El compositor Israel David Martínez: viure amb i per la música

Israel David Martínez és compositor des dels 17 anys. Nascut el 1969 a Barcelona, d'adolescent es va traslladar a viure a Sant Cugat amb la seva família, just en el moment en què iniciava els seus estudis musicals.

"Vaig decidir ser compositor en unes circumstàncies diferents, perquè a la meva família no hi havia cap músic, però ho tenia molt clar. Vaig començar a estudiar al Liceu, i després al Conservatori de Sant Cugat", explica. Amb 17 anys va trucar a la porta del seu mestre, Josep Soler, per dir-li que volia ser compositor. "Em va demanar que li ensenyés les meves obres, i li vaig dir que no tenia res, ni estudis musicals. Però ell va veure alguna cosa en aquell adolescent. Suposo que un interès molt gran que em portava pràcticament a un comportament obsessiu", admet.

Però hi va haver un punt d'inflexió. "Va ser important que el Josep Soler em digués que una cosa estava fatal. Perquè quan et diuen això quan comences i tens moltíssima il·lusió, o t'enfonses, o et rebotes i segueixes. I quan li vaig tornar a portar al cap d'unes setmanes aquest quartet en qüestió, ell mateix el va portar a París i el va gravar allà", recorda.

Aquest fet el va fer destacar ràpidament. A 18 anys ja tenia un quartet de corda que s'havia enregistrat a París, i el disc va ser Premi Nacional a Espanya, fet pel qual, entre altres, el van becar per seguir els seus estudis, i amb 24 anys, l'any 1993, guanyava el premi Reina Sofia. Un rècord que encara no ha batut ningú.

Israel David Martínez- 'The disintegration of self, 1st movement: the anxiety'

El que el va portar a la música va ser descobrir l'òpera a la televisió. De nen volia ser metge o advocat., "fins que vaig decidir que aquell no era el camí correcte, que era un altre, un camí artístic", recorda. Des d'aquest moment, la seva carrera va ser molt ràpida, traient, fins i tot, dos cursos per any. "Va haver de ser ràpida, perquè vaig començar tard", admet.

"Vaig començar amb una carrera convencional, amb música contemporània que té les arrels en la música clàssica. Després vaig fer molta música orquestral rebent diferents premis internacionals, i amb peces tocades per grans orquestres nacionals i molta música de cambra que s'ha tocat a Estats Units", repassa Martínez. "Però amb el temps el que intentes és obrir altres camps que també et criden l'atenció, i per exemple, el camp del cinema sempre m'ha apassionat, i he fet algunes coses, i darrerament, el camp tan atractiu dels videojocs, perquè és un tipus de composició totalment diferent", argumenta.

Actualment es dedica a la docència, impartint classes des dels 27 anys. Actualment és professor de composició i d'assignatures teòriques al Conservatori Superior del Liceu. "Allà on vaig començar, he tornat", diu, i és professor a la UB. "Els meus alumnes són els developers de videojocs, i els ensenyo que en les seves mans hi ha un aspecte dins el joc que és la música i el so, i els hi proposo que la qualitat de la música en els jocs és correcta actualment, però pot ser millor. Intento crear developers molt exigents en aquest terreny, perquè quan tinguin contacte amb compositors sàpiguen què és el volen i se sàpiguen explicar", explica.

La docència és quelcom que l'apassiona. "Sóc molt feliç fent classes, ho reconec. Sempre he tingut clar que allò que m'han ensenyat, ho he de tornar a la societat, si no, no estic tranquil", aclareix.

A més, és crític musical. Va començar a El Observador, amb 21 anys. "El camp del periodisme sempre m'ha encantat. M'ha entusiasmat explicar el que veia o sentia", reconeix. Des d'aquell moment ha col·laborat amb diferents revistes i diaris, fent crítiques, entre d'altres, de diferents festivals europeus. Actualment s'encarrega del Palau de la Música i L'Auditori de Barcelona.

I és que la música impregna cada faceta de la vida d'Israel David Martínez. "Estic molt content que tota la meva vida sigui música", admet. I és que "és la meva vida", sentencia. "No em puc imaginar una vida sense música. A més de ser el que explico durant moltes hores al dia, és el que comparteixo amb la meva família, i al que dedico el meu temps lliure i les meves vacances, fent crítiques. És un luxe", conclou.