El concert d’Amaral en una paraula: espectacular

Amaral va presentar dissabte a la nit el seu darrer treball discogràfic, Hacia lo salvaje, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El grup aragonès complia així la promesa que van fer als 15 anys del Teatre-Auditori de tornar pels 18 anys d’aquest per presentar el seu nou disc.

Un concert que, amb la cançó d’inici ja va deixar ben clares les intencions de la formació liderada per Eva Amaral i Juan Aguirre. Amb el tema que dóna nom al dics va quedar ben clar que els assistents s’endinsarien en una voràgine espectacular que va aconseguir posar dempeus tot el pati de butaques.

Les entrades, exhaurides. L’entrega del grup a sobre l’escenari, espectacular. La resposta del públic, envejable. Dues hores de concert, 25 temes, i una demostració de força a sobre l’escenari. Aquest és el balanç d’un concert que no va deixar indiferent.

Una veu prodigiosa la d’Eva Amaral, sense cap dubte, que demostrar, cantant a capella, perquè són on són, i una guitarra espectacular de la mà de Juan Aguirre que, amb el seu inseparable barret, va fer vibrar els assistents. Sense oblidar una acústica inigualable d’un Teatre-Auditori que, dissabte a la nit, i amb tan sols cinc persones a sobre l’escenari, es va quedar petit. Eva Amaral va omplir cadascun dels racons de l’escenari. I la resposta del públic no va decebre. A l’hora de sortir, el comentari era el mateix: hagués pogut durar dues hores més, que ningú no hagués marxat a casa.

El concert
Amaral va interpretar, a partir de les 22 hores i amb un Teatre-Auditori ple de gom a gom, 25 temes, alternant totes les cançons del seu darrer disc amb cançons de discs anteriors que han fet mític el grup.

Hacia lo salvaje i Esperando un resplendor van obrir l’actuació, seguida d’un tema del primer disc (Amaral), Un día más, i una altra del tercer (Estrella de Mar), Moriría por vos. Per continuar, dues cançons més del nou treball que presentaven a Sant Cugat, Hoy es el principio del final i Si las calles pudieran hablar.

Estrella de mar, del disc que porta el mateix nom, ens va fer tornar enrere en el temps, per tornar a l’actualitat amb Montaña Rusa i Riazor. Però de nou, un viatge al passat, recordant temes com Las puertas del infierno, No sé que hacer con mi vida i Big Bang, finalitzant aquesta part amb un espectacular El Mundo al Revés amb Eva a la veu, i Juan a la guitarra com a únics protagonistes.

Robin Hood ens va tornar al present, per arribar a viure un dels moments més especials de la nit, quan la formació va interpretar el seu mundialment conegut Como hablar. Antártida, Olvido (dedicada a la seva desapareguda mare) i Van como locos encaraven la recta final d’un concert que, en principi, finalitzava amb En solo un segundo.

Però no van fer esperar el públic, i van obsequiar-lo amb dos bisses. El primer, amb Kamikaze, Sin ti no soy nada, i la nova Cuando suba la marea. El segon, amb Como un martillo en la pared, i tota la força de la de sobres coneguda cançó El universo sobre mi, per posar punt i final amb el crit de Revolución.

Moments especials
Si el patí de butaques va començar amb tots els assistents ocupant les seves localitats, a mesura que avançava l’espectacle, més seients anaven quedant lliures. Els laterals es van anar omplint d’incondicionals del grup que no podien evitar ballar a ritme d’Amaral, mentre d’altres, des dels seus seients, de peu estant, es rendien a l’evidència de que aquest és, sense cap mena de dubte, un grup que, en directe, sorprèn, i molt.

Eva Amaral, totalment entregada al seu públic i la seva música, va saltar dos cops de l’escenari. En el primer per abraçar el públic; el segon per cridar “revolución” al costat dels seus incondicionals. Però per si no havia quedat clara l’entrega que demostren a sobre l’escenari, van dedicar, en finalitzar el concert, més de vint minuts per signar autògrafs i fer-se fotografies amb els seus fans.

Un espectacle de llum, color i bona música que passa a la història d’un Teatre-Auditori que va demostrar, un cop més, que està a l’alçada de tot el que es proposa.

Hacia lo salvaje
Amaral presentava dissabte a la nit el seu sisè treball discogràfic, Hacia lo salvaje, un disc que va sortir a la venda el 27 de setembre i que, tan sols en una setmana, va aconseguir el Disc d’Or i col•locar-se al número 1 de la llista de vendes a l’Estat espanyol.

Amb tot, el grup va repassar els seus treballs anteriors. El disc homònim Amaral (1998), Una pequeña parte del mundo (2000), Estrella de mar (2002), Pájaros en la cabeza (2005), i Gato negro-Dragón rojo (2008).

Deixa’t sorprendre, si encara no ho has fet, amb el tema que dóna nom al seu darrer treball, aquí.