contingut promocionat
AmatCultura 2 lineas

 

 

El Dr. Bardalet reflexiona sobre la mort, i la vida, amb el llibre de les seves memòries

El forense i pediatre ha exposat a Sant Cugat algunes de les conclusions a les quals ha arribat exercint la seva tasca

El doctor Narcís Bardalet, forense i pediatra, ha visitat Sant Cugat del Vallès per presentar el seu darrer llibre, El que m'han ensenyat els morts per entendre millor la vida, amb els textos a cura de la periodista d'investigació d'El Punt Avui Tura Soler. Un llibre en el qual el forense planteja una sèrie de reflexions sobre la mort, i la vida, a partir de casos reals amb els quals s'ha trobat al llarg de la seva trajectòria professional.

Soler, autora del llibre de memòries del Dr. Bardalet ha recordat com es van conèixer fa gairebé 40 anys, quan ella ja exercia de periodista i va coincidir en una investigació amb Bardalet. Des de llavors, ha detallat Soler, "periodista i forense vam ser parella, entre cometes, per parlar de temes sobre vida i la mort", i com en jubilar-se com a forense, tot i que semblava que els camins s'allunyaven, van tornar a coincidir en arribar la proposta d'escriure el llibre que es presentava a Sant Cugat aquest dijous, 30 de maig. Una presentació al Cafè Auditori organitzada pel TOT Sant Cugat, amb el patrocini d'Amat i la col·laboració d'Òmnium, i que ha estat conduït per la directora adjunta del TOT, la periodista Àgata Guinó.

"Em van proposar escriure un llibre de les memòries del Narcís Bardalet, i vaig dir que sí", ha dit, explicant com, des d'aquell moment, ambdós es trobaven cada dimarts per anar escrivint els diferents capítols que configuren el llibre. "El llibre no és només un llibre de memòries, és de ciència, de filosofia, és crònica negra...", ha concretat Soler.

Soler, Guinó i Bardalet durant la presentació. FOTO: Bernat Millet

Soler, Guinó i Bardalet durant la presentació. FOTO: Bernat Millet

Narcís Bardalet també ha iniciat la seva intervenció fent referència a la seva relació amb la periodista d'investigació, qui "com a periodista, volia estirar la llengua, però la meva llengua no és xiclet". Un apunt amb el qual ja ha fet el primer apunt, i és que "l'únic òrgan que no es cansa mai, és la llengua".

A partir d'aquest punt, el forense ha fet un seguit de reflexions precisament en el sentit del nom que porta el llibre que presentaven, El que m'han ensenyat els morts per entendre millor la vida, remarcant que "el que m'han ensenyat els morts, és el complicada que és la vida". Bardalet ha volgut concretar, dient que "la vida tothom la té complicada, i a més ens la compliquem, i els únics que no veuen la vida complicada, són la gent disminuïda psíquicament, perquè no s'adonen del perill i del sofriment".

"He exercit la medicina intensament, i he arribat a la conclusió que hi ha unes coses apassionants d'estudiar, que són la bogeria i la mort", ha apuntat, interpel·lant el públic a preguntar-se qui era el més sa mentalment a la sala. "No ens en sortiríem", ha afirmat, perquè "l'únic que es pot mesurar és la intel·ligència".

Pel que fa a la mort, ha apuntat com d'apassionant és estudiar-la, destacant que "la gent no pensa amb la mort", i apuntant alguns aspectes com "quina és la millor manera de morir". En aquest moment ha tingut unes paraules especials per als casos de suïcidi. "El suïcida, potser és un home afortunat, perquè escull, ho tria tot: dia, hora, moment...", ha dit, diferenciant en la metodologia en funció de si s'és home, "més sanguinari, més violent", i la dona, "més intel·ligent, menys violenta".

Narcís Bardalet durant la presentació a Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

Narcís Bardalet durant la presentació a Sant Cugat. FOTO: Bernat Millet

En aquest sentit, també ha apuntat que "estudiar la mort et dona sorpreses", detallant com "de vegades comences investigacions que veus molt clares, i t'emportes una sorpresa". "Ningú pot saber com serà el nostre final. No soc visionari, però he reflexionat molt", ha afirmat partint dels casos que ha anat estudiant.

El doctor Bardalet ha repassat alguns dels casos en els quals ha treballat, com una dona i les seves dues filles mortes, o com el cop que més morts ha vist va ser després del Tsunami a Tailàndia, on com a forense va estar treballant amb 5.323 morts. Casos com la seva primera autòpsia, a una nena de 18 mesos que va morir després d'orinar quan estava embolicada amb una manta elèctrica, o com uns pares van decidir matar el seu fill autista, ja d'adult i agressiu, i després es van suïcidar. "Aquestes coses et fan reflexionar molt, i m'interessa la part de la persona que queda viva, perquè m'interessa la persona. El metge ha de ser humà", ha apuntat. Amb tot, reflexionant sobre quina és la millor manera de morir, ho ha tingut clar en apuntar que és "sense dolor, a casa i acompanyat".

Reflexions també sobre la immortalitat, apuntant que "no crec que hi arribem", però fent un seguit de consideracions tenint en compte els trasplantaments que s'estan fent actualment. "Allarguem la vida, la ciència ho ha permès, i cada cop ens acostem més al cervell, que és l'ordinador central. Però trasplantar el cervell és incompatible amb la vida, a més del caos legal que generaria", ha dit. En aquest sentit, ha dit que es deia que una persona moria quan entrava en parada cardíaca i respiratòria, però que amb els trasplantaments, el cor segueix funcionant, igual que els pulmons. "Anem agafant prorrogues", ha dit.

I més casos. El forense ha volgut explicar quin ha estat el cadàver que més l'ha impressionat, dels 10.000 amb els quals ha treballat. I fugint del sang i fetge, ha apuntat que va ser el del general Prim. "La imatge de com estava embalsamat i com anava vestit, és el que més em va impressionar", ha admès, tenint en compte la imatge mental que tenia ell d'un personatge històric.

La presentació s'ha fet al Cafè Auditori. FOTO: bernat Millet

La presentació s'ha fet al Cafè Auditori. FOTO: bernat Millet

També ha tingut paraules per descriure com es desenvolupa la seva feina, apuntant alguns dels aspectes que els fan determinar, per exemple, quant de temps porta morta una persona, tenint en compte com ha crescut el cabell, o les ungles. I també algunes conclusions a les quals ha arribat amb l'exercici professional de la tasca de forense, com ara que "qui té una vida turbulenta, mor de forma violenta, o que pocs malalts mentals arriben a ser pensionistes, o que les grans barbaritats les fa gent normal", ha detallat.

En aquest punt ha parlat també d'alguns dels casos en els quals ha treballat, com l'assassí de dues policies en pràctiques, o el violador de prostitutes. "Totes aquestes coses et configuren, i fan que et miris la vida una mica com els toros, de cara, però sense deixar-te agafar", i que "la vida és complicada, i no saps que et passarà i quan. T'adones que la cosa va en serio".

Per acabar les seves reflexions, ha estat el públic qui li ha pogut fer preguntes al forense.

 
Comentaris

Destaquem