Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com s’introdueix en el món de la pintura?
Abans d’entrar a Ràdio Sant Cugat, treballava d’escultor modelador al taller del Cortina i no tenia temps de dedicar-me a la pintura. No he anat a cap escola, però aquí a Sant Cugat la Teresa Farrés, el Josep Grau-Garriga i el Joan Tortosa feien unes classes de dibuix al casal parroquial dels Quatre Cantons. Una vegada em vaig jubilar fa tres anys, em vaig posar a pintar, també engrescat per la meva dona. Ara passo les estones pintant.
Com explicaria la seva obra?
La meva pintura és molt realista, el meu estil és l’art molt detallat i gairebé amb un estil fotogràfic. Jo no sabria fer pintura d’una altra manera. Agafar una tela i donar un cop de geni amb un pinzell no en sabria, en aquest sentit sóc molt més pacífic i detallista.
Sant Cugat té molta presència i també el Monestir, en la seva obra.
Prefereixo pintar llocs i monuments que persones i com que m’estimo Sant Cugat i me’l conec, he pintat molts racons de la ciutat. I si ets de Sant Cugat has de pintar el Monestir: és una joia on cada racó pel qual passes és un bon lloc per pintar.
Què ha de tenir un lloc perquè el pinti?
M’ha d’agradar el lloc i l’enquadrament: faig una foto i ho pinto. Però m’agrada molt la pedra i diuen que és la meva especialitat. M’ha de cridar l’atenció el lloc, que tingui llum i contrast, que sigui una pintura que tingui un efecte... Sobretot t’ha d’atraure des del primer moment, de vegades sense cap motiu racional.
L’ha sorprès algun racó que hagi descobert de Sant Cugat?
Per exemple, em pensava que les finestres de l’absís del campanar serien totes iguals i és com les vaig fer. Però un dia passejant pel Monestir vaig alçar la vista i vaig veure que les de la part de baix de la torreta eren més petites. Mai m’hi havia fixat i amb les persones amb qui he parlat tampoc se n’havien adonat. Aquest estil de pintura em permet fixar-me més en cada detall, per petit que sigui.
En tres anys ha pintat moltes obres. Quina sensació li produeix?
Satisfacció. A mi m’agrada pintar i per això ho faig, si a l’altra gent li agrada millor. Em sento realitzat com si tingués canalla i cada un dels meus quadres és com un fill per mi. Si em preguntessin quin m’agradaria més, no sabria què dir, perquè te’ls aprecies tots i cadascun té el seu significat i importància per mi. •
Enamorat de Sant Cugat
Pere Pahissa ha estat vinculat professionalment a Ràdio Sant Cugat, on, a banda de fer diversos programes com el del Medir i el Cugat amb el Joan Fàbregas, ha estat comercial de publicitat, tasca que li ha permès “descobrir molts racons de Sant Cugat a l’estar passejant tot el dia amunt i avall”. Anteriorment havia estat al taller d’escultura de Joan Cortina, on es va dedicar, entre moltres d’altres coses, ha fer rosasses del Monestir.
Abans d’entrar a Ràdio Sant Cugat, treballava d’escultor modelador al taller del Cortina i no tenia temps de dedicar-me a la pintura. No he anat a cap escola, però aquí a Sant Cugat la Teresa Farrés, el Josep Grau-Garriga i el Joan Tortosa feien unes classes de dibuix al casal parroquial dels Quatre Cantons. Una vegada em vaig jubilar fa tres anys, em vaig posar a pintar, també engrescat per la meva dona. Ara passo les estones pintant.
Com explicaria la seva obra?
La meva pintura és molt realista, el meu estil és l’art molt detallat i gairebé amb un estil fotogràfic. Jo no sabria fer pintura d’una altra manera. Agafar una tela i donar un cop de geni amb un pinzell no en sabria, en aquest sentit sóc molt més pacífic i detallista.
Sant Cugat té molta presència i també el Monestir, en la seva obra.
Prefereixo pintar llocs i monuments que persones i com que m’estimo Sant Cugat i me’l conec, he pintat molts racons de la ciutat. I si ets de Sant Cugat has de pintar el Monestir: és una joia on cada racó pel qual passes és un bon lloc per pintar.
Què ha de tenir un lloc perquè el pinti?
M’ha d’agradar el lloc i l’enquadrament: faig una foto i ho pinto. Però m’agrada molt la pedra i diuen que és la meva especialitat. M’ha de cridar l’atenció el lloc, que tingui llum i contrast, que sigui una pintura que tingui un efecte... Sobretot t’ha d’atraure des del primer moment, de vegades sense cap motiu racional.
L’ha sorprès algun racó que hagi descobert de Sant Cugat?
Per exemple, em pensava que les finestres de l’absís del campanar serien totes iguals i és com les vaig fer. Però un dia passejant pel Monestir vaig alçar la vista i vaig veure que les de la part de baix de la torreta eren més petites. Mai m’hi havia fixat i amb les persones amb qui he parlat tampoc se n’havien adonat. Aquest estil de pintura em permet fixar-me més en cada detall, per petit que sigui.
En tres anys ha pintat moltes obres. Quina sensació li produeix?
Satisfacció. A mi m’agrada pintar i per això ho faig, si a l’altra gent li agrada millor. Em sento realitzat com si tingués canalla i cada un dels meus quadres és com un fill per mi. Si em preguntessin quin m’agradaria més, no sabria què dir, perquè te’ls aprecies tots i cadascun té el seu significat i importància per mi. •
Enamorat de Sant Cugat
Pere Pahissa ha estat vinculat professionalment a Ràdio Sant Cugat, on, a banda de fer diversos programes com el del Medir i el Cugat amb el Joan Fàbregas, ha estat comercial de publicitat, tasca que li ha permès “descobrir molts racons de Sant Cugat a l’estar passejant tot el dia amunt i avall”. Anteriorment havia estat al taller d’escultura de Joan Cortina, on es va dedicar, entre moltres d’altres coses, ha fer rosasses del Monestir.