Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquestes darreres setmanes a Sant Cugat als mitjans de comunicació, la premsa i també al consistori es parla i molt de patrimoni. La darrera i més impactant notícia és la que fa referència a la sentència del Tribunal Suprem que ha confirmat l’exclusió de Torre Negra, la font Groga i la rierada de Can Balasc de l’espai de la declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola. La sentència considera, entre altres, que aquest espai no té elements naturals representatius, singulars, fràgils, amenaçats o d’especial interès ecològic, científic, paisatgístic, geològic o educatiu. Es nota ben bé que els redactors de l’esmentada sentència no s’han passejat mai per les més de dues mil hectàrees de Parc Natural que abasta el nostre municipi ni coneixen el ric patrimoni cultural, natural, ecològic, històric, arqueològic i artístic allà present.
Conscients d’aquesta decisió del Tribunal Constitucional i del que significa per a la ciutat, les sis formacions polítiques amb representació a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’han mostrat contràries a la sentència. D’altra banda, el mateix consistori i la Generalitat de Catalunya segueixen mantenint la denominació de sòl no urbanitzable.
La Torre Negra
Abans d’aquesta darrera sentència, els propietaris de la Torre Negra (s. xii) van posar en venda aquesta fortificació medieval que és la porta d’entrada per excel·lència de la vall anomenada de Gausac. Un edifici imponent que, com indica el nom, les seves pedres presenten un color fosc que el fan inconfusible. El seu estat de conservació és molt bo i la seva localització i característiques són ideals, tal com proposa l’historiador Xavier Escura, per ubicar-hi un magnífic Centre d’Interpretació de la Serra de Collserola. La compra d’aquesta fortalesa emblemàtica per part de l’Ajuntament, si és possible, revertiria directament en la ciutadania i en l’enriquiment del nostre preuat patrimoni local. Torre Negra forma part del paisatge natural i ecològic, ric en fauna i flora en plena riera de Sant Medir. També és història, patrimoni i llegenda. S’ha parlat i escrit molt sobre el misteriós passadís que, se suposa, comunicava el Monestir amb aquesta edificació i a través del qual els monjos podien escapolir-se en cas d’atac o d’assalt.
Els santcugatencs mai hem viscut d’esquena a la serra de Collserola, ben al contrari. Bona prova d’això és l’exemple de la Penya Regalèssia que dinamitza i fa el manteniment de l’ermita de Sant Medir. Existeixen itineraris que es poden fer a peu, en bicicleta o a cavall que transcorren íntegrament pel nostre municipi. I per tal que imperi el respecte a totes les zones d’alt valor ecològic, existeix una normativa establerta a les ordenances del Parc de Collserola.
L’ecosistema de Collserola
En aquest moment la serra de Collserola certament pateix un aïllament ecològic motivat per la densitat urbana i la xarxa de comunicacions que ha provocat la disminució de la biodiversitat. Per resoldre un xic aquest problema, ja fa anys, es va iniciar el corredor entre la Serra de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. He dit “es va iniciar” i aquí s’ha quedat. El corredor facilitaria la migració i la colonització d’aus i de la fauna existent que, ara mateix, no es poden desplaçar a causa de les infraestructures viàries. La connexió biològica faria que les diferents espècies que sovint veiem mortes enmig de les carreteres, com és el cas dels esquirols, els eriçons, les genetes es poguessin desplaçar i, sense anar més lluny, no trobaríem porcs senglars passejant tranquil·lament al davant del Teatre-Auditori quan els amants de l’òpera anessin a veure i escoltar La Traviata de Giuseppe Verdi vestits de gala.
El mateix Manuel Vázquez Montalbán que va viure molts anys a Vallvidrera deia l’any 2001 que “les persones que tenen una casa a la serra de Collserola viuen en estat de setge.
Amb tot, el massís encara es pot considerar com una Amazònia a petita escala”. És clar que a la serra de Collserola de 8.460 ha, de les quals 7.516 són forestals, li cal una replanificació a partir de criteris mediambientals que contribueixin a potenciar i millorar la biodiversitat, ara mateix en perill, a causa del conflictiu aïllament i la fragmentació que pateix el parc.