Elisabet Franch, flautista: “Em sento en un punt dolç perquè arriba en el moment ideal”

Enhorabona pel premi Global Music Awards de Sony!

Gràcies!

Per vostè, aquest premi ha estat com complir un somni...

Sí, ser artista Sony per a qualsevol músic és una fita molt complicada d'arribar. En el moment que va sortir aquesta possibilitat i que me la van oferir havia d'anar a aconseguir més. Evidentment, estar en una discogràfica d'aquest nivell et dona un prestigi com a artista i et reconeix els molts anys de feina que hi ha al darrere.

Per què ja fa molts anys que t'hi dediques?

Sí, vaig fer Comunicació Audiovisual dos anys, però aleshores em vaig adonar que no era el que volia fer. Llavors vaig fer un gir radical i va ser quan vaig començar els estudis superiors de música. Des d'aquell moment, vaig tenir clar que a allò que em volia dedicar era a això.

En quin punt et trobes de la teva trajectòria?

Aquesta temporada em trobo en un punt molt dolç i bonic. Després de tants anys a l'estranger, estudiant i treballant, finalment he pogut tornar a casa i establir-me. Soc solista assistent de l'Orquestra Simfònica del Vallès i això em dona estabilitat. Però alhora l'orquestra entén que he de seguir la meva carrera de solista i em dona marge per seguir fent els meus concerts i recitals i tot el que implica ser solista internacional.

"Valoro tenir un lloc fix de treball que et doni estabilitat"

Tenir aquesta estabilitat és molt important per a un músic ...

Sí, el músic freelance és una opció per la qual tothom passa, però és cert que, tot i que he trobat una experiència molt enriquidora en conèixer diferents orquestres d'arreu, valoro tenir un lloc fix de treball que et doni estabilitat.

I t'has establert a Sant Cugat...

Sí, ho trobo com molt bonic i inesperat que finalment pugui tornar a la meva ciutat. Per això, em trobo en un moment molt dolç perquè arriba en el moment perfecte. Tot i els mals moments que he passat, em sento afortunada per haver tingut aquesta possibilitat i oportunitat de tornar a casa.

I a més el pròxim concert serà amb l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat...

Correcte! I va ser la meva primera orquestra professional. Vaig començar de ben joveneta amb 18 anys i és una orquestra a la qual li tinc una estima especial. També perquè el seu fundador, el Josep Ferré va ser el meu primer professor de flauta. O sigui, que és un vincle encara més especial que fa que m'estimi més aquesta orquestra. Conec tots els músics i em fa una il·lusió especial.

"És un concert molt potent. Serà el concert més difícil que hauré tocat fins al moment amb públic"

Amb què es trobarà el públic quan vingui a veure aquest concert?

És un concert molt potent. Serà el concert més difícil que hauré tocat fins al moment amb públic. És molt exigent i en el cas particular de la flauta perquè és un concert que és original per a violí. Després amb el consentiment de Khatxaturian, es va fer la versió per flauta. Per interpretar-se amb un violí és molt llarg. S'acosta als 40 minuts quan normalment un concert de flauta, per qüestions físiques, no supera massa els 20 minuts. Per tant, aquest concert requereix una preparació tècnica i física important. De cara al públic, serà impactant perquè no és habitual que es programin concerts d'aquesta mena.

Què suposa actuar per a tu en el Teatre-Auditori?

És un teatre que li tinc una estima molt especial per diferents motius. Primer perquè és el teatre de casa. Segon perquè és el que va veure néixer el meu primer disc el 2015. Tercer perquè és on em van donar el premi Ciutat de Sant Cugat. És una sala a la qual li tinc un amor especial a tot el personal. Tothom em tracta com a casa! I per tot això em fa més il·lusió tocar en aquest auditori que en molts dels teatres que actuo a l'estranger. En aquest veus que hi ha una energia especial.

Vostè ha viatjat molt al llarg de la seva trajectòria. Hi ha pocs països que no hagi visitat...

Mira, a finals de gener vaig agafar un avió cap a Taiwan que encara no havia visitat. Aquest concert es va cancel·lar dues vegades pel tema de la pandèmia, però ara finalment ja es va poder fer.

Això és un dels avantatges de la música... El llenguatge és universal...

Correcte! Ho dic sempre. Allà on no arribes amb les paraules pots continuar amb la música i et pots fer entendre.

"Més que mai ara segueixo portant aquest estàndard o aquesta voluntat meva de portar el nom de Sant Cugat allà on vagi"

Lligat amb els viatges, precisament el Premi Ciutat de Sant Cugat et va fer veure que series com una ambaixadora de la ciutat allà on anessis...

És la intenció. El dia que em van donar el premi, que no m'esperava perquè aleshores era molt joveneta, vaig pensar que a partir d'aleshores tenia la missió de portar el nom de Sant Cugat amb mi allà on anés i recordar sempre els meus orígens. Més que mai ara segueixo portant aquest estàndard o aquesta voluntat meva de portar el nom de Sant Cugat allà on vagi.

I en aquests viatges t'acompanya la flauta. Però, no és l'únic instrument que has tocat, oi?

No, de fet la flauta la vaig començar força gran. Amb 12 anys. Abans vaig començar amb piano i violí. Però, aquests instruments em donen un bagatge. A poc a poc, per selecció natural vaig anar deixant els instruments fins que vaig veure que amb el que més m'identificava era amb la flauta.

Però, per què va triar la flauta travessera?

D'escoltar la flauta. Mentre estava fent classes a l'escola municipal de música, hi havia les classes de flauta del Josep Ferrer. Em va cridar l'atenció i va ser el motiu que em va fer decidir que volia tocar la flauta.

"Els meus pares han sigut el meu suport vital al llarg d'aquesta carrera, que és complicada i sacrificada"

Que els teus pares siguin melòmans, t'ha ajudat en la teva carrera musical?

Els meus pares han sigut el meu suport vital al llarg d'aquesta carrera, que és complicada i sacrificada. No és fàcil per a un mateix, però tampoc ho és per als del voltant. Perquè tenir algú a la casa que un dia està aquí i l'altra està allà no és fàcil. Tinc uns pares meravellosos als qui he d'agrair molt tot l'esforç que han fet i segueixen fent.

I aquesta sensibilitat es nota, oi?

Sobretot, s'ha anat notant amb els anys. I el fet de tenir un músic a casa també ha fet que ells hagin anat més a concerts o entrenat l'oïda.

Això vol dir que tothom es pot dedicar a la música encara que no visqui en un entorn amb sensibilitat musical...

Sí. Evidentment. Perquè tot i no sé músics van acceptar-ho molt bé i s'hi han implicat molt. En aquest sentit, ells m'han donat molt suport.

"Ara com ara, he rebut sempre més reconeixement a fora que no pas aquí"

I aquest suport també l'has trobat en altres àmbits de la societat com, per exemple, l'administració pública?

Tristament, he de dir que no. És una carrera on hi ha pocs ajuts i, ara com ara, he rebut sempre més reconeixement a fora que no pas aquí. Però, ara ja estic en un punt que ja tinc un reconeixement. Però, perquè això hagi passat ha sigut necessari que hagi estat molts anys fora. Això és una cosa que de cara a pròximes generacions s'hauria de tenir cura. Per exemple, quan vaig estar a l'estranger estudiant a França em pagaven els estudis i em donaven ajudes per a l'allotjament. Moltes facilitats que quan vaig estar aquí no vaig poder tenir. I de cara a la carrera, la possibilitat de poder enregistrar disc o altres possibilitats només les he tingut a l'estranger. M'han hagut de reconèixer fora perquè em valorin aquí.

Però, estic molt agraïda a l'Orquestra Simfònica del Vallès que m'ha donat aquesta plaça i alhora m'ha ofert la possibilitat de poder seguir com a solista. Ells van tenir molt clar que jo havia de seguir tenint la meva carrera.

"Encara em queda energia per anar voltant una miqueta"

El futur els veus encarat a continuar la carrera en els concerts internacionals o en concerts locals?

De moment, encara em queda energia per anar voltant una miqueta i fer les dues coses. Està sent molt cansat, ho he de reconèixer! Aquest Nadal m'he trobat que en tot un mes he fet 20 concerts. Una mitjana d'un concert al dia! Però, encara puc seguir aquest ritme, tot i que s'ha de vigilar.

De moment aquest 2023 ja ha començat amb un viatge a Portugal, Taiwan, i a l'abril vaig a Tampere (Finlàndia) i altres destinacions que s'estan tancant encara. El 2023 torna a fer pinta que és un any que es viatjarà de nou. Espero poder compaginar-lo tot amb els concerts i l'activitat que tinc com a membre de l'OSV.

Podem dir que has pogut superar la pandèmia?

Sí, perquè el tema de la pandèmia va ser crític. Es va cancel·lar tot i les restriccions de la represa van fer difícil arrencar. En aquell moment vaig aprofitar per estudiar el repertori del disc de Sony que es va gravar just el setembre del 2020. També vaig aprofitar a fer una cosa que havia tingut pendent. Fer un màster d'investigació musical per poder ampliar el coneixement i poder-me dedicar algun dia a la docència.

Has pogut investigar alguna peça?

El meu treball final de màster es va centrar en el paper de la flauta als ballets de Txaikovski. Va ser un treball extens, però que va ser interessant.

"El Josep Ferrer no ha sigut un referent amb la flauta, però ha sigut la persona que em va fer estimar la música i li estaré sempre agraïda"

Has tingut referents de la flauta a Sant Cugat?

El Josep Ferrer no ha sigut un referent amb la flauta, però va ser la persona que em va fer estimar la música i li estaré sempre agraïda. Va ser aquell que em va inculcar que no fes la música com una feina o com a una extraescolar més, sinó que anés a classe amb ganes tocar. I crec que això és el millor referent que pots tenir quan comences en una carrera tan sacrificada i tan llarga.

I un referent a nivell internacional?

Tinc un referent molt especial que és el cas de Sergei Golsgei, que és la llegenda de la flauta. Ara ja està retirat. Té 83 anys, però vaig tenir la gran sort que fos el meu professor durant els meus últims anys com estudiant i com a professional. Em va donar premis i em va ajudar molt en el seu dia. Em va presentar en concerts i això va millorar molt el meu currículum. És i serà sempre el meu gran referent.

"Quan em poso a treballar, em trec el rellotge i apago el mòbil i només estic per la flauta"

Has calculat les hores de pràctica?

He perdut el compte! Ara ha arribat un moment que com que és alguna cosa necessària que he de fer ja no les compto. Són moltes, però no les podria dir.  Quan em poso a treballar, em trec el rellotge i apago el mòbil i només estic per la flauta.

És molt vocacional...

Si tens l'esperit de treball i la consciència que s'ha de fer, ho acabes traient encara que no en tinguis ganes.

Quin consell li donaries a un nen o a una nena que ara entra a l'escola de música?

Li diria que és una carrera molt llarga plena de molts sacrificis, però que si a ell o a ella li agrada, seran els seus sacrificis més bonics que farà a la vida. I que aprofiti perquè l'època de conservatori és la més bonica perquè no tens pressió. Realment s'ha d'aprofitar aquest primer moment perquè és clau per al futur. Ho donaria tot per tornar a l'escola!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.