Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Mesón de Sant Cugat va ser l’escenari, divendres 26 d’octubre a la nit, d’un recital poètic entre amics. Tot és escrit: amics llegeixen l’amic va aconseguir que la terrassa habilitada per al recital es quedés petita. Una trentena de persones entre el públic, amics del poeta i amants de la poesia, van gaudir d’una hora de versos al costat de Francesc Garriga.
Un recital íntim, amb quatre poetes vinguts d’arreu, per homenatjar el poeta d’honor d’aquesta 12a edició del Festival de Poesia de Sant Cugat. I quin millor homenatge que recitar els seus versos.
Recital
Va obrir el recital el poeta barceloní Jordi Vintró. Nascut al 1945, es va declarar amic de Francesc Garriga, i va escollir versos dels seus primers llibres. Dels que en va escollir, Garriga va apuntar que “llavors tenia 20 anys, i ara en tinc 80... ja no m’agraden tant!”, fent gala de la seva subtil ironia.
El tortosí Andreu Subirats va escollir versos antics, però també del darrer llibre del poeta, Ragtime, recitant dos que, “tot i no tenir nom, van junts, i crec que s’han de recitar junts”, va destacar.
Joan Tomàs Martínez, nascut a Palma al 1984, va apuntar tot el que n’ha après de Francesc Garriga, assenyalant també que “això de la rima i la mètrica, jo no ho segueixo tant, però vaja...”, i va recitar poemes que contenien les paraules pausa i silenci, “perquè són dos coses que tenim en comú a l’hora de crear versos”.
Va tancar la volta la poetessa nascuda a Itàlia al 1984, però resident a les Illes Balears, Lucia Pietrelli. Aquesta va recitar tres poemes del mateix llibre, La nit dels peixos, “el que més m’agrada d’en Francesc”, va destacar.
A més a més...
El recital va continuar amb la lectura de poemes propis i de tercers, seguint el mateix ordre d’intervenció. Francesc Garriga, atent en tot moment, els hi anava comentant, i va mostrar la seva satisfacció per haver comptat amb uns “bons amics i grans poetes” durant l’acte.
Va tancar el recital el poeta d’honor, a petició dels seus amics. Amb un poema, com és habitual en Garriga, sense títol, però del que en va assenyalar “que és profètic, perquè quan el vaig escriure no sabia que em passaria el que m’està passant ara, que m’estan passejant com a un Cristo”, va riure.
Un recital íntim, amb quatre poetes vinguts d’arreu, per homenatjar el poeta d’honor d’aquesta 12a edició del Festival de Poesia de Sant Cugat. I quin millor homenatge que recitar els seus versos.
Recital
Va obrir el recital el poeta barceloní Jordi Vintró. Nascut al 1945, es va declarar amic de Francesc Garriga, i va escollir versos dels seus primers llibres. Dels que en va escollir, Garriga va apuntar que “llavors tenia 20 anys, i ara en tinc 80... ja no m’agraden tant!”, fent gala de la seva subtil ironia.
El tortosí Andreu Subirats va escollir versos antics, però també del darrer llibre del poeta, Ragtime, recitant dos que, “tot i no tenir nom, van junts, i crec que s’han de recitar junts”, va destacar.
Joan Tomàs Martínez, nascut a Palma al 1984, va apuntar tot el que n’ha après de Francesc Garriga, assenyalant també que “això de la rima i la mètrica, jo no ho segueixo tant, però vaja...”, i va recitar poemes que contenien les paraules pausa i silenci, “perquè són dos coses que tenim en comú a l’hora de crear versos”.
Va tancar la volta la poetessa nascuda a Itàlia al 1984, però resident a les Illes Balears, Lucia Pietrelli. Aquesta va recitar tres poemes del mateix llibre, La nit dels peixos, “el que més m’agrada d’en Francesc”, va destacar.
A més a més...
El recital va continuar amb la lectura de poemes propis i de tercers, seguint el mateix ordre d’intervenció. Francesc Garriga, atent en tot moment, els hi anava comentant, i va mostrar la seva satisfacció per haver comptat amb uns “bons amics i grans poetes” durant l’acte.
Va tancar el recital el poeta d’honor, a petició dels seus amics. Amb un poema, com és habitual en Garriga, sense títol, però del que en va assenyalar “que és profètic, perquè quan el vaig escriure no sabia que em passaria el que m’està passant ara, que m’estan passejant com a un Cristo”, va riure.
