Embranzida elegíaca femenina

"Amb tinta roja” i el subtítol de “En commemoració dels 90 anys del sufragi femení” va donar el tret de sortida al Festival Nacional de Poesia

Crónica: L’espectacle inaugural del 21è Festival Nacional de Poesia Gabriel Ferrater omplia, aquest dimecres 13, l’escenari del Teatre-Auditori amb la força profunda de la creativitat de 43 poetes escollides per Lluïsa Julià, 43 veus que podrien ampliar-se amb moltes més i demostren la potència de registres de la meitat de la societat que ha estat gairebé sempre ocult, qüestionat o reduït a petits cercles i que sembla, finalment, que es mostra amb tota la seva puixança i equivalent qualitat lírica sense cap mena de limitació que la pròpia vàlua. Jordi Bosch assoleix, un any més, la direcció d’aquest espectacle amb el títol de “Amb tinta roja” i el subtítol de “En commemoració dels 90 anys del sufragi femení”, fita important a nivell mundial, estem parlant de l’any 1931, que es va malmetre amb l’arribada de Franco al poder, en aquest cas per tothom, dones i homes, fins la recuperació posterior poc a poquet.

Les veus, modernes i contemporànies, enllaçant amb les clàssiques dels anys 30 comença amb la sensibilitat orientalitzada de Felícia Fuster amb Fosca seguida de Qui amb les intervencions col·lectives de 6 actrius que, també, són una clara mostra de diverses generacions que també, inevitablement, es fa notar amb la vocalització, la gestualitat i la projecció de la veu: Laura Aubert, Sílvia Bel, Elisabet Casanovas, Maifé Gil, Victòria Pagés i Clara de Ramon. Unes intervencions que uneixen les aparents disparitats conceptuals de M. Àngels Anglada i Rosa Leveroni, o Mireia Calafell i Olga Xirinacs. Els títols del poemes es veuen molt clars, en una pantalla a la dreta de la visió de l’espectador, i a la pantalla de l’esquerra la imatge de la poetessa però el nom massa petit que, a voltes, pot augmentar la ignorància d’espectadors poc avesats.

I a aquest allau de les paraules sàvies, tendres, potents, arrauxades com les de Dolors Miquel, o iròniques, sensibles i sempre suggestives d’Eva Baltasar i Àngels Gregori, s’afegeix l’esplèndida presència, la contundència i vitalitat de Gemma Humet que uneix les seves cançons, poesia amb música, que interpreta recolzada per la seva interpretació al piano i, una vegada més, la excel·lència sonora del Grup Aglepta dirigides per Oriol Castanyer, 18 veus femenines sorgides del Cor Infantil de Sant Cugat, que donen suport a les altres veus que reciten, que diuen, que llencen sentiments, crits, esgarips sonors, cap un públic absort i que, en algunes ocasions actuen de coixí i son un brunzit o un esclat que amb Humet conformen un espai sonor enlluernador.

Un homenatge també a Marta Pessarrodona, terrassenca adoptada a Mira-sol de Dalt (com ella diu) present a la sala que ens explica, a través de les 6 grans transmissores, “L’estat de la poesia” i que, alhora, rep l’homenatge d’Aglepta, amb motiu del seu recent 80è aniversari. Un espectacle que tanca, com havia començat, Felicia Fuster amb “Una hora com aquesta”, inauguració esplèndida de veus, presències i sons i llums amb una escenografia creada per l’equip del TA que obre les portes a un mes pletòric d’actes i de poesia en diversos espais d’aquesta ciutat: Sant Cugat del Vallés, capital de la poesia de Catalunya un mes que somniem que duri per sempre més.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem