Èric Serra: “Els Gausacs enregistrem entre cap i tres caigudes l’any”

El cap de l’equip de salut dels Castellers de Sant Cugat explica com viuen la seguretat al dia a dia

Les colles castelleres d'arreu de Catalunya han registrat un descens de les caigudes enguany, els Gausacs inclosos. Després d'uns anys de diades amb castells de rècord, moltes colles han optat per fer castells menys agosarats. A més, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) ha treballat amb algunes entitats, com el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, per elaborar programes de seguretat. Èric Serra, cap de l’equip de salut dels Gausacs, explica com viuen la seguretat al dia a dia els Castellers de Sant Cugat

Hi ha gaires lesions en el món casteller? 

En realitat, en el món dels castells hi ha poques caigudes, tot i que quan n’hi ha, surten molt als mitjans, perquè criden molt l’atenció.  Només cau un 3% dels castells, i la majoria de caigudes són en colles molt grans, perquè arrisquen més. Els gausacs estem entre cap i tres caigudes l’any, i això és molt poc, tenint en compte els castells que fem. A nivell de lesions, és més perillós el futbol, el bàsquet o qualsevol altre esport que sigui més de contacte, que els castells. Els castells no són un esport, són cultura, però són també una activitat esportiva. 

Quines són les més comunes? 

Hi ha alguna lesió muscular, tendinitis, i alguna contusió en les caigudes, però són poques. La majoria de caigudes són en les actuacions. 

Com s’eviten, les lesions?

Com a activitat esportiva que som, fem molts entrenaments i assajos per evitar lesions. Les posicions que porten pes a sobre requereixen un esforç físic molt gran, com la gent del tronc, els primers cordons de les pinyes o la soca. Cal tenir en compte que és gent que assaja dos o tres cops per setmana, i fa actuacions els caps de setmana. I se’ls recomana que es preparin físicament i es cuidin la dieta; al final és com un esport. Però això no vol dir que per fer castells s’hagi de ser un gran atleta, perquè hi ha altres posicions on l’exigència no és tan alta. 

"La mesura de seguretat principal és la pinya, que redueix considerablement la càrrega genera el castell"

Quines mesures concretes preneu? 

Hi ha les mesures clàssiques de prevenció, que és la faixa, que protegeix l’esquena i les lumbars a l’hora de carregar pes. I els mocadors, que serveixen per tapar l’orella per si portes arracades, els cabells, etcètera. A part d’això, hi ha unes posicions tècniques difícils que treballem molt, perquè si no t’hi col·loques correctament sí que et pots lesionar. No obstant això, la mesura de  seguretat principal és la pinya, que redueix considerablement la càrrega genera el castell. Arran de la Coordinadora, s’han afegit coses, com el casc per la canalla, que està protegit per dins i per fora; la xarxa pels assajos; o el terra atenuant, que amortitza les forces. Evidentment, no es fan castells ara igual que es feien 50 anys enrere, ara és més segur. Cal tenir en compte que pràcticament totes les lesions greus que hi ha hagut en castells han estat perquè no s’estava fent alguna cosa correctament.

La pinya és un dels elements principals del castell que absorbeix part de la càrrega del tronc FOTO: Castellers de Sant Cugat

La pinya és un dels elements principals del castell, i absorbeix part del pes del tronc FOTO: Castellers de Sant Cugat 

Actualment s’està innovant en alguna cosa?

La Coordinadora  està treballant amb un protector cervical per la gent de la pinya. És com un collarí, però tou. Perquè ara mateix la lesió més greu que hi pot haver en castells és la de les cervicals quan cau un castell. Sobretot en els castells amb folre: si normalment la pinya té els braços amunt, quan hi ha el folre la pinya s’agafa els braços per baix, de manera que els caps queden descoberts. En aquest sentit, els Castellers de Sants, juntament amb la Coordinadora, estan provant una nova manera de fer les pinyes, la ‘Soca a l’Antiga’, es diu. Hi ha altres colles que ho estan adoptant, com la nostra. Encara no està clar si és més efectiu o no, perquè només fa dos anys que s’està fent. 

Com és que aquest any s'han reduït les caigudes en les diades? 

Portem tres o quatre anys que algunes colles han tirat molt i s’han trencat sostres; i com més  temps portes fent castells límit, més probabilitats hi ha que hi hagi caigudes. I com més alt sigui el castell, més probabilitats hi ha que hi hagi lesions. Ara, en canvi,  estem en una temporada en què hi ha hagut una baixada de nivell general. I quan es baixa el nivell, però hi ha tota una tècnica i background aconseguits, es redueix el nivell de caigudes. 

Com es prepara la canalla, pels castells?

En el món casteller es fa una feina molt important de treball no només físic, sinó psicològic. Al final, ells són protagonistes d’una activitat, ells poden decidir si el castell es fa o no, ja pot haver-hi mil persones a sota fent aquest castell. Tot això és una pressió i una responsabilitat que, ben gestionada, és una aportació pel nen. A més, és una activitat amb la qual es relacionen amb gent de diferents edats, i és molt bona per ells. 

"A l’hora de treballar, cada colla adopta unes mesures o unes altres en funció del seu perfil"

Teniu alguna mesura de seguretat pròpia? 

Nosaltres vam ser la tercera colla a adoptar aquesta mesura dels castells de Sants, de moment ho hem fet amb alguns castells, principalment els més petits. Però és complicat ser pioners en aquest sentit; els de Sants, per exemple, tenen l'avantatge de tenir 5 traumatòlegs en el seu equip de salut. Sí que participem en molts tallers o estudis sobre la seguretat als castells, com un taller que vam ver sobre com treure persones lesionades dels castells. Però a l’hora de treballar, cada colla adopta unes mesures o unes altres en funció del seu perfil. No es pot comparar, per exemple,  la nostra colla, on hi ha gent molt primeta, que pesa poc; amb la colla dels xiquets de Valls, on pràcticament la meitat dels membres són pagesos. 

 

 
Comentaris

Destaquem