Eva Serrats i Francesc Pla, de La Floresta a la Biennal de Venècia

Fem un recorregut per l'exposició "Seguint el peix" de la mà dels seus comissaris de Leve, que han col·laborat amb els Top Manta i amb estudiants d'arquitectura

Eva Serrats, Francesc Pla i Daniel Cid formen la productora d'arquitectura Leve, guanyadora del concurs de l'Institut Ramon Llull per representar Catalunya i les Balears a la 18a edició de la Biennal d'Arquitectura de Venècia. La seva exposició, que es pot visitar des del 20 de maig fins al 26 de novembre, es titula "Seguint el peix" i ha comptat amb la col·laboració del col·lectiu Top Manta, seguint la idea de Leve d'una "arquitectura des de la militància, observant la comunitat i els conflictes per aportar solucions".

I és que des de la seva creació el 2007, l'empresa ha estat molt implicada en temes socials, col·laborant amb Arrels Fundació, per a persones sense llar, o formant part del teixit del barri de la Floresta. Situats a peu de carrer a la plaça de l'estació d'FGC, Serrats, Pla i Cid participen en el consell de barri o en l'Observatori de l'Habitatge de la Floresta i també fan d'arquitectes de capçalera, resolent consultes sobre arquitectura que tinguin els veïns. Ara, Leve ha anat més enllà, viatjant fins a Venècia.

Exposició seleccionada

La directora artística d'aquesta edició de la Biennal de Venècia, Lesley Lokko, va posar com a anunciat "El laboratori del futur", amb Àfrica com a protagonista i amb els reptes de la descolonització i la descarbonització com a focus principal. "Nosaltres estàvem convençuts que la proposta que l'Institut Ramon Llull seleccionaria seria una que parlés de la molt bona arquitectura catalanobalear que s'està fent a l'Àfrica", explica Francesc Pla, "però la nostra opció era més arriscada, volíem parlar de l'Àfrica que tenim a Catalunya".

És així com va néixer la col·laboració amb el col·lectiu senegalès dels Top Manta, "una comunitat de persones que estan al carrer i que no tenen drets, i que, malgrat això, s'espavilen gràcies a la comunitat per aconseguir una vida digna", segons Eva Serrats, convertint-la en una "comunitat resilient que ens pot servir d'aprenentatge per nosaltres". A més, la comissària també explica que van ser els mateixos manters els que van tenir la idea de titular l'exposició: "Seguint el peix".

Col·laboració entre Leve i Top Manta per l'exposició "Seguint el peix". FOTO: Cedida

Col·laboració entre Leve i Top Manta per l'exposició "Seguint el peix". FOTO: Cedida

Seguint el peix

Al Senegal, la pesca artesanal era una font d'aliment i riquesa per a l'economia local, però l'extracció massiva de peix per part de vaixells europeus per les seves piscifactories ha obligat els joves pescadors a abandonar el seu país i viatjar cap a Europa, fugint així de la pobresa i la fam generada per la colonització i l'espoli per part de les grans potències del nord. "La diàspora africana, doncs, neix de la necessitat de seguir el peix que els hi han robat, i d'aquí sorgeix el títol", explica Pla.

L'exposició està dividida en dues parts: una primera, en forma de mercat manter, que recull la narrativa de la diàspora migrant africana a Catalunya a partir d'una instal·lació amb mantes, una posada en escena austera per ser una "exposició descarbonitzadora" -; i una segona, titulada "El taller de reparació", on estudiants de diverses escoles d'arquitectura plantegen arquitectures alternatives a les hegemòniques.

Exposició "Seguint el peix". FOTO: Cedida

Exposició "Seguint el peix". FOTO: Cedida

El Mercat Manter

La primera idea que apareix a l'exposició és que l'individualisme és insostenible, en tots els sentits de la paraula. "El món occidental ha construït un sistema que, per definició, és colonitzador i és carbonitzador", considera Serrats, "però els reptes que ens presenta el món ens demanen que treballem d'una altra forma". És per això que aquesta primera part de l'exposició se centra en l'experiència africana dels manters, per alliberar-se de prejudicis i obrir la ment a altres visions que permeten una forma de fer diferent.

"A banda de la comunitat mantera, hem anat a conèixer altres presències africanes al nostre país per tenir diferents veus, que hem recollit i hem deixat escrites al voltant de cada una de les mantes", explica Pla. La primera de les mantes presenta Àfrica com a origen de la humanitat i, a partir d'aquí, va presentant diverses lluites compartides com l'antiracisme, la no-explotació, el dret a la ciutat, la sostenibilitat alimentària o el feminisme fins a arribar a la darrera manta: Àfrica ara i aquí.

Exposició "Seguint el peix" primera part: El Mercat Manter. FOTO: Cedida

Exposició "Seguint el peix" primera part: El Mercat Manter. FOTO: Cedida

Àfrica ara i aquí

En paraules de Serrats, "les ciutats no poden existir sense el territori on es fa l'aliment, i a Catalunya aquest territori és molt africà". A més, els comissaris expliquen que al llarg de la seva investigació han descobert que no només molts africans es dediquen a oficis que la gent d'aquí ha volgut deixar perdre, com la collita, sinó que també hi ha professions concretes on s'agafen africans perquè estan millor qualificats per fer-les.

"Ser pastor és un ofici que s'ha perdut força el seu coneixement i, en canvi, hi ha gent africana que en saben molt", explica Serrats. "Són coneixements que ells tenen i que aquí hem perdut, però que ara són cada vegada més importants davant del futur que se'ns presenta", afegeix Pla.

Així doncs, "després d'haver seguit el peix, ens trobem amb l'Àfrica ara i aquí, deslliurats de prejudicis per escoltar què ens pot ensenyar aquesta comunitat, sobretot en els hàbits i en la manera de consumir, perquè la nostra forma de fer carbonitzadora i colonitzadora ja no és viable", anuncia Pla. "La nostra feina com a arquitectes és aportar els espais per fer les coses elementals de la vida - alimentar-nos, dormir, socialitzar -, que hem de transformar per deixar enrere l'individualisme".

El Taller de Reparació

Leve ha reunit més de 100 estudiants de 26 nacionalitats diferents i 6 universitats diferents per aquesta part on se'ls presenten tres reptes arquitectònics: els menjadors socials, els habitatges extensius i les rebotigues. "Mai abans havien estat estudiants els que havien portat propostes a la Biennal de Venècia, és un fet històric", destaca Pla.

Exposició "Seguint el peix" segona part: El Taller de Reparació. FOTO: Cedida

Exposició "Seguint el peix" segona part: El Taller de Reparació. FOTO: Cedida

Començant pels menjadors socials, els comissaris consideren que els equipaments socials aquí no busquen més que ser funcionals i la majoria són depressius, no tant pel pressupost, sinó perquè ningú s'hi dedica. Els estudiants sí que ho han fet, aportant idees originals com separar els quatre fogons de la cuina en quatre espais diferents, per tenir espai per les olles grans quan es fan àpats comunitaris i permetre que tothom pugui estar al costat del foc i el cuiner, "fent del ritu de cuinar un acte social digne".

Pel que fa als habitatges extensius, el que es planteja és el que els senegalesos anomenen "taranga", un espai que cada nit pugui ser diferent, flexible al nombre de gent que hi dormi. Finalment, recuperar les rebotigues, aquell "centre cívic en versió petita; un espai darrere dels locals d'intercanvi comercial, on encara es produeix més intercanvi i que permet la cohesió i la cura".

Aplicació a la realitat

Totes aquestes idees arquitectòniques s'han portat a la realitat a locals buits propietat de l'Ajuntament de Barcelona sota el programa "Amunt persianes" i s'ha calculat l'impacte mediambiental comparant-lo en com s'acostumen a plantejar aquestes construccions, "amb uns resultats molt positius", segons Serrats. "Hem demostrat una metodologia que funciona sobre realitats construïdes que és descolonitzadora i descarbonitzadora i que no apliquem pel nostre individualisme", afegeix.

Així doncs, la idea des de Leve és que l'exposició de la Biennal de Venècia sigui un punt de partida per fer possible aquestes noves realitats. "Quin motiu hi ha perquè el següent espai d'acollida, menjador social o equipament cívic que es construeixi a Sant Cugat no pugui beure de tot això que hem treballat?", conclou Pla. Des de Leve, lluitaran perquè així sigui.

Entrevista amb Eva Serrats i Francesc Pla. FOTO: Bernat Millet

Entrevista amb Eva Serrats i Francesc Pla. FOTO: Bernat Millet

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem