La Festa de Tardor celebra 50 anys de reivindicació i cultura

Aquest 2025, Sant Cugat celebra mig segle de la Festa de Tardor, una de les cites més emblemàtiques i estimades del calendari local. Mig segle de cultura popular, participació ciutadana i compromís col·lectiu. Mig segle de festa i lluita, tal com diu el lema d’aquesta edició especial.

Més info: Arriba la Festa de Tardor de Sant Cugat 2025: totes les activitats

Els inicis

El naixement de la Festa de Tardor no pot entendre’s sense el context històric del moment. A finals del 1975, el règim franquista tocava a la seva fi i la societat catalana s’organitzava per empènyer cap a la democràcia. A Sant Cugat, amb menys de 30.000 habitants, un grup d’entitats locals va decidir unir forces i crear la Permanent d’Entitats, embrió del que poc després seria la Coordinadora d’Entitats.

L’objectiu era clar: donar a conèixer la tasca de les entitats i portar-la al carrer, més enllà dels locals i dels àmbits privats. Així doncs, el 23 de setembre de 1976, la Coordinadora va aprovar la creació d’una gran festa ciutadana que veuria la llum el 28 de novembre de 1976, amb prop d’una vintena d’entitats participants. El lema d’aquella primera edició, Recuperem les institucions: del poble per al poble, sintetitzava perfectament l’esperit del moment: una crida a la participació, a la democràcia i a l’autogestió.

Aquella primera Festa de Tardor es va celebrar als voltants del Monestir, i combinava activitats lúdiques amb un fort component reivindicatiu. Des del principi, es va voler fugir del dirigisme cultural i donar a les entitats plena llibertat per organitzar els seus actes. L’objectiu era que la festa reflectís la pluralitat del poble i posés les bases d’una participació ciutadana permanent. Pocs anys més tard, la Coordinadora va donar pas a la Comissió de la Festa de Tardor, formada per membres de diferents entitats, amb prou empenta per mantenir viva i creixent una celebració cada cop més gran. 

Creixement i consolidació

A principis dels anys 80, la participació popular va créixer notablement, mentre la festa anava perdent part del seu to polític inicial per esdevenir un espai obert, cultural i de trobada. Amb tot, en aquella època es van organitzar per primer cop activitats històriques de la celebració com el Ball de Gitanes, que va ser ofert per l'Esbart de Sant Cugat l'any 1980.

Tot i alguns anys de menor implicació a finals de la dècada, la dècada dels 90 va portar un nou impuls. Les entitats tornaven a ser optimistes i la festa recuperava força. Es consolidava com una cita lúdica i participativa, sense renunciar al seu esperit crític. De fet, l’edició de 1995, coincidint amb les eleccions autonòmiques, va estar marcada per la presència política i el debat ciutadà.

Amb el canvi de segle, la Festa de Tardor ja era una institució santcugatenca amb més d’una cinquantena d’entitats. Vuit anys més tard, ja eren 91 les entitats que formaven part de la celebració. Així mateix, en els darrers anys, la Festa de Tardor ha anat canviant el seu format, fins al punt actual, caracteritzant la festa tal com és ara. Així, el 2012 es va introduir la distinció entre dissabte (cultura popular) i diumenge (fira d’entitats).

Termòmetre social

Durant aquestes cinc dècades, la Festa de Tardor ha estat també un termòmetre de les lluites socials i urbanístiques de Sant Cugat. Els seus lemes han reflectit els grans debats del moment: “Torre Negra, zona forestal” (1993), “Foc, mai més” (1994), “Prou creixement a qualsevol preu” (2007) o “Construïm un Sant Cugat que no ens expulsi” (2018).

Cada edició ha servit per posar sobre la taula reivindicacions ciutadanes, des de la protecció del patrimoni fins a la defensa de l’habitatge o la sostenibilitat.  En aquest sentit, el caràcter lliure i reivindicatiu de la festa ha provocat, en ocasions, friccions amb els governs municipals. Un dels episodis més sonats va ser el de 1992, quan el lema “Salvem el Monestir” va provocar la retirada parcial de la subvenció municipal per part del govern.

L'edició d'enguany

En els darrers anys la Festa ha continuat combinant aquesta activitat lúdica i reivindicativa, però amb una denúncia clara, la qual és la reducció del pressupost. L’any 2016, la Festa va tenir un cost aproximat de 15.000 euros i ara és de 13.555.

Aquest 2025, la Festa de Tardor arriba a la cita dels 50 anys amb una proposta renovada. Així doncs, se celebrarà el 24 i 25 d’octubre (divendres i dissabte, en lloc de dissabte i diumenge) i les 40 activitats que la componen tindran lloc, majoritàriament, al Parc Ramon Barnils, un nou escenari que vol concentrar les activitats en un espai únic, accessible i compartit. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.