El Festival de Fotografia Lumínic se centra en les relacions de poder

La 6a edició del Festival de Fotografia d’Autor Lumínic inclou enguany 12 exposicions entre el 30 de maig i el 13 de juliol

La 6a edició del Festival de Fotografia d’Autor Lumínic inclou enguany 12 exposicions. Inspirat en les relacions de poder, el certamen se celebra del 30 de maig al 13 de juliol i també inclou xerrades, projeccions i taules rodones en espais com el Museu del Monestir de Sant Cugat, la Casa de Cultura, l’Ateneu Santcugatenc o l’Arxiu Nacional de Catalunya, entre d’altres. Diversos dels projectes seleccionats són treballs que fan visibles les relacions de poder a través de la fotografia. En aquest sentit, hi ha fins a quatre propostes que se centren en el franquisme i d’altres que posen la mirada i l’objectiu en el colonialisme, les presons o la funció dels museus. El Lumínic està organitzat Amanda Bernal, Bernat Millet i Marc Vidal, directors de l’esdeveniment, conjuntament amb l’Ajuntament de Sant Cugat.

“Fem una introspecció en la manera com es manifesta i es representa el poder i la capacitat que té d’influir i dirigir la ciutadania”, expliquen Bernat Millet, un dels organitzadors. Millet també ha volgut subratllar que hi ha diverses exposicions que barregen la imatge d’arxiu amb fotografia actual.

Amanda Bernal ha posat el focus en el vessant educatiu del festival. “Tenim diverses propostes pensades per dialogar amb les obres i, un any més, hem fet vincle amb centres educatius amb l’objectiu de l’alfabetització visual de l’alumnat”. Bernal destaca que amb accions com aquestes es pretén tenir una mirada crítica davant l’allau d’imatges a les quals adults i infants estem exposats diàriament. Cal tenir en compte que, en matèria educativa Lumínic col·labora amb universitats i escoles de fotografia, els tallers impartits pel festival a l’institut de secundària Leonardo da Vinci.

Amanda Bernal a l'exposició 'Pelo Malo' al Claustre del Monestir: FOTO: JR Armadàs

Amanda Bernal a l'exposició 'Pelo Malo' al Claustre del Monestir: FOTO: JR Armadàs

Un festival que creix en quantitat i qualitat

Durant la presentació del festival, celebrada al Claustre del monestir de Sant Cugat, Marc Vidal ha subratllat el creixement que ha experimentat el certamen. Vidal ha posat com a exemples la publicació del llibre ‘Wad Ras’ un recull de fotografies fetes per dones recluses a la presó amb mentoria de fotògrafes de reconegut prestigi. Un altre dels fets que ha destacat el codirector del festival ha estat “la paritat de gèneres en les exposicions”. Aquesta 6a edició compta amb un pressupost de 80.000, fet que, segons els organitzadors suposa un salt qualitatiu i quantitatiu. 

La regidora de Cultura, Núria Escamilla, ha posat de manifest el compromís del consistori santcugatenc amb les arts visuals. “Com a ajuntament hem de posar en valor la cultura de la imatge i més en un moment en el qual patim un bombardeig d’imatges que no ens permeten reflexionar.     

La presentació del Festival Lumínic 2025 al Claustre del Monestir. FOTO: JR Armadàs

La presentació del Festival Lumínic 2025 al Claustre del Monestir. FOTO: JR Armadàs

Les exposicions

A la Sala Capitular del Museu del Monestir es podrà visitar l’exposició Pelo malo, de Nuria López Torres, un projecte sobre l'orgull afro de les cantants cubanes d’hip-hop.

Usus Fructus Abusus _ La Blanche et la Noire, de Gloria Oyarzabal, a Cal Gerrer, ens recorda que els museus, fundats com a dipositaris de l'espoli colonial fa més de tres cents anys, no són espais neutres.

Energia submergida, de Paula Artés, al Mercantic, és una reflexió sobre les relacions de poder a partir d’un cas exemplar de la capacitat de control de les empreses privades sobre l’Estat.

El claustre del Museu del Monestir serà la seu de Kontrol, d’Àngel Biyanueba, testimoni de la vigilància massiva exercida per l'Estat i com modifica la conducta i limita les voluntats de la ciutadania.

Ashes of the Arabian’s Pearl, de Valentin Valette, a Abacus, explora les jerarquies d’Oman, mostrant el fenomen de migració laboral globalitzada amb milers d’artesans de l'Índia, Pakistan i Bangladesh, i, en contrast, la vida privilegiada de les famílies empresarials omanites.

Ciudad secreta, de Javier Arboledas, al Concessionari Movento Sarsa Škoda, ens parla de la memòria d’una ciutat soviètica creada expressament a finals dels anys cinquanta per al desenvolupament de l’energia atòmica.

Diana Rangel (artista, psicòloga), Héctor Cavallaro (compositor, musicòleg) i Ezequiel Rodulfo (músic, expressió corporal) col·laboren en la investigació-performance Suspender la palabra, una peça escènica d’art visual, poesia i dramatúrgia musical concebuda expressament per al festival en el marc de la seva primera residència artística. Es podrà veure el 31 de maig al Mercantic.

La Fundació Setba treballa per la transformació social i des del 2020 impulsa el projecte de fotografia Traspassant l’objectiu, adreçat a dones internes en centres penitenciaris de Catalunya i que es pot veure a la Casa de Cultura.

La Casa de Cultura acull una exposició de fotografies fetes per dones recluses. FOTO: JR Armadàs

La Casa de Cultura acull una exposició de fotografies fetes per dones recluses. FOTO: JR Armadàs

L’empremta del franquisme

El poder de la imatge i la imatge del poder: representació de la dictadura franquista al Fons Cabanas, de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès, comissariada per José Fernando Mota, es podrà veure al vestíbul de l’Ajuntament.

La mostra Entre la multitud, que es podrà veure a l’Ateneu Santcugatenc, documenta la Barcelona dels anys 60, 70 i 80 amb un estil que ens remet a la fotografia de “l’instant decisiu”.

Del 6 de juny al 5 de setembre, l’Arxiu Nacional de Catalunya acollirà Transmet Transició, una exposició de l’obra del gran fotoperiodista Carlos Bosch (1945 - 2020), comissariada per Manel Sanz, amb una sèrie de seixanta imatges que cobreixen des del 1976 fins al 1981, i mostren les massives mobilitzacions socials al carrer que van enterrar el règim franquista.

Eroding Franco, del fotògraf documental Jordi Jon, explora a l’EMD Valldoreix la intersecció entre història i medi ambient i revisa com el franquisme va assentar les bases de la desertificació que avui amenaça el 80% d’Espanya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem