Figueras, Uxan: “La majoria d’actrius són dones, però la majoria de personatges són homes"

Gisela Figueras i Marta Uxan són dues actrius santcugatenques, arrelades des de fa anys a la vida cultural de la ciutat. Participen en les Lectures a la Fresca,organitzades per Pedra i Sang i dirigides per Dolors Vilarasau, una activitat en la qual participen també des de fa edicions. Aquesta 18a entrega se centra en la temàtica de guerra i com aquesta afecta les persones. Es farà els dies 7, 13 i 21 de juliol a la plaça de l’Om, la plaça de l’Alcalde Magí Bartalot i l’Amfiteatre dels Jardins Vallès.

Com va començar Lectures a la fresca?

Marta Uxan (M.U): La Dolors no només volia centrar-se en Pedra i sang i volia donar més opcions la resta de l’any. També tornar a fer allò que es feia abans: les lectures dramatitzades que s’havien perdut i hem tornat a reviure.

Gisela Figueras (G.F): Al principi només llegíem i ara ja és com una funció de teatre. La diferència és que portem el paper a la mà.

I ja fa 18 anys que camina. Com ho ha acollit la ciutat?

M.U: Molt bé. De fet, hi ha hagut funcions en què la gent s’ha hagut de quedar dreta perquè no quedaven cadires.

G.F: La gent ja ho espera i hi ha un planter d’actors i actrius que ja són com estrelles locals. És un format agradable: a la plaça, a la nit d’estiu... Esperem que n’hi hagi per molts anys perquè és un format que funciona i ens divertim fent-ho.

Enguany la temàtica és la guerra. Com va sorgir?

M.U: Ho va decidir la Dolors. El tema de la guerra la va impactar i va decidir que era l’any de parlar d’aquest tema.

La guerra a Ucraïna ja gairebé no surt ni als telenotícies. Quin paper hi juga la cultura?

G.F: Ha d’aportar un punt de vista crític sobre el món que ens ha tocat. L’òptica del creador és posar-ho sobre la taula, oferir punts de vista, contrastar. Que les persones puguin tenir el seu esperit crític.

Què té la cultura que fa més fàcil fer arribar un missatge?

M.U: És el canal més humà, el que s’apropa més a la gent. Els polítics parlen molt i decideixen, però les persones del poble és a través de l’art per on podem expressar-nos, criticar i alçar la veu.

A l’obra  ‘El bon soldat Svejk’, interpreten a homes. Vilarasau vol reivindicar que els personatges no tenen gènere?

G.F: Li agrada molt posar les coses al límit. És la màgia del teatre: pots posar-ho tot potes enlaire. Aquí tots els personatges són masculins i els pocs femenins que hi ha els fa el Xavier Tor. En un teatre sempre hi ha més dones que homes, però sempre hi ha més dramatúrgies amb homes que amb dones. I has de jugar amb els recursos que tens.

Només ho interpretaran una vegada. No tenen pensat portar-ho a algun altre lloc?

M.U: Per desgràcia, sempre moren les Lectures. Sap greu perquè és un sospir. Però els actors estem en altres projectes i ja sabem que és així.

G.F: Es treballa durant una o dues setmanes i ja està. I ja ho tenim per la mà. Ha sigut com una escola, ens ho coneixem i anem ràpid.

M.U: La Dolors ens ha donat moltes eines per a ser resolutius i ràpids.

En quins altres projectes les podem veure?

M.U: Estic donant classes de teatre a l’escola Àgora, i quan em situï pensaré en altres coses.

G.F: Tinc tres espectacles en curs: un personatge singular de Sant Cugat: la Isabel. Un monòleg còmic. També estic rodant un espectacle sobre una dona a la que la inquisició va matar, i algun acte de poesia.

“La màgia del teatre és que pots posar-ho tot potes enlaire, posar les coses al límit”

Les dues estan arrelades des de fa anys a la cultura santcugatenca. Com valoren la seva salut?

M.U: S’ha d’acabar d’activar després de la pandèmia, però ja comença a haver-hi molt moviment de companyies de teatre. També ens falta que el teatre de La Unió estigui acabat per poder presentar projectes també a àmbit amateur, perquè tenim moltes companyies a Sant Cugat.

G.F: Està prou bé. S’ha invertit bastant en sales de teatre alternatives. És necessari per generar caliu, que es coguin coses, que ens faci millor societat.

Han notat un canvi en el públic després de la pandèmia?

G.F: He notat moltes ganes de gaudir de la cultura. Des de dalt de l’escenari es percep una energia diferent. Sobretot quan es va obrir tot: la gent n’estava molt agraïda. El que ens va salvar durant el confinament va ser la cultura.

Per què van escollir participar de Lectures a la fresca?

M.U: Tenia molta relació amb la Dolors. La coneixia perquè m’havia fet classes de repàs quan feia BUP. Després em va posar en contacte amb l’Ernest Naté per preparar-me per l’Institut del Teatre. Vaig començar a participar de Pedra i sang i després de Lectures.

G.F: Es coneixien amb els meus pares i una vegada em va proposar fer un monòleg de les Lectures. I ja m’hi vaig enganxar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.