Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Què presenta musicalment la pel·lícula ‘Barcelona 1714’?
La banda sonora de la pel·lícula, és una banda sonora feta sobretot a partir de life motives: de motius que representen cada personatge. Perquè n’hi ha molts, amb psicologies molt oposades o molt contrastants, i quan vaig rebre l’encàrrec de la banda sonora, el productor, Heiko Kraft, em va posar molt èmfasi en això. Volia aquest tret, perquè és el que la gent vincula a l’estil de l’òpera, i és molt entenedor.
Com s’aconsegueix?
No és només crear un tema per quan es presenta el personatge, sinó que també és que aquell life motive doni molt joc. Aleshores, havien de ser motius molt simples, perquè com més simples són, més combinacions et permeten després. Aquest ha sigut una mica el punt de partida a partir del qual hem elaborat tota la banda sonora.
Com li va arribar l’encàrrec de fer aquesta banda sonora?
Fa ja uns sis o set anys que conec la directora i el productor, l’Anna M. Bofarull i el Heiko Kraft, i hem fet diversos projectes junts, i aquest era un projecte més dels que ens havíem plantejat. I no només vaig acceptar la proposta i el repte, sinó que, a més a més, em vaig comprometre a aconseguir l’orquestra per poder fer la pel·lícula. Una orquestra feta de la mateixa manera que es fa tota la pel·lícula, que és amb cooperació de tots els que hi participen.
La pel·lícula ha agafat una gran volada a través de les xarxes i amb el projecte de micromecenatge. Què suposa en la seva carrera tota aquesta aventura?
És l’obra més gran que he escrit, ja no només cinematogràficament, sinó fora del cine també. De tot el que he escrit, mai no havia fet res tan gran, ni amb tant poc temps, perquè hi ha hagut 35 dies justos per fer 90 minuts de música per orquestra.
Tot un repte!
Per a mi ha sigut, d’alguna manera, comprovar si estic capacitat per poder fer un projecte tan gran. Perquè més gran que això no hi ha res; és el màxim que es pot fer en envergadura.
Amb tot, és molt jove!
Considero que sóc jove i que encara tinc molt camí per recórrer i per anar agafant experiència, però pel que fa a la feina, o la part d’artesania de saber fer el procés, diguem que ha sigut, a títol personal, la manera de dir “val, puc fer-ho”.
Heu escollit el Teatre-Auditori de Sant Cugat per a l’enregistrament. Com és això?
Necessitàvem un auditori gran, a prop de Barcelona, que tingués molt bona acústica... I no n’hi ha gaires, diguem. Havia de ser o l’auditori de Barcelona, o l’auditori de Sant Cugat. I qui es va mostrar d’entrada molt més receptiu va ser Sant Cugat. I de fet, és millor que el de Barcelona en l’àmbit d’acústica: a Barcelona ens haguessin deixat la sala 4, que és la petita, i que hi cap bé l’orquestra, però pel que fa a l’acústica... Hem tingut la gran sort de poder gaudir del millor equipament possible que podíem tenir.
En total, 54 temes enregistrats en tres dies, amb 75 músics a l’escenari... Com ha anat?
Molt bé. L’orquestra és la Furius Music Orchestra, que és una orquestra que fa un any que vam engegar, però encara estem en un procés de creació, i està pensada per fer enregistraments. Això significa que el perfil del músic ha de ser el d’un músic que llegeix molt ràpid.
I això significa...
En un matí d’enregistrament, per exemple, podem gravar 14 o 15 temes en 3 hores; temes que els músics llegeixen per primera vegada quan arriben a la sala. El llegeixen, s’assaja una mica, i de seguida s’enregistra. I no només s’enregistra, sinó que la qualitat de l’orquestra, i la qualitat del Teatre-Auditori, i la qualitat de l’equip tècnic, fan que el resultat final, pel que hem pogut comprovar, sigui excel·lent.
Es tracta d’una orquestra molt jove, a més.
Molt jove. Oi, i tant! Una de les característiques del projecte és que es fa una pel·lícula amb un equip humà i tècnic, en general, jove. Un dels objectius és demostrar que estem capacitats per poder fer una superproducció.
I s’està aconseguint!
Aquesta superproducció no ha tingut els mitjans ni el pressupost que acostuma a tenir una superproducció, i això no ha sigut un impediment; sempre s’ha trobat la manera d’aconseguir-ho. I de la mateixa manera que en l’àmbit visual i d’efectes especials s’està aconseguint un resultat molt bo, volíem que en l’àmbit musical s’aconseguís un resultat també òptim. I aquest és el resultat de tot plegat.
Veiem que la pel·lícula es distribuirà principalment ‘on line’... I la banda sonora?
La principal font de distribució serà mitjançant una aplicació que cada persona podrà comprar. I si es compra l’aplicació completa, ho tindrà tot: la banda sonora, el making of, segurament (això cal confirmar) però també la pel·lícula amb comentaris de la directora, amb comentaris meus, el videojoc... Tot en un paquet.
Una manera també innovadora de distribuir un film...
La idea és que la gent agafi el paquet en lloc de comprar l’entrada al cine. Amb tot, també es faran projeccions al cinema, però el canal principal de distribució serà l’aplicació.
Com animaria el públic perquè no es perdi la pel·lícula?
Doncs si la gent valora la cultura i la gent d’aquí, que sàpiga donar el valor que té una producció d’aquestes característiques, pel motiu que sigui. Perquè té de tot. Cadascú li pot trobar el component històric: és una pel·lícula de ficció però ambientada en una història molt important del nostre país. A qui li agradin les aplicacions, i tingui curiositat de veure com s’ha elaborat.. A qui li agradin les pel·lícules d’aventures, a qui li agradin les pel·lícules d’amor, a qui li agradi la música... Hi ha mil motius per enganxar-s’hi.
Èxit assegurat amb tots aquests elements!
La qüestió és tenir ganes de descobrir quin és el resultat final i sentir-se orgullós com a català, de poder dir “ostres, quin producte que s’ha fet aquí només amb la suma dels professionals, sense subvencions, ni ajudes”. Perquè sí que hi ha el projecte de micromecenatge, que en l’aspecte de la producció és una part petita, però importantíssima, que serveix per cobrir una sèrie de despeses. Però, finalment, la participació de cadascú en la pel·lícula no és remunerada de manera directa. Tothom que hi és és perquè vol estar aquí per la pel·lícula. Doncs ara toca fer el públic partícip, perquè, si no hi ha el públic, tampoc serveix de res.
Aposta jove
Gerard Pastor és pianista, director d’orquestra i compositor català. Amb trenta anys recent complerts, és l’autor de la banda sonora original de la pel·lícula ‘Barcelona 1714’. Una cinta que és caracteritza per ser una superproducció jove, catalana, i que s’està produint sense subvencions: únicament amb la implicació d’un equip humà amb ganes de sobres per fer-ho possible, i amb el suport d’un projecte de micromecenatge per fer-ho realitat. Gerard Pastor n’és l’autor de la música: 54 temes, 90 minuts. A més, dirigeix l’orquestra Furius Music Orchestra: 75 joves músics que, durant tres dies, han demostrat a l’escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat que els joves estan preparats.
La banda sonora de la pel·lícula, és una banda sonora feta sobretot a partir de life motives: de motius que representen cada personatge. Perquè n’hi ha molts, amb psicologies molt oposades o molt contrastants, i quan vaig rebre l’encàrrec de la banda sonora, el productor, Heiko Kraft, em va posar molt èmfasi en això. Volia aquest tret, perquè és el que la gent vincula a l’estil de l’òpera, i és molt entenedor.
Com s’aconsegueix?
No és només crear un tema per quan es presenta el personatge, sinó que també és que aquell life motive doni molt joc. Aleshores, havien de ser motius molt simples, perquè com més simples són, més combinacions et permeten després. Aquest ha sigut una mica el punt de partida a partir del qual hem elaborat tota la banda sonora.
Com li va arribar l’encàrrec de fer aquesta banda sonora?
Fa ja uns sis o set anys que conec la directora i el productor, l’Anna M. Bofarull i el Heiko Kraft, i hem fet diversos projectes junts, i aquest era un projecte més dels que ens havíem plantejat. I no només vaig acceptar la proposta i el repte, sinó que, a més a més, em vaig comprometre a aconseguir l’orquestra per poder fer la pel·lícula. Una orquestra feta de la mateixa manera que es fa tota la pel·lícula, que és amb cooperació de tots els que hi participen.
La pel·lícula ha agafat una gran volada a través de les xarxes i amb el projecte de micromecenatge. Què suposa en la seva carrera tota aquesta aventura?
És l’obra més gran que he escrit, ja no només cinematogràficament, sinó fora del cine també. De tot el que he escrit, mai no havia fet res tan gran, ni amb tant poc temps, perquè hi ha hagut 35 dies justos per fer 90 minuts de música per orquestra.
Tot un repte!
Per a mi ha sigut, d’alguna manera, comprovar si estic capacitat per poder fer un projecte tan gran. Perquè més gran que això no hi ha res; és el màxim que es pot fer en envergadura.
Amb tot, és molt jove!
Considero que sóc jove i que encara tinc molt camí per recórrer i per anar agafant experiència, però pel que fa a la feina, o la part d’artesania de saber fer el procés, diguem que ha sigut, a títol personal, la manera de dir “val, puc fer-ho”.
Heu escollit el Teatre-Auditori de Sant Cugat per a l’enregistrament. Com és això?
Necessitàvem un auditori gran, a prop de Barcelona, que tingués molt bona acústica... I no n’hi ha gaires, diguem. Havia de ser o l’auditori de Barcelona, o l’auditori de Sant Cugat. I qui es va mostrar d’entrada molt més receptiu va ser Sant Cugat. I de fet, és millor que el de Barcelona en l’àmbit d’acústica: a Barcelona ens haguessin deixat la sala 4, que és la petita, i que hi cap bé l’orquestra, però pel que fa a l’acústica... Hem tingut la gran sort de poder gaudir del millor equipament possible que podíem tenir.
En total, 54 temes enregistrats en tres dies, amb 75 músics a l’escenari... Com ha anat?
Molt bé. L’orquestra és la Furius Music Orchestra, que és una orquestra que fa un any que vam engegar, però encara estem en un procés de creació, i està pensada per fer enregistraments. Això significa que el perfil del músic ha de ser el d’un músic que llegeix molt ràpid.
I això significa...
En un matí d’enregistrament, per exemple, podem gravar 14 o 15 temes en 3 hores; temes que els músics llegeixen per primera vegada quan arriben a la sala. El llegeixen, s’assaja una mica, i de seguida s’enregistra. I no només s’enregistra, sinó que la qualitat de l’orquestra, i la qualitat del Teatre-Auditori, i la qualitat de l’equip tècnic, fan que el resultat final, pel que hem pogut comprovar, sigui excel·lent.
Es tracta d’una orquestra molt jove, a més.
Molt jove. Oi, i tant! Una de les característiques del projecte és que es fa una pel·lícula amb un equip humà i tècnic, en general, jove. Un dels objectius és demostrar que estem capacitats per poder fer una superproducció.
I s’està aconseguint!
Aquesta superproducció no ha tingut els mitjans ni el pressupost que acostuma a tenir una superproducció, i això no ha sigut un impediment; sempre s’ha trobat la manera d’aconseguir-ho. I de la mateixa manera que en l’àmbit visual i d’efectes especials s’està aconseguint un resultat molt bo, volíem que en l’àmbit musical s’aconseguís un resultat també òptim. I aquest és el resultat de tot plegat.
Veiem que la pel·lícula es distribuirà principalment ‘on line’... I la banda sonora?
La principal font de distribució serà mitjançant una aplicació que cada persona podrà comprar. I si es compra l’aplicació completa, ho tindrà tot: la banda sonora, el making of, segurament (això cal confirmar) però també la pel·lícula amb comentaris de la directora, amb comentaris meus, el videojoc... Tot en un paquet.
Una manera també innovadora de distribuir un film...
La idea és que la gent agafi el paquet en lloc de comprar l’entrada al cine. Amb tot, també es faran projeccions al cinema, però el canal principal de distribució serà l’aplicació.
Com animaria el públic perquè no es perdi la pel·lícula?
Doncs si la gent valora la cultura i la gent d’aquí, que sàpiga donar el valor que té una producció d’aquestes característiques, pel motiu que sigui. Perquè té de tot. Cadascú li pot trobar el component històric: és una pel·lícula de ficció però ambientada en una història molt important del nostre país. A qui li agradin les aplicacions, i tingui curiositat de veure com s’ha elaborat.. A qui li agradin les pel·lícules d’aventures, a qui li agradin les pel·lícules d’amor, a qui li agradi la música... Hi ha mil motius per enganxar-s’hi.
Èxit assegurat amb tots aquests elements!
La qüestió és tenir ganes de descobrir quin és el resultat final i sentir-se orgullós com a català, de poder dir “ostres, quin producte que s’ha fet aquí només amb la suma dels professionals, sense subvencions, ni ajudes”. Perquè sí que hi ha el projecte de micromecenatge, que en l’aspecte de la producció és una part petita, però importantíssima, que serveix per cobrir una sèrie de despeses. Però, finalment, la participació de cadascú en la pel·lícula no és remunerada de manera directa. Tothom que hi és és perquè vol estar aquí per la pel·lícula. Doncs ara toca fer el públic partícip, perquè, si no hi ha el públic, tampoc serveix de res.
Aposta jove
Gerard Pastor és pianista, director d’orquestra i compositor català. Amb trenta anys recent complerts, és l’autor de la banda sonora original de la pel·lícula ‘Barcelona 1714’. Una cinta que és caracteritza per ser una superproducció jove, catalana, i que s’està produint sense subvencions: únicament amb la implicació d’un equip humà amb ganes de sobres per fer-ho possible, i amb el suport d’un projecte de micromecenatge per fer-ho realitat. Gerard Pastor n’és l’autor de la música: 54 temes, 90 minuts. A més, dirigeix l’orquestra Furius Music Orchestra: 75 joves músics que, durant tres dies, han demostrat a l’escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat que els joves estan preparats.