Gisela Dekort: "Quan toco, la música em transporta a altres llocs, m'evadeix"

La santcugatenca Gisela Dekort estudia música des dels 5 anys, quan va començar a l'Escola de Música de Valldoreix. Actualment segueix participant en classes i activitats de l'escola, però està cursant el superior de música a la Fundació Conservatòria Liceu. Fa uns mesos va participar en el programa 'Prodigios', de RTVE, en el qual gràcies al seu domini del saxo va acabar en segona posició. Dekort, que ara té 17 anys, parla d'aquesta experiència en la televisió, de què representa la música en la seva vida i dels seus plans de futur.

Com va començar amb el món de la música?

Quan era petita vivia molt a prop de l'Escola de Música de Valldoreix. De fet, hi passava cada dia per davant per anar a l'escola. La meva germana, que és més gran que jo, es va apuntar, com totes les seves amigues, a estudiar música. Ella va escollir el clarinet. Quan vaig tenir l'edat per poder entrar, amb 5 anys, vaig dir a la meva mare que jo volia fer música com la meva germana.

Què recorda dels inicis en el món de la música?

Recordo que quan vaig començar a l'Escola Municipal de Música de Valldoreix, el primer que vam fer va ser una roda d'instruments. Els professors t'ensenyaven tots els instruments, i després escollies quin volies tocar. Jo estava entre el piano, el saxo i el clarinet. El piano el vaig descartar perquè els meus pares estaven separats i no podia portar un piano amunt i a ball. Com que la meva germana havia escollit el clarinet, jo no volia escollir el mateix que ella. Aleshores vaig escollir el saxo, i estic molt contenta d'haver-lo escollit.

La música per a vostè representa una passió i una vocació. Què és el que més l'atrau del sector musical?

A mi la música m'atrau perquè et transporta a altres llocs, a altres escenes. Quan toco, li trobo un sentiment a la música que em transporta a altres llocs. És com la meva manera d'evadir-me dels problemes, com per exemple fer esport.

Fa uns mesos va participar en el programa 'Prodigios', de RTVE, però se segueix formant en l'àmbit musical.

Si, ara mateix estic estudiant a la Fundació Conservatori Liceu, becada per la Fundació Música Ferrer-Salat. Gràcies a això he entrat 2 anys abans. M'han becat els 4 anys de superior. A més segueixo anat a l'Escola de Música de Valldoreix els divendres, a fer banda. Els ajudo perquè he estat allà des de petita, i sempre m'agrada ser-hi. Des que vaig entrar, mai m'he desvinculat de l'escola.

Com s'ho compagina amb l'Institut?

Estic fent el Batxillerat Científic Online per l'institut Obert de Catalunya (IOC). M'he d'organitzar molt bé per poder arribar a tot arreu, però de moment estic contenta. Cada dia em faig un horari, amb tot el que he de fer, amb els treballs que he d'entregar... Vaig trobant el temps com puc.

El seu objectiu és arribar a dedicar-se professionalment a la música?

Sí. A mi m'agradaria molt ser concertista professional i anar fent concerts per tot el món, com a solista o com a música de cambra, amb quartets... M'agradaria molt. Sé que és molt difícil, i també hi ha l'opció de fer de professora. També m'agrada, perquè ensenyar la teva passió a algú ha de ser molt interessant o molt maco.

Per què va decidir inscriure's al programa 'Prodigios'?

M'agrada participar en concursos, perquè et dona experiència, currículum... El meu professor, l'Albert Julià, em va dir que em presentés. Jo no coneixia el programa, però m'ho vaig mirar, vaig veure programes anteriors i ho vaig veure interessant. És un programa que apropa la cultura musical a la societat, que no necessàriament està familiaritzada amb aquest món. Crec que és molt interessant que s'apropi a la societat perquè també els pares s'animin a apuntar els fills a estudiar música... Vaig veure que em podia donar a conèixer, que podia conèixer també altres nens que toquen, i vam decidir que em presentaria. Em vaig presentar al càsting, em van agafar, i ja vaig anar directe al programa, a Valladolid. 

Com va viure l'experiència de participar en el programa?

Va ser molt intensa. Per a mi era com un somni perquè jo em veia allà i no em creia que estigués passant allò. Sobretot, quan sortia a l'escenari, era irreal. Per la Covid-19, l'auditori no estava gaire ple, només hi havia els pares. Però era enorme. A més, tenir l'Orquestra de Castella i Lleó al darrere, acompanyant-te... No m'imaginava que això em passaria amb 16 anys. És molt maco.

Què va ser el millor i què va ser el pitjor del fet de participar en el programa 'Prodigios'?

El millor ho tinc molt clar: haver pogut tocar amb una orquestra. Va ser una experiència molt interessant, vaig poder veure com es treballa. Com a pitjor no et sabria dir. De fet, fins i tot el pitjor et serveix per aprendre. Per exemple, no vaig arribar a ser guanyadora, i t'endús un cop. Sempre vols guanyar. Però al cap i a la fi et queda el balanç positiu de tota l'experiència. Tots els que es presentaven eren molt bons i, per tant, tothom s'ho mereixia. Hi havia molt bon ambient, tant amb els nens com amb el personal. Hi havia molta gent, tots coordinats... Càmeres, maquillatge, etc.

Durant les cinc setmanes que va durar el programa, com ho vas compaginar amb els estudis?

Entre setmana estàvem aquí, i els caps de setmana anàvem cap a Valladolid. Ho gravàvem tot i tornàvem. Però no podia dir res a ningú. No podia dir ni que estava presentada. De fet, no vaig poder dir ni el resultat a la família. No podia dir res fins que s'emetés el programa. Només ho sabien la meva mare i la meva germana.

Com van reaccionar amics i familiars en veure't per la televisió?

Bé, arriba un moment en el qual et diuen que ja ho pots dir. Aleshores ho vaig dir i tothom va quedar bocabadat.

Com es gestiona emocionalment el fet de sortir a la televisió?

Bé, tampoc va canviar gaire. Simplement vaig fer alguna entrevista... Però tampoc va canviar gaire. Vaig seguir fent el mateix.

Té al cap algun projecte similar o el fet de presentar-se en algun altre concurs?

Podria ser una opció, però de moment és anar veient. Si surt l'oportunitat potser m'ho penso.

A banda de la música, a què li agradaria dedicar-se?

Estic fent el Batxillerat Científic per a després, potser, fer la carrera de nutrició, o alguna cosa per l'estil. Però la música són moltes hores, molta dedicació. Sempre et requereix més i més i més. Mai és suficient perquè sempre pot estar millor, i has d'anar a sac. És molt difícil, però potser algun curs o quelcom de nutrició m'agradaria fer, també m'interessa.

S'ha de ser tossut per dedicar-se a la música?

T'ha d'agradar molt, perquè requereix molt de sacrifici, com per exemple l'esport. Ha de ser la teva passió com per dedicar-li les hores que li has de dedicar. Jo de mitjana li dedico unes quatre hores al dia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.