Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sant Cugat és, actualment, una de les ciutats més grans i més importants de Catalunya. Fa poc més d'un segle, però, a finals del XIX, era un indret ideal per a l'estiueig de la burgesia catalana, sobretot la de Barcelona, per la seva proximitat amb la capital i amb la Serra de Collserola.
"És un període que ha deixat un llegat arquitectònic a Sant Cugat, però també una herència social que ara és patrimoni de la ciutat"
Un estiueig que, en gran manera, va canviar la fisonomia urbana de la ciutat, dotant-la de tocs modernistes i va servir de trampolí perquè Sant Cugat esdevingués el que és avui en dia: "És un període que ha deixat un llegat arquitectònic a Sant Cugat, però també una herència social que ara és patrimoni de la ciutat", ha dit la tinenta d'alcaldia de Cultura, Esther Madrona.
Un estiueig "diferent"
L'historiador Domènech Miquel ha apuntat que "a Sant Cugat es va viure un estiueig burgès diferent" del d'altres indrets de Catalunya, i ha assegurat que un d'aquests trets diferencials és la tipologia d'estiuejants: "Els estiuejants de l'època eren gent benestant, però els que venien a Sant Cugat eren gent que havia d'aixecar la persiana cada dia, i buscava un lloc pròxim a Barcelona", ha dit.
A més, ha explicat que la primera casa d'estiueig del Vallès va construir-se a Sant Cugat l'any 1879, i que en els inicis de l'estiueig, els estiuejants aprofitaven les cases que deixaven els pagesos de Sant Cugat, que van patir la crisi de la fil·loxera.
Els Eixamples i els districtes
"En els inicis de l'estiueig, els estiuejants anaven al carrer de Sabadell, al carrer de Sant Antoni, etc"
Miquel ha apuntat que "en els inicis de l'estiueig, els estiuejants anaven al carrer de Sabadell, al carrer de Sant Antoni, etc", però amb el pas del temps, ja a finals del Segle XIX i principis del XX, aquest estiueig passa a altres zones, i "es construeixen els primers eixamples urbans".
En aquest moment, tal com ha explicat Domènech Miquel, l'estiueig a Sant Cugat s'estén també cap a Valldoreix o la Floresta, la qual cosa impulsa l'arribada del tren a Sant Cugat; o inclús a Mira-Sol, ja durant la dècada dels 40.
De l'estiueig a la primera residència
Ja durant la segona meitat del Segle XX, com ha assenyalat Miquel, les segones i terceres generacions de les famílies d'estiuejants comencen a establir-se al municipi, fins que "a inicis dels 2000 ja no existeix l'estiueig a Sant Cugat".
Amb tot, el GEL vol recuperar l'herència arquitectònica, però també social, que ha deixat l'estiueig burgès per tal d'entendre el Sant Cugat actual.
"És un tema que es volia fer ja des de fa molts anys"
El president del Grup d'Estudis Locals (GEL), Jordi Casas, ha explicat que el de l'estiueig burgès al municipi "és un tema que es volia fer ja des de fa molts anys", afegint que "el patrimoni que ha deixat aquest estiueig encara té utilitat", posant com a exemple el Xalet Negre.
Per això, el Grup d'Estudis Locals (GEL) dedica el 3r número dels Quaderns Monogràfics de Patrimoni i Història de Sant Cugat a aquest període històric.