Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El documental, produït per Cromosoma, ha estat dirigit per Maria Gorgues i ha comptat amb la col·laboració de TV3, TVE, l’Institut Català de les Indústries Culturals i la Fundació Victòria dels Àngels. En parlem amb la presidenta de la Fundació, Helena Móra.
D’on sorgeix la idea de fer un documental sobre Victòria dels Àngels?
Des de fa temps, quan encara hi havia el conseller Joan Manel Tresserras, es parlava que hi havia molt poca imatge de Victòria dels Àngels i vam pensar que estaria bé apropar tot l’aspecte audiovisual de la soprano. Un dia regirant per casa seva vam trobar unes cintes antigues que la mateixa Victòria dels Àngels havia gravat. A partir d’aquí, la Maria Gorgues va tenir la idea de tirar endavant el documental.
Com és el documental?
El tema del documental és una biografia sobre Victòria dels Àngels i la seva carrera professional, però el fil conductor són les imatges que ella mateixa va gravar en els seus viatges.
Quina Victòria dels Àngels descobrim?
Es pot veure la Victòria i la Victòria dels Àngels. És a dir, es pot veure el seu vessant més humà, proper, senzill, tal com era ella; i també es descobreix la seva gran força artística. Aproximarà la imatge de Victòria dels Àngels als espectadors. Ella és una gran desconeguda.
Per què creu que no és prou coneguda?
Ella va viure en una època en què el màrqueting no existia i, per tant, no va poder o saber explotar tots els elements de publicitat. Tot i això, és molt coneguda pels experts, encara que no és a l’abast de qualsevol persona. S’ha de buscar per poder trobar Victòria dels Àngels.
Per què s’hauria de conèixer més la figura de Victòria dels Àngels?
És impossible destacar només una cosa, però jo em quedo amb la seva senzillesa, que era part de la seva grandesa, i amb la genialitat i intuïció musical que tenia. A més, sempre amb una gran ètica moral i professional. En definitiva, era un ésser humà.
Què destacaria del documental en si?
Està explicat, en gran part, per la mateixa Victòria, i això li aporta un valor afegit de caire històric molt important. D’aquesta manera es coneix molt més la persona i es descobreix la seva faceta de mare, que la va marcar profundament. A més, també queda palesa la gran admiració que li tenen grans personatges actuals de la música. Va ser el primer referent a seguir per molts músics.
Per què tanta gent admira encara Victòria dels Àngels?
Perquè sempre ha estat fidel a ella mateixa.
Què s’hi veu en el documental?
Es veuen els seus viatges i normalment ella no apareix perquè està gravant. També s’han recuperat imatges i sons inèdits d’ella, incloent la seva primera gravació audiovisual del 1949 quan va guanyar un concurs a Ginebra. Apareixen entrevistes i l’opinió de grans professionals sobre la figura de Victòria dels Àngels. Entre d’altres, parlen Plácido Domingo, Albert Guinovart, Jaume Aragall..., els quals destaquen la genialitat i la gran personalitat de la Victòria, una gran dona, en definitiva.
‘Brava, Victòria!’ es va estrenar al Liceu. Com va ser l’acte?
Va ser una dia molt entranyable perquè tornar a escoltar la veu de la Victòria dels Àngels al Liceu va ser molt emocionant. I veure l’afecte de la gent del Liceu cap a la Victòria també és molt reconfortant: se la segueix estimant i admirant. Primer havíem d’anar al Liceu perquè és la casa i el símbol de l’òpera, però després ens feia molta il·lusió venir a Sant Cugat perquè és on ella va voler viure.
D’on sorgeix la idea de fer un documental sobre Victòria dels Àngels?
Des de fa temps, quan encara hi havia el conseller Joan Manel Tresserras, es parlava que hi havia molt poca imatge de Victòria dels Àngels i vam pensar que estaria bé apropar tot l’aspecte audiovisual de la soprano. Un dia regirant per casa seva vam trobar unes cintes antigues que la mateixa Victòria dels Àngels havia gravat. A partir d’aquí, la Maria Gorgues va tenir la idea de tirar endavant el documental.
Com és el documental?
El tema del documental és una biografia sobre Victòria dels Àngels i la seva carrera professional, però el fil conductor són les imatges que ella mateixa va gravar en els seus viatges.
Quina Victòria dels Àngels descobrim?
Es pot veure la Victòria i la Victòria dels Àngels. És a dir, es pot veure el seu vessant més humà, proper, senzill, tal com era ella; i també es descobreix la seva gran força artística. Aproximarà la imatge de Victòria dels Àngels als espectadors. Ella és una gran desconeguda.
Per què creu que no és prou coneguda?
Ella va viure en una època en què el màrqueting no existia i, per tant, no va poder o saber explotar tots els elements de publicitat. Tot i això, és molt coneguda pels experts, encara que no és a l’abast de qualsevol persona. S’ha de buscar per poder trobar Victòria dels Àngels.
Per què s’hauria de conèixer més la figura de Victòria dels Àngels?
És impossible destacar només una cosa, però jo em quedo amb la seva senzillesa, que era part de la seva grandesa, i amb la genialitat i intuïció musical que tenia. A més, sempre amb una gran ètica moral i professional. En definitiva, era un ésser humà.
Què destacaria del documental en si?
Està explicat, en gran part, per la mateixa Victòria, i això li aporta un valor afegit de caire històric molt important. D’aquesta manera es coneix molt més la persona i es descobreix la seva faceta de mare, que la va marcar profundament. A més, també queda palesa la gran admiració que li tenen grans personatges actuals de la música. Va ser el primer referent a seguir per molts músics.
Per què tanta gent admira encara Victòria dels Àngels?
Perquè sempre ha estat fidel a ella mateixa.
Què s’hi veu en el documental?
Es veuen els seus viatges i normalment ella no apareix perquè està gravant. També s’han recuperat imatges i sons inèdits d’ella, incloent la seva primera gravació audiovisual del 1949 quan va guanyar un concurs a Ginebra. Apareixen entrevistes i l’opinió de grans professionals sobre la figura de Victòria dels Àngels. Entre d’altres, parlen Plácido Domingo, Albert Guinovart, Jaume Aragall..., els quals destaquen la genialitat i la gran personalitat de la Victòria, una gran dona, en definitiva.
‘Brava, Victòria!’ es va estrenar al Liceu. Com va ser l’acte?
Va ser una dia molt entranyable perquè tornar a escoltar la veu de la Victòria dels Àngels al Liceu va ser molt emocionant. I veure l’afecte de la gent del Liceu cap a la Victòria també és molt reconfortant: se la segueix estimant i admirant. Primer havíem d’anar al Liceu perquè és la casa i el símbol de l’òpera, però després ens feia molta il·lusió venir a Sant Cugat perquè és on ella va voler viure.
