Entre la llegenda i la història, la vida i mort del màrtir Cugat

Els orígens de la ciutat de Sant Cugat es remunten al segle I. Una mena de castell, que més tard s'anomenà Castrum Octavianum, amb efectius militars dominava, controlava i defensava el territori. Les terres van ser donades per l'emperador Octavià, que tot i que residia a Tàrraco, va donar les terres que posseïa al Vallès a exsoldats de la seva legió. Al llarg dels segles aquesta fortificació militar sobrevisqué als atacs dels bàrbars que ho arrasaven tot. Finalment, esdevingué lloc de culte i estada dels monjos després del turment i mort que va patir Cugat.

El 27 de juliol és la celebració del patró de Sant Cugat, el màrtir Cugat que havia nascut al nord de l'Àfrica, a la ciutat de Scil·li prop de Cartago, en el sí d'una família ben aposentada i que, des de molt jove, mostrà molt interès per predicar l'Evangeli. Sant Cugat era mercader, generós amb els pobres i predicador de l’Evangeli amb la paraula i amb molts prodigis.

Cap a finals del segle III i commogut per les persecucions cristianes per part de l'emperador Dioclecià en terres imperials, va decidir embarcar-se amb el seu amic Feliu cap a terres hispanes. Van navegar en una nau de mercaders i van desembarcar a l'antic port de Barcelona. Segons la llegenda, només arribar van repartir totes les seves pertinences entre els pobres i començaren a predicar amb tant fervor que les seves paraules van atraure molts barcelonins al seu voltant.

Poc després els seus camins van separar-se. Feliu, que era germà o familiar, es va adreçar a Girona per tal de predicar la paraula per aquells indrets. La seva tasca fou molt fecunda i prolífica. S'explica que, a causa de l'enveja dels governants, fou llançat al mar amb una pedra de molí lligada al coll, en el terme de Sant Feliu de Guíxols, l'any 303.

Per causa de la seva fe, va sofrir i suportar tota mena de turments i va ser empresonat en un lloc proper a Barcelona durant la persecució del governador romà Dioclecià-Maximià, que es correspon amb l’assentament romà d’ Octavià, el lloc on actualment hi ha el Monestir de Sant Cugat. Segons el que explica la tradició, Sant Cugat va ser degollat l’any 304 a Octavià i dues cristianes provinents d’Il·luro (Mataró), Juliana i Semproniana, varen enterrar el seu cos, motiu pel qual també van morir màrtirs.

Hi ha diferents versions sobre el seu martiri, totes elles molt sagnants i cruels. Conten que, en una de les ocasions, li tragueren les entranyes i l'obligaren a mantenir-les entre els seus braços, però la força de la seva pregària va restituir-lo. També s'explica que, en un altre moment, el volgueren rostir en unes grans graelles tot untant-li vinagre, greix i mostassa, però també va sortir-ne il·lès. Més endavant el van llançar dins una foguera, però les flames s'apagaren així que van tocar el sant. Tots els botxins que intentaven martiritzar-lo acabaven morint en el mateix sacrifici. Finalment, el decapitares i deixaren les restes a la intempèrie per tal que el seu cos fos cruspit per les feres.

La primera referència escrita del màrtir Cugat és del poeta Aureli Prudenci, nascut a Tarraco l’any 348. En la seva obra Peristephanon (Llibre de les corones) honora els màrtirs del segle IV i diu: “Barcelona s’aixecarà, confiada, en el seu ínclit Cugat”.

Es té constància històrica que les despulles del màrtir es guarden a Sant Cugat, des del segle VIII i, quan s’aplegà la primera comunitat benedictina, al segle IX, el monestir es dedicà a Sant Cugat seguint el culte que ja existia.

A partir del segle XIV el monestir va guardar les despulles del màrtir en una arqueta que en els seus relleus explica la vida de Sant Cugat segons la tradició mossaràbiga.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.