I tu, com et sents a la gàbia?

Crònica
T’has preguntat mai quants cops a la vida ets realment tu? Vius en una gàbia, o ets lliure? Ets un ocell que pots volar? Saps quins són els teus límits? I quina és la teva llibertat?

Aquesta és la reflexió a la que ha conduït el Grup de Teatre Social Femarec al públic del Teatre-Auditori durant la darrera representació de l’obra El discret encant de la gàbia. Un discret encant carregat d’incerteses i de preguntes llençades a l’aire, per convidar a pensar-hi. A saber on comença la nostra llibertat, i quins són els límits que nosaltres mateixos ens posem.

“Dins la gàbia pots ser tu; un cop a fora, tot canvia”, deien els actors just començar l’obra, i ens recordaven que “tots estem dins la nostra gàbia” Una gàbia que “ens posa uns límits, però que també ens ensenya a acceptar-los...acceptem els nostres límits”. No hi ha faltat les referències a La vida és sueño, de Calderón de la Barca, o l’Al vent, de Raimon. Evidentment, tampoc han faltat les ironies al voltant del món que ens envolta. Polítics, famosos i pensadors s’han pogut veure reflectits en l’obra.

Reflexió
Un món en el que el límit no ens l’imposem nosaltres. Un indret on les gàbies canvien per ser urnes de vidre de les que entrar i sortir sense complicacions. “Poder alçar el vol”. Aquesta ha estat la invitació que els actors han adreçat a un públic que, interpel•lat pels actors, han gaudit d’una hora i deu minuts de teatre, aquest cop sí, amb molt per reflexionar, en vèncer les pors, i trencar els nostres propis límits.