Imma Pueyo: L'estudi és un espai on gaudir del silenci per escoltar-se i reflexionar

Coneixem els 'Mons particulars d'on sorgeix l'art', visitant l'estudi / taller de la pintora i historiadora de l'art Imma Pueyo

Imma Pueyo, al col·legi, ja feia els dibuixos de les seves companyes de classe. “Sempre he estat interessada en les coses artístiques”, afirma. “Hi ha un espai per a l’estudi de l’art i un espai per a la pràctica, que jo diria que és de les coses més interessants que m’han passat”, explica. “En la meva faceta d’historiadora de l’art, m’ha anat molt bé la pràctica per entendre, per exemple, com es barregen els pigments; i com a docent, per explicar als alumnes com es fan les coses, quines dificultats hi ha...”.

Un espai on oblidar el temps
L’estudi d’Imma Pueyo està ubicat en un cinquè pis al centre de Sant Cugat. “Crec que l’espai que tu tens per treballar és fonamental; és el teu àmbit privat”, explica. “Jo poso música, em distribueixo les coses per tenir-les a mà, i crec que ha de tenir un cert silenci que et faci reflexionar i pensar”, assenyala. “En aquest espai el temps no existeix, i aquesta sensació d’estar aïllat del món és perfecte”. El seu és un espai amb unes vistes privilegiades que expliquen les seves visions urbanes.

“Vaig tenir una formació clàssica, i vaig fer moltes marines; i en tinc una a casa en què, de fons, hi ha una ciutat. És especial perquè és el moment que jo incorporo el tema urbà en la pintura”, explica. “El fet d’estar en un estudi amb unes vistes extraordinàries”, afegeix, “on, a més a més vas veient els canvis de la ciutat, fa créixer aquesta idea que ja portava d’abans”.

A l’estudi hi té mil detalls. “Aprofito coses, com un estoig del meu fill, de l’escola; coses que trobo, com pedres...”, i afegeix: “Algun cartell d’alguna exposició que em va agradar a les parets, una foto de quan vaig guanyar un concurs i em va fer gràcia... O les caixes velles d’aquarel·les, que ja no puc fer servir, però que quan me les miro veig com pinto, per exemple, amb colors freds”. En un estudi, apunta, sempre “hi ha elements que els hi tens afecte perquè en un moment determinat signifiquen alguna cosa”.

Llegeix el reportatge.

 
Comentaris

Destaquem