In memoriam

CRÒNICA: A l’acabar l’espectacle, que el públic aplaudeix entusiasmat, Pere Arquillué aixeca el llibret on hi ha els poemes de Gabriel Ferrater triats per Dolors Oller i mira cap a dalt com oferint els aplaudiments al poeta o sigui en memòria seva i, potser així, li retorna el sentit a la seva poesia que diu des de l’escenari In Memoriam que comença explicant que “quan va començar la guerra, jo tenia/ catorze anys i dos mesos”. Arquillué recupera un recital que va fer 25 anys enrere i es fa acompanyar per un tot terreny del món teatral, en Toni Ubach, que posa la música, el so i la il·luminació. La selecció fa un recorregut extens, 18 poemes (cal considerar que el primer esmentat té una durada considerablement més llarga de l’habitual) i alterna les diferents veus del poeta que poden passar des dels moments de tranquil·litat i felicitat, sobre tot quan parla de la infantesa i primera joventut, Naixença o L’inrevés o la força sostinguda de les passions i de l’erotisme o del pas del temps que, de forma inexorable, es posa davant nostre per dir-nos que no som allò que creiem ser com a Si puc: “Alguna cosa ha entrat/ dins algun vers que sé/ que podré escriure, i no/ sé quan, ni com, ni què/ s’avindrà a dir. Si puc/ t’el duré cap a tu.” En algun moment del recital Ubach pren protagonisme, canta tres poemes, i la música sembla lluitar per obrir-se pas per sobre de la lletra, com passa amb Dits o Posseït que obliga a que el recitador aixequi el volum de la veu fins el crit quasi eixordador, una necessitat que no acabo de veure com virtut que doni encara mes força a la profunda suggestió de les paraules: “i ets tu/ que indecentment t’has estimat per mi/ fins al revolt: saciada de tu”. Gabriel Ferrater present amb la seva inconfusible manera de dir i expressar l’enigmàtica realitat de les relacions humanes i la veu d’en Pere Arquillué, contundent, vocalització esplèndida, ritme adequat, sàviament amplificada per arrodonir la sonoritat, transmet tota la poètica de Ferrater que sempre presideix, com és el cas, el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat quan, l’any vinent, es compleixen 100 anys del seu naixement i 50 de la seva mort, un “Fil de memòria”, com el nom de l’espectacle presentat al Teatre Auditori aquest dijous que no hauríem de tallar mai.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.