Tanmateix, aquesta influència acostuma a ser esbiaixada i preval la de la llengua dominant respecte de la minoritzada, és a dir, que la llengua amb un major nombre de parlants o un prestigi superior penetra amb més força en els usos de l’altra.
En català, les interferències del castellà afecten tant la sintaxi i el lèxic com la fonètica i l’ortografia. Potser un àmbit en què costa més de percebre la penetració del castellà és el de les locucions (recordeu que una locució és un grup de paraules que funcionen com un sol mot a l’hora de transmetre una idea o un sentit).
A tall d’exemple, algunes locucions que cal evitar són “a aquestes alçades”, que hauríem de substituir per “a hores d’ara”, i també “a dures penes”, que podem substituir per “amb prou feines”.
Amb les locucions, doncs, tal com ocorre amb les frases fetes, no s’hi val a traduir paraula per paraula; així, no es diu “fer un lleig”, sinó “fer un desaire”. I, malgrat que “arrel” és la traducció de “raíz”, no podem usar “arrel d’això” amb un matís causal; en català correcte, hem de dir “arran d’això”.
En català, les interferències del castellà afecten tant la sintaxi i el lèxic com la fonètica i l’ortografia. Potser un àmbit en què costa més de percebre la penetració del castellà és el de les locucions (recordeu que una locució és un grup de paraules que funcionen com un sol mot a l’hora de transmetre una idea o un sentit).
A tall d’exemple, algunes locucions que cal evitar són “a aquestes alçades”, que hauríem de substituir per “a hores d’ara”, i també “a dures penes”, que podem substituir per “amb prou feines”.
Amb les locucions, doncs, tal com ocorre amb les frases fetes, no s’hi val a traduir paraula per paraula; així, no es diu “fer un lleig”, sinó “fer un desaire”. I, malgrat que “arrel” és la traducció de “raíz”, no podem usar “arrel d’això” amb un matís causal; en català correcte, hem de dir “arran d’això”.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok