Jaume Pla, una vida plena i dedicada al teatre

Jaume Pla i Pladevall ha rebut la Creu de Sant Jordi i el premi Ciutat de Sant Cugat. Tot i que la vida se l’ha guanyat com a representant de perfumeria, el teatre ha estat sempre la seva gran passió. A Sant Cugat durant anys ha fet el paper d’Abat Biure a “Pedra i Sang”(foto). 

Vam estar parlant amb en Jaume gairebé tres hores i més de la meitat va parlar-me de la seva dona la Laura Jansà, que va marxar fa un any i que te permanentment en el seu pensament. La història d’amor ens recorda la del drama de Shakespeare, ja que en el seu inici va dividir el poble de Rubí en “Montescos i Capuletos”. La seva relació va tenir l’oposició dels pares de la que va ser la seva dona durant 66 anys, la pubilla d’una important masia a qui per aquesta relació van desheretar pel fet que tenien un casament pactat amb un hereu amb més fortuna. En Jaume, un còmic sense “ofici ni benefici” va ser persistent fins a aconseguir-la. Una història que ben bé podria portar a escena.

Com comença això seu amb el teatre?

L’any 1949 vaig debutar amb “l’Hereu Escampa” de Santiago Rusiñol, al cap de poc vam muntar una petita companyia per representar obres que en aquell temps no es veien i que venien de fora. Vaig poder estudiar a l’Institut del Teatre i m’hi vaig dedicar amb tots els sentits les hores que la feina em permetia. Si hagués pogut viure del teatre, ho hauria deixat tot.

Sí perquè la seva feina no tenia res a veure.

Home potser sí, feia d’agent comercial primer venent pasta de dents i més tard com a representant de perfums amb marques mítiques com Cesar Imperator, Lancaster, Myrurgia i vam portar els perfums italians de luxe com els de Gianni Versace a qui vaig conèixer, un gran senyor.

La seva passió, però encara la manté.

El 2019 abans de la Covid, vaig deixar de fer “El prometatge” d’en Txékhov, l’he fet més de 60 anys i continuo fent lectures com la del “Màrtir Cugat” o de poemes.

Ha fet teatre, cinema, a televisió el recordem a “El cor de la ciutat”. Encara li queda alguna obra per fer?

M’agradaria molt fer “L’hort dels cirerers” amb l’Emma Vilarasau, podria fer de majordom que és un personatge que té més de vuitanta anys. A ella sé que també li faria il·lusió.

Durant molt temps va interpretar-se en un monòleg de 90 minuts escrit per en Víctor Alexandre; “Abans no pugi el teló”

Si, la vam representar força, el millor record és que el dia que feia 89 anys la vaig interpretar al teatre Romea ple de gom a gom i presentada per en Josep Ma Pou, va ser màgic.

Una part de la seva trajectòria va ser a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona fundada per en Frederic Roda.

Si hi vaig estar del 1955 al 1969 quan es va dissoldre, va ser una gran època del teatre català i tot i les restriccions del franquisme, fèiem representacions al Romea, al Palau o al Liceu i allà vaig conèixer grans figures de la cultura catalana com en Joan Alavedra, de qui vaig estrenar “El Pessebre” que després va musicar en Pau Casals. Vam fer moltes obres de Txékhov com “El Prometatge” “L’Hort dels Cirerers” o “l’Oncle Vània” i d’altres com “La Gavina”.

En tots aquests anys com ha canviat el teatre?

Molt, ara no es fan grans obres universals, no es respecta l’obra original de l’autor, sovint és tergiversen.

Fa vint-i-cinc anys que viu a sant Cugat on s’ha integrat de ple.

Sí, visc intensament la vida cultural, vaig sovint al Teatre-Auditori a veure teatre, per cert una de les darreres obres, de les millors que he vist, va ser l’Oreneta amb Emma Vilarasau, fantàstica! Em va emocionar. Participo en les lectures, a la ràdio i allà on m’ho demanen i puc. He fet de Sant Cugat el meu poble.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.