Laura Jener és joiera i Roberta Ferreira, ceramista. Ambdues compateixen taller des de fa 12 anys, a Dterra, on també venen les seves peces. Per a Jener, les joies són obres d’art, i com a tals s’han de treballar. “Està com establert que una peça d’art és més una pintura, una escultura... La joieria, però, ara comença a estar valorada en aquest sentit”, explica.
A l’hora de treballar, tenir taller propi ho considera “molt gratificant” perquè “pots tenir el teu espai on treballar, on deixar anar la teva imaginació i, a més, realitzar coses que després ho valorarà altra gent”. La seva taula està endreçada. “M’agrada tenir les eines molt a mà, que ningú no em remeni massa les eines, però no sóc maníaca” assenyala.
Taller compartit
Al seu costat treballa la ceramista Roberta Ferreira. Per a ella, la ceràmica “és molt més del que sembla; ho té tot: fas volum, fas pintura... Per a mi, és una de les arts més completes”, destaca. La seva part d’estudi és més “caòtica”, com ella mateix descriu. “Quan estàs en procés de creació, tens moltes coses mig començades, d’altres mig acabant, i realment jo necessito molt espai i tenir coses per tot arreu. Necessito tenir-ho tot al davant, veure el que estic fent”.
És un treball lent que compagina amb la docència. “Els meus alumnes diuen que aquí aprenen a tenir paciència”.
Llegeix el reportatge.
A l’hora de treballar, tenir taller propi ho considera “molt gratificant” perquè “pots tenir el teu espai on treballar, on deixar anar la teva imaginació i, a més, realitzar coses que després ho valorarà altra gent”. La seva taula està endreçada. “M’agrada tenir les eines molt a mà, que ningú no em remeni massa les eines, però no sóc maníaca” assenyala.
Taller compartit
Al seu costat treballa la ceramista Roberta Ferreira. Per a ella, la ceràmica “és molt més del que sembla; ho té tot: fas volum, fas pintura... Per a mi, és una de les arts més completes”, destaca. La seva part d’estudi és més “caòtica”, com ella mateix descriu. “Quan estàs en procés de creació, tens moltes coses mig començades, d’altres mig acabant, i realment jo necessito molt espai i tenir coses per tot arreu. Necessito tenir-ho tot al davant, veure el que estic fent”.
És un treball lent que compagina amb la docència. “Els meus alumnes diuen que aquí aprenen a tenir paciència”.
Llegeix el reportatge.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok