Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Les Lectures a la Fresca arriben a la 21a edició com una de les tradicions culturals de l’estiu. Durant vint anys, han portat a les places muntatges teatrals oberts i gratuïts on els actors llegeixen el text, però amb tots els elements artístics i escenogràfics d’una obra de teatre. Enguany hi ha dues sessions confirmades, ja que l'organització ha cancel·lat la tercera funció, denunciant falta de suport econòmic de l'Ajuntament. Els muntatges d'enguany són Pifarrades (aquest dijous, 10 de juliol a les 22 h, als Jardins del Monestir) i el Florido Pensil (17 de juliol a les 22 h a la pl. de Barcelona).
En parlem amb les actrius Gisela Figueras i Marta Jener, que fa molts anys que hi participen.
Fa molts anys que participen a les Lectures a la Fresca. Què les va enganxar?
Gisela Figueras: Qualsevol moment que pugui pujar a un escenari, expressar-me i viure una altra vida, ja és profitós. Més si és en un projecte molt singular com aquest, construint una obra de teatre en un temps rècord i amb el format del paper, però sense deixar tots els elements propis del teatre com l’expressió, l’escenografia o l’expressió estètica. I poder-ho fer a la teva ciutat i amb gent maca amb qui ens trobem cada any, com una tradició d’una nit d’estiu que convida a sortir al carrer. No és només el fet teatral.
Marta Jener: Sempre m’ha agradat molt el món del teatre, tot i que professionalment no m’hi he dedicat.
Dolors Vilarasau comentava que era un gènere únic a Catalunya. Què fa especial a les Lectures a la Fresca?
G. F.: D’entrada, quan un pensa en lectures, tradicionalment es feia en un escenari buit i en un faristol sense moure’s. I encara es fa molt així. Les Lectures a la Fresca són singulars per l’evolució que han tingut amb trets del teatre i s’ha convertit en un gènere molt identificatiu. El públic ja no espera menys. Tot ha anat cap aquí perquè han confluït factors, com la direcció de la Dolors, que ha sigut exigent; però també de la participació dels propis actors, que hem estat a l’altura d’adaptar-nos a aquestes condicions.
M. J.: I es preparen en temps rècord! Són cinc o sis assajos amb jornada intensiva els últims dies. I déu-n’hi-do com surten!
“Seria bo que gent nouvinguda vingúes a aquestes activitats més de poble”
Pel públic, que té d’especial poder gaudir d’un muntatge com aquest en una plaça oberta i en una nit d’estiu?
M. J.: En primer lloc, és l’oportunitat d’acostar teatre universal i en català a qualsevol tipus de públic. Poder gaudir d’un espectacle gratuït, a l’aire lliure i conèixer aquests autors, ja val la pena.
G. F.: S’ha convertit en un hàbit d’assistència i que el públic santcugatenc ja espera. Hi ha molta gent que ja saps que als dijous de juliol hi ha Lectures. És tradició i ha generat un hàbit, com pot ser un festival de música. Està molt consolidat.
Les places sempre s’omplen amb les Lectures!
G. F.: És un públic molt fidelitzat. També seria bo que gent nouvinguda a Sant Cugat participés en aquestes activitats més de poble. Aquesta essència està bé que es respiri.
“Poder gaudir d’un espectacle gratuït, a l’aire lliure i conèixer aquests autors, ja val la pena”
És diferent com a actriu actuar en una plaça a l’aire lliure que fer-ho dins d’un teatre?
G. F.: És diferent, tot i que les condicions tècniques et fan sentir com en un teatre. Com a actriu, hi ha un punt d’espontaneïtat a les Lectures. Estàs a l’aire lliure i passen coses... el soroll d’una moto, el lladruc d’un gos... Les persones que hi participem ja estem tan entrenades en aquest format.
M. J.: No pots tancar una plaça ni fer callar a la gent. I t’has d’adaptar. Et fiques tant en el paper, que obvies tots aquests sons externs. Però també capacitat d’adaptació pel poc temps de preparació del muntatge.
Hi ha dues obres programades al juliol. Primer, Pitarrades, en homenatge a Serafí Pitarres. Què en poden dir?
G. F.: És un muntatge de l’Ignasi Roda. Agafa alguns fragments de Serafí Pitarra i en posa en el context del moment polític del país a finals del segle XIX, que són convulsos. Ho ha fet amb documentació i protagonistes reals de l’època. És un divertiment històric.
I el Florido Pensil, pel 50 anys de la mort de Franco, que arriba el 17 de juliol?
M. J.: És el retrat de l’escola franquista. La primera versió que es va fer era amb nens i nosaltres fem la versió de nenes. Hi ha petits fragments de cançons. És com una caricatura o una paròdia de tota aquesta caspa sense sentit de l’època d’una escola adoctrinadora i feixista. Ens ressona a l’escola dels nostres pares. És la visió i els records de les dones adultes sobre aquella escola que no entenien.
“Sempre s’han fet tres lectures i ens agradaria que continués sent així. Les Lectures porten la cultura al carrer”
Dolors Vilarasau deia que la tercera obra penjava d’un fil i demanava més suport institucional a l’Ajuntament de Sant Cugat. Per què creuen que són importants projectes com Lectures a la Fresca?
G. F.: Sempre s’han fet tres lectures i ens agradaria que continués sent així. Primer, perquè anar menys sempre és un retrocés cultural i costa molt de recuperar.
M. J.: Una mica en la línia del moviment que ha sorgit de la Cultura al Carrer, amb qui podríem estar d’acord en algunes línies. Qualsevol projecte que obri la cultura a tothom, sap greu que es pugui perdre. Les Lectures a la Fresca porten la cultura al carrer.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.