Joan Dausà fa còmplice el públic

Crònica. Aquest divendres 1 de juny, el Teatre La Unió de Sant Cugat s’ha omplert per acollir la presentació del disc Jo mai mai, de la mà de Joan Dausà i la banda Tipus d’Interès. Ni ha hagut prou amb la pregunta “Quants de vosaltres ha escoltat el disc sencer?” per imaginar que el concert seria d’aquells que embolcallen la sala amb una connexió intangible entre cantant i públic (la immensa majoria han estat mans aixecades).

A partir d’aquí, i seguint el desig del propi cantautor, cadascun dels assitents s’ha relaxat i ha començat un viatge amb diferents parts: “Vull que la gent es deixi portar per arribar al benestar”, explica Gausà. A la primera peça, la complicitat s’ha fet evident i a la segona, el públic ha entonat la lletra com un cor uniforme i no ha abandonat les lletres fins al final.

M’hauria agradat, que parla sobre els desitjos que no es compleixen o Martina, sobre la soledat són “una excusa per connectar amb la gent”, afirma el cantautor, que es considera un comunicador a dalt de l’escenari. A través de canços que busquen el fons emocional del quotidià, Gausà comunica experiències que qualsevol persona pot fer seves. Experiències que tracten, sobretot, de l’amor i la mort, cantades amb aquest punt melancònic, però sempre amb una mirada optimista.

En veu baixa, El Teo va a l’escola i Que no s’acabi mai són tres cançons que no apareixen al disc i que el cantautor català ha regalat al públic amb qui, simplement, hi ha hagut aquella connexió, que tant costa i que fan d’un concert, únic.