Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Joan-Pau Chaves es presenta com “un músic santcugatenc”. Als seus 35 anys, té diferents projectes en marxa, però ha decidit fer una aturada en algun d’ells per dedicar-se a Melic del món i altres projectes, com el de ser pare. Conegut, en part, per formar part d’Els Pets, la revista Enderrok ha qualificat el seu treball com a “no apte per a fans d’Els Pets”. Potser no, però és un disc apte per a fans de la bona música.
Què suposa presentar el seu disc a casa?
Em fa una il·lusió tremenda. Recordo anys enrere, quan tocava amb altres grups de versions que tocàvem al Cafè Belgrado, ja em feia il·lusió fer-ho a casa. I encara de més jove, que començàvem a tocar amb els grups del poble, era fantàstic. Quan va arribar el dia que vam tocar a la Festa Major, que presentàvem Agost amb Els Pets al parc de Ramon Barnils, va ser una passada poder estar tocant davant del Monestir. És una ximpleria, si voleu, perquè mira que he tocat molt aquí, però sempre em fa molta il·lusió. Sóc un sentimental: m’agrada rebre aquestes sensacions.
Què descobrirem en aquest concert?
La posada en escena de Melic del món. Un disc molt eclèctic, de tall jazz-rock com a fonament, però que passa per la cançó d’autor, pel soul, pel funk... I que presenta deu cançons, dues instrumentals i vuit amb lletres, que parlen de diferents temes: l’amistat, el desamor, l’enamorament, la solitud... I, sobretot, enllaçant-ho amb el concepte del disc, Melic del món, és una mirada introspectiva. Un cert joc de proporcions del que és realment un món gran o petit; de grans com ens podem sentir nosaltres envers el món, o bé, a la vegada, de petits com som realment, i quin paper juguem en aquesta proporció.
Com serà la posada en escena?
És aquest disc, amb la mateixa formació que s’ha gravat; amb un quintet de bateria, baix, saxo, guitarra i piano (i veus). És un concert enèrgic, però amb moments de tranquil·litat. Veureu cinc músics passant-s’ho bé.
A més, és una presentació molt santcugatenca, oi?
En directe hi haurà el guitarrista santcugatenc Frank Montasell, i en l’equip tècnic ens acompanya l’Albert Cuellar. No van intervenir en el disc d’estudi, però de cara al directe el Fran ho fa súper bé. Sé del cert que tots dos estan molts contents de poder tocar aquí. Som un equip de set i gairebé el 50% és santcugatenc!
El disc comença amb la cançó “Melic del món” i acaba amb una que es diu “Cul del món”. Quin és el missatge?
Cul del món és una cançó que va estar a punt de no entrar al disc. L’últim dia la vaig voler fer tant sí com no, perquè creia que arrodoniria molt bé el concepte del disc. Cul del món el que vol transmetre és aquella sensació que, de vegades, també tenim la necessitat de sentir-nos el cul del món, de guanyar solitud, de guanyar espai. Però a la vegada m’agradava jugar amb el fet que estar al cul del món no ha de significar estar a milers de quilòmetres lluny: pot ser estar el diumenge dins el llit i no voler saber res o estar al ventre d’una mare... Que ara, al ser pare, era un tema que volia tractar, sense fer-ho molt explícit, però és un fet que m’ha canviat la vida. I la cançó parla d’això. I, a més, arrodoneix el concepte del disc: de melic a cul del món.
Un disc ‘concepte’...
M’agrada pensar encara que els discs tenen un concepte, com dècades enrere. Crec que avui en dia encara hi ha artistes que pensen en un concepte; però la gran part no. La gent necessita fer cançons per omplir discs, que serveixen de promo. A mi m’agrada pensar en un concepte. I sé que pot semblar una provocació aparèixer amb el primer disc dient-se Melic del món, però és una autocrítica i totes les històries que s’expliquen en el disc volen reflectir aquest concepte.
Pel que fa a l’estil, és una cara diferent la que coneixem...
És un disc 100% Joan-Pau. Hi ha una mica de tot; no s’ajusta a les tendències actuals, i potser per això és 100% Joan-Pau. És molt sincer. La música m’agrada gairebé tota, i he intentat amarar-me de tot i reflectir-ho en el disc. Crec que és el més bonic del disc, que és sincer.
Com convida el públic perquè vingui el dia 25?
Descobriran un projecte diferent d’un santcugatenc molt content de tocar a casa.
Més...
S’ho passa bé amb tot allò que fa. Intenta aprendre cada dia, impregnant-se de música. Posa els cinc sentits en cadascun dels seus projectes, sense apartar-se de cap estil. Tot i les diferents facetes que ja hem pogut descobrir de Joan-Pau Chaves (i les que descobrirem), Melic del món és la seva cara més personal. Una aposta personal per trobar el seu lloc i poder fer allò que sempre li ha agradat. Joan-Pau Chaves en estat pur.
Què suposa presentar el seu disc a casa?
Em fa una il·lusió tremenda. Recordo anys enrere, quan tocava amb altres grups de versions que tocàvem al Cafè Belgrado, ja em feia il·lusió fer-ho a casa. I encara de més jove, que començàvem a tocar amb els grups del poble, era fantàstic. Quan va arribar el dia que vam tocar a la Festa Major, que presentàvem Agost amb Els Pets al parc de Ramon Barnils, va ser una passada poder estar tocant davant del Monestir. És una ximpleria, si voleu, perquè mira que he tocat molt aquí, però sempre em fa molta il·lusió. Sóc un sentimental: m’agrada rebre aquestes sensacions.
Què descobrirem en aquest concert?
La posada en escena de Melic del món. Un disc molt eclèctic, de tall jazz-rock com a fonament, però que passa per la cançó d’autor, pel soul, pel funk... I que presenta deu cançons, dues instrumentals i vuit amb lletres, que parlen de diferents temes: l’amistat, el desamor, l’enamorament, la solitud... I, sobretot, enllaçant-ho amb el concepte del disc, Melic del món, és una mirada introspectiva. Un cert joc de proporcions del que és realment un món gran o petit; de grans com ens podem sentir nosaltres envers el món, o bé, a la vegada, de petits com som realment, i quin paper juguem en aquesta proporció.
Com serà la posada en escena?
És aquest disc, amb la mateixa formació que s’ha gravat; amb un quintet de bateria, baix, saxo, guitarra i piano (i veus). És un concert enèrgic, però amb moments de tranquil·litat. Veureu cinc músics passant-s’ho bé.
A més, és una presentació molt santcugatenca, oi?
En directe hi haurà el guitarrista santcugatenc Frank Montasell, i en l’equip tècnic ens acompanya l’Albert Cuellar. No van intervenir en el disc d’estudi, però de cara al directe el Fran ho fa súper bé. Sé del cert que tots dos estan molts contents de poder tocar aquí. Som un equip de set i gairebé el 50% és santcugatenc!
El disc comença amb la cançó “Melic del món” i acaba amb una que es diu “Cul del món”. Quin és el missatge?
Cul del món és una cançó que va estar a punt de no entrar al disc. L’últim dia la vaig voler fer tant sí com no, perquè creia que arrodoniria molt bé el concepte del disc. Cul del món el que vol transmetre és aquella sensació que, de vegades, també tenim la necessitat de sentir-nos el cul del món, de guanyar solitud, de guanyar espai. Però a la vegada m’agradava jugar amb el fet que estar al cul del món no ha de significar estar a milers de quilòmetres lluny: pot ser estar el diumenge dins el llit i no voler saber res o estar al ventre d’una mare... Que ara, al ser pare, era un tema que volia tractar, sense fer-ho molt explícit, però és un fet que m’ha canviat la vida. I la cançó parla d’això. I, a més, arrodoneix el concepte del disc: de melic a cul del món.
Un disc ‘concepte’...
M’agrada pensar encara que els discs tenen un concepte, com dècades enrere. Crec que avui en dia encara hi ha artistes que pensen en un concepte; però la gran part no. La gent necessita fer cançons per omplir discs, que serveixen de promo. A mi m’agrada pensar en un concepte. I sé que pot semblar una provocació aparèixer amb el primer disc dient-se Melic del món, però és una autocrítica i totes les històries que s’expliquen en el disc volen reflectir aquest concepte.
Pel que fa a l’estil, és una cara diferent la que coneixem...
És un disc 100% Joan-Pau. Hi ha una mica de tot; no s’ajusta a les tendències actuals, i potser per això és 100% Joan-Pau. És molt sincer. La música m’agrada gairebé tota, i he intentat amarar-me de tot i reflectir-ho en el disc. Crec que és el més bonic del disc, que és sincer.
Com convida el públic perquè vingui el dia 25?
Descobriran un projecte diferent d’un santcugatenc molt content de tocar a casa.
Més...
S’ho passa bé amb tot allò que fa. Intenta aprendre cada dia, impregnant-se de música. Posa els cinc sentits en cadascun dels seus projectes, sense apartar-se de cap estil. Tot i les diferents facetes que ja hem pogut descobrir de Joan-Pau Chaves (i les que descobrirem), Melic del món és la seva cara més personal. Una aposta personal per trobar el seu lloc i poder fer allò que sempre li ha agradat. Joan-Pau Chaves en estat pur.
