Jordi Casas: “La Festa de Tardor ha de ser un reflex del teixit associatiu de Sant Cugat”

La Festa de Tardor de Sant Cugat celebra enguany els seus 50 anys en una edició en la qual, com a novetat, canvia d'ubicació al parc de Ramon Barnils. Jordi Casas, historiador i un dels membres impulsors de la festa recorda els orígens i reflexiona sobre el present i el futur d’aquesta cita emblemàtica.

Com recorda els inicis de la Festa de Tardor? 

La Festa de Tardor va sorgir de la Coordinadora d'Entitats, creada el novembre del 1975, just el mes que va morir Franco. Aquesta coordinadora va impulsar moltes iniciatives, com per exemple cartells conjunts amb les activitats de les entitats o una proposta anomenada Alternativa Democràtica per Sant Cugat, presentada el març de 1976. Una d'aquestes iniciatives va ser precisament la Festa de Tardor, la primera de les quals es va celebrar el 28 de novembre de 1976 amb el lema Les institucions del poble i pel poble. Aquella edició va ser tot un èxit i molt reivindicativa, en un context en què encara no hi havia ajuntaments democràtics.

Quin paper van tenir el moviment associatiu i veïnal en aquells primers anys?

Va ser fonamental. En aquell moment hi havia unes 30 entitats, i tot i que avui el nombre és molt superior, Sant Cugat era aleshores una vila d'uns 30.000 habitants. Hi havia una gran efervescència social. Les associacions de veïns del sector de l'estació i de la Floresta, així com les associacions de pares de les escoles i entitats històriques com el Club Muntanyenc o La Unió, hi tenien una gran presència. La Festa de Tardor era el reflex d'aquesta vida social tan activa i reivindicativa.

"La Festa servia per visibilitzar les demandes del moment"

Quines reivindicacions hi havia en aquell moment?

N'hi havia moltes: la demanda d'ajuntaments democràtics, però també qüestions com les queixes pels augments dels preus, el transport, l'urbanisme i, sobretot l'educació. En aquest sentit, a Sant Cugat hi havia moltes mancances a les escoles bressol i es reclamava la construcció d'un institut. Així, la festa servia per visibilitzar aquestes demandes.

El govern local va posar-hi traves?

No directament. És veritat que s'havien de demanar permisos, però al final s'acabaven concedint. Tot i això, l'alcalde Llatjós va intentar boicotejar la Coordinadora d'Entitats creant una comissió municipal paral·lela, però aquesta no va prosperar. El que volien les entitats més actives eren mantenir la seva autonomia.

Té algun record o anècdota especial dels primers anys?

Més que una anècdota concreta recordo l'ambient d'aquells temps. Les associacions de veïns i les famílies tenien molt protagonisme. Tot estava molt treballat i tothom intentava que les activitats tinguessin relació amb el lema d'aquell any. Més endavant, l'any 1986, recordo accions en contra de la construcció dels túnels de Vallvidrera a la plaça d'Octavià. Abans les accions estaven molt treballades i la gent intentava ser molt coherent amb el lema de cada edició.

"Em cap moment ningú va qüestionar mai la Festa de Tardor i sempre hi ha hagut entitats disposades a tirar-la endavant"

Quan creu que la festa es va consolidar com una cita fixa del calendari local?

Amb els anys. En cap moment ningú la va qüestionar mai i sempre hi ha hagut entitats disposades a tirar-la endavant. És evident que hi ha hagut moments més bons i altres més fluixos, però la Festa de Tardor s'ha mantingut viva. És el reflex del teixit associatiu santcugatenc, és a dir, si les entitats tenen empenta, la festa també en té; si estan desmotivades es nota.

Com ha evolucionat el caràcter de la festa i de les entitats?

Ha canviat molt, com la ciutat. Les entitats d'abans eren de socis i feien activitats molt concretes. Ara, moltes d'elles s'han convertit en entitats de serveis que ofereixen cursos o activitats a la ciutadania. I això també ha fet que la festa sigui avui molt més lúdica i menys reivindicativa.

"Caldria preguntar-nos què representa avui la Festa de Tardor per a la gent de Sant Cugat"

Creu que l'esperit original encara es manté?

Crec que ara és un bon moment per reflexionar. Caldria preguntar-nos què representa avui la Festa de Tardor per a la gent de Sant Cugat. Molta gent potser la veu només com una trobada d'entitats, però no coneix el seu rerefons. Hauríem de repensar-la i veure què volem que sigui i si encara té sentit tal com és ara.

Quins considera que són els reptes de la Festa de Tardor?

El repte de la Festa de Tardor és entendre on estem i què volem que sigui en el futur, i si considerem que continua tenint sentit. Això és una cosa que han de dir les entitats. Jo crec que una Festa de Tardor que només consisteixi en el fet que les entitats posin la paradeta ja està bé, perquè al cap i la fi és una festa perquè les entitats es donin a conèixer. Però si les entitats no fan alguna cosa conjuntament amb clau de ciutat, d’intentar presentar un tema, una reivindicació, una preocupació o alguna cosa que afecti la ciutadania, és una festa molt desnaturalitzada.

Hi ha algun element que no hauria de faltar mai a la Festa de Tardor?

La fira d’entitats, sens dubte. És la seva essència. I també hauria d’haver-hi sempre algun manifest col·lectiu que posi sobre la taula una qüestió que preocupi al municipi.

Com es pot aconseguir que la festa arribi a més gent?

És complicat. Avui és difícil saber com connectar amb la ciutadania. Es fa difusió, però una cosa és anunciar la festa i una altra és aconseguir que interessi. S’ha d’aprofitar tots els canals possibles, però no tinc clar quins són els més efectius. Potser les xarxes, però no sé si és allà on és el públic que podria sentir-se interpel·lat.

 

Què sents quan veu que la Festa de Tardor celebrarà 50 anys?

Que jo també he envellit. Ara veig que ha passat el temps i han canviat moltes coses, i Sant Cugat també. La festa sempre ha de ser un reflex del teixit associatiu de Sant Cugat, el qual, al seu torn, és un reflex de la ciutat, i com ha canviat aquesta, la festa, per força, també ha canviat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.