Jordi Cornudella: "El Festival de Poesia apel·la a tota la ciutadania"

Jordi Cornudella és poeta i participa des dels seus principis al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat i al Premi Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater. El TOT conversa amb ell sobre l'edició del festival d'enguany i la celebració del centenari de Gabriel Ferrater el 2022.

Ha començat el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat.

És un esdeveniment que està molt consolidat en el panorama de festivals de poesia del país. Vam tenir aquesta experiència estranyíssima de la pandèmia i la conversió de més de la meitat del festival en actes virtuals, i ara aquest any estem en el camí intermedi de la recuperació de la presencialitat, encara amb coses virtuals. Em sembla que en sortirà una cosa bona. L'any passat el festival va estar obligat a fer una aposta forta pel vídeo i per la literatura enllaunada i em sembla que aquesta experiència està disposada a quedar-se, i ja és bo que sigui així. La poesia escoltada no té sentit si no és presencial, però al mateix temps també és bo que les coses que es fan quedin preservades per l'enregistrament. Per exemple, les pastilles d'enregistrament de poetes recitant versos o xerrant de poesia han de continuar produint-se perquè es generi un arxiu que permeti conservar una documentació que en el futur.

És un festival per a totes les edats i gustos.

Sí, això és molt bo. Crec que aquesta és una de les gràcies d'aquest festival. La poesia té un problema i és que el seu públic acostuma a ser moltes vegades de poetes. Molt sovint només s'hi interessen la gent que fa versos. El Festival de Sant Cugat serveix per trencar aquesta dinàmica i obrir la poesia a tota la ciutadania. Està molt bé que això es faci tenint en compte també les diverses franges d'edat. No fer un festival només per adults exquisits, sinó que apel·li a tota la gent que viu a Sant Cugat i que té sensibilitat per les coses ben dites.

No fer un festival només per adults exquisits, sinó que apel·li a tota la gent que viu a Sant Cugat i que té sensibilitat per les coses ben dites.

Quin significat té per vostè el festival?

Estic vinculat al festival des del començament, de la mateixa manera que al Premi Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater. Els dos esdeveniments estan vinculats i un dels actes en què participo enguany és la presentació del llibre guanyador 2021, Vent a la mà de Carles Dachs, que és un llibre esplèndid de versos. A mi em toca molt de prop també perquè soc l'editor de l'obra guanyadora i perquè soc Masó del llegat literari de Gabriel Ferrater. En el festival d'aquest any la seva figura hi té molta presència perquè el 2022 se celebrarà el centenari del seu naixement i el 50 aniversari de la seva mort a Sant Cugat.

Vostè és membre del jurat del Premi Gabriel Ferrater.

Tinc l'honor dubtós de ser el membre que porta més anys en el premi, des del començament. Perquè lamentablement Xavier Folch va morir enguany. A primers de novembre, dins del festival, farem un acte d'homenatge a en Xavier, que era un dels puntals que van permetre que el Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat arribés a bon terme des del començament.

Com serà l'Any Ferrater?

Encara s'hi ha de posar la Institució de les Lletres Catalanes, però pel que fa a Sant Cugat fa molt de temps que es preparen coses i s'ha fet molt bona feina. Hi havia la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, hi ha l'Associació d'Amics de Gabriel Ferrater i el recital d'enguany al Festival. Estic segur que a Sant Cugat, a Reus (la seva ciutat natal) i arreu del país aquest any de celebració servirà perquè la figura i obra de Ferrater siguin més conegudes. I que sobretot ho siguin per raons autèntiques més que no pas per les mitificacions que inevitablement circulen sobre el seu personatge.

Tindrem per tant activitats diverses en la seva memòria.

Segur que hi haurà activitats com discussions literàries en àmbits acadèmics, discussió en forma de tallers de lectura o recitals i homenatges audiovisuals. Estic segur que la figura de Gabriel Ferrater, que és potentíssima des del punt de vista de la coherència i riquesa intel·lectual i enormement atractiva des de la idea de la simpatia personal, donarà perquè es facin activitats en molts àmbits.

Què significa Gabriel Ferrater per la ciutat de Sant Cugat?

Sant Cugat en certa manera fa sevir, i fa molt ben fet, la figura de Gabriel Ferrater per afermar una colla d'activitats culturals que són molt necessàries en una ciutat. Ferrater va passar els últims anys de la seva vida a Sant Cugat, va ser professor a la nova Universitat Autònoma de Barcelona amb seu a Sant Cugat a finals dels anys 60 i principis dels 70, i es va suïcidar el 1972 a la ciutat. Va quedar indissolublement lligat a la vida urbana santcugatenca. Com ell, hi ha més escriptors, pintors, artistes que han tingut relació amb Sant Cugat i hi han viscut, però està molt bé que se l'hagi agafat a ell com a pilar d'articulació de tota una sèrie d'activitats, com el mateix Festival de Poesia. Activitats que asseguren que la vida cultural de la ciutat tingui una permanència i una continuïtat al llarg del temps.

Quin valor tenen aquests premis?

La iniciativa del premi va néixer d'un grup de gent al capdavant dels quals hi havia Ramon Barnils, que simplement eren ciutadans de Sant Cugat amb ganes que a la ciutat passessin coses d'àmbit cultural que tinguessin una repercussió més enllà del territori estricte del municipi. Volien que fossin coses d'importància per al país però que passessin a Sant Cugat. L'Ajuntament de Sant Cugat i Edicions 62 de Barcelona va recollir aquesta idea i s'està aconseguint aquest objectiu. I que per aconseguir-ho s'estigui fent servir la figura de Gabriel Ferrater em sembla la cosa més natural i fins i tot desitjable del món.

La iniciativa del premi va néixer d'un grup de gent al capdavant dels quals hi havia Ramon Barnils, que simplement eren ciutadans de Sant Cugat amb ganes que a la ciutat passessin coses d'àmbit cultural.

Creus que es rep la poesia com una cosa del passat?

Al llarg del temps les coses han anat canviant molt. De poesia sempre se n'ha fet i ha anat tenint circuits de difusió diferents al llarg del temps. En temps més acostats cap aquí, des del segle XIX, la poesia sempre ha buscat les ocasions per presentar-se en públic. No a través de l'acte silenciós, visual i privat d'algú que està a casa seva llegint uns versos que té sobre un paper en veu baixa, sinó la d'un poeta llegint un poema en veu alta davant una colla de gent. La recuperació de la tradició medieval dels Jocs Florals a la Catalunya del segle XIX també implicava això. És un premi literari, però hi havia un dia en què es feia la Festa dels Jocs i els poetes que havien guanyat anaven allí i llegien el poema davant d'un teatre. Era una festa de la poesia equiparable al que seria un concert de música o una representació teatral. Això no s'ha acabat de perdre mai, però ha tingut moments de presència molt baixa. En els últims vint anys ha crescut molt perquè s'ha revitalitzat molt el circuit de la poesia oral en bars, teatres, casinos, ateneus.

Crec que ja no s'aplica aquesta idea que la poesia la fan uns senyors molt avorrits i mudats a casa o que només es llegeix els diumenges en la penombra i silenci. El món està ple d'Enrics Casasses, Dolors Miquels, Joseps Pedrals o Raquels Santaneres que saben posar-se damunt d'un escenari, recitar en públic els seus versos i connectar amb la gent que se'ls escolta.

La cultura ens ha salvat els confinaments. Com se li està agraint?

Em sembla que la pandèmia ha portat una cosa molt bona que és que una part important de la gent ha tornat a confiar en la lectura com una manera de passar bé moltes estones de privacitat. Probablement hi ha hagut una sobresaturació de pantalles i s'ha recuperat la lectura del llibre en paper com un hàbit més estès del que estava fa dos anys. Em sembla que això, tant de bo, ha vingut per quedar-se. No tant perquè enriqueixi la cultura general d'un país, sinó perquè és una de les coses que ens pot fer més feliços personalment.

S'ha recuperat la lectura del llibre en paper i és una de les coses que ens pot fer més feliços personalment.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.