Josep M. Figueres s'endinsa en Valentí Almirall, el primer gran teòric del catalanisme

L'historiador Josep Maria Figueres ha presentat el seu nou llibre Valentí Almirall. Quan tot va començar, un recull dels articles i col·laboracions a la premsa del primer teòric de la identitat catalana. La presentació ha tingut lloc aquest dimecres, 13 de març, a la sala El Siglo del Mercantic i ha estat conduïda pel periodista i escriptor Genís Sinca. A través de la conversa, Figueres i Sinca han desgranat els punts més rellevants del pensament de Valentí Almirall, a qui han qualificat d'home "modern avançat al seu temps". 

La presentació del llibre ha estat organitzada pel TOT Sant Cugat, amb el suport d'Amat Cultura i compta amb la col·laboració de Mercantic, Òmnium Sant Cugat i la llibreria La Salvatge Llibres. 

Una visió traslladable a avui dia

Figueres ha explicat que es podria fer un paral·lelisme amb la visió que Almirall tenia del catalanisme i la situació actual de Catalunya i el seu encaix amb l'Estat. "És una situació que és trista perquè no ens podem entendre, no hi ha res a fer", ha remarcat l'historiador, que considera que "hi ha una imposició" per part de l'Estat que ja criticava Almirall fa dos segles. 

Almirall també criticava la divisió de les forces polítiques catalanes amb aspiracions de gaudir de més sobirania. "La divisió política atomitza la reivindicació col·lectiva, que és la que fa tremolar de debò", apuntava el polític i periodista català en un dels seus articles. "Des de la violència no són prou forts per sotmetre'ns, però no som prou forts per marxar", ha apuntat Figueres.

La importància de l'educació

El polític i periodista català formava part de la burgesia, un estament que li va donar "independència de criteri". "Era extraordinàriament lúcid, tenia raó, però la societat no ho acceptava", ha apuntat Figueres. Tot i aquesta bonança, Almirall es va caracteritzar per ser un dels pares d'un catalanisme d'esquerres marcadament federalista. Es va casar amb la seva criada, i va donar terrenys perquè s'hi construïssin escoles. "Tenia la convicció que l'ensenyament faria una ciutadania crítica amb capacitat de guanyar-se la vida". 

Sinca també ha introduït durant la conversa el concepte de la transversalitat, i és que Almirall defensava que la llengua i la cultura havien de pertànyer a tothom, no només a la burgesia. "El més important de Valentí Almirall és la importància que dona a l'educació", ha remarcat Sinca. De fet, el llibre de Figueres recull un article de 1870 en què el polític i periodista va assegurar que l'accés a l'educació de les dones en un món que avançava tecnològicament alteraria els fonaments de l'estructura familiar tradicional. "Era un modern total", ha sentenciat Figueres.

El seu paper a la premsa

L'historiador també ha explicat que Almirall va fundar el Diario Catalán, un diari que va portar a Madrid per intentar fer arribar el federalisme i influir en el govern amb una publicació des de la capital. A Catalunya, Almirall va fundar el Diari Català. "El va fer amb la voluntat que fos innovador", ha narrat Figueres. El diari va arribar a tenir 300 corresponsals arreu de Catalunya i a capitals europees per "veure el món des d'una òptica catalana". 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.