Josep Maria Benítez: "Ningú té una idea única i unitària de què és Déu"

Josep Maria Benítez (1937), llicenciat en filosofia i lletres per la UB i en teologia per la Facultat S. Fco. De Borja, presenta el llibre que ha escrit conjuntament amb Valentí Gómez-Oliver (1947), llicenciat en filosofia i lletres per la UB, a la Casa de Cultura, el dimecres 6 de febrer, a les 19:30 h. Confesiones de Jesuitas es basa en el testimoni i les opinions de 38 jesuïtes, de molts sectors diferents, sobre la seva imatge del món, a través del qüestionari Imago Mundi Hodie: Imatge del Món Avui.

Quin objectiu tenien a l'hora d'escriure aquest llibre?

L'objectiu, per part meva, era recollir la biografia de molts personatges jesuïtes que anava coneixent a Roma, des de fa molts anys. Parlant amb el senyor Valentí Gómez - Oliver, ell tenia una idea, que era recollir opinions de jesuïtes en un moment molt determinat. Entre l'un i l'altre vam arribar a tirar endavant aquest projecte.

El llibre es basa en les opinions i vivències de 38 jesuïtes. Què és el que més l'ha sorprès dels testimonis d'aquestes persones?

Primer de tot el fet que són persones molt qualificades per poder parlar del que són les seves especialitats, i des de la seva especialitat, exercida essent jesuïtes, que reuneix molts altres aspectes, el fet de respondre el qüestionari preparat per nosaltres mateixos, de qüestions fonamentals per comprendre el món, hi ha coses realment apassionants.

Quins punts en comú han trobat en les confessions d'aquestes persones?

La coherència de la seva vida, això és important, perquè no són personatges qualsevol, alguns d'ells han estat rellevants, com per exemple un cardenal (el Cardenal Martínez, d'Itàlia), i d'altres personalitats importants en el món de la cultura, de la ciència, de l'església catòlica, etc.

Entenc que tot i ser tots jesuïtes, també hi ha hagut diferències entre les seves respostes?

Evidentment, hi ha diferències en la seva manera de respondre sobre, per exemple, el tracte cap a la dona, el que diem avui dia l'àrea del feminisme o de la valoració de la persona femenina. Això és molt interessant, perquè hi ha una sèrie d'estereotips o d'idees falses que diuen que els capellans odien a les dones, o no les entenen, o que les veuen com un aspecte molt distanciat del que és la confessió de capellà, etc. O amb altres problemes relacionats amb la sexualitat.

Creu que han fet mal a l'església o a la religió tots els casos d'abusos sexuals que han aparegut en els darrers anys?

Sempre, tota persona que ha estat criminal perjudica el col·lectiu al qual pertany, això és una cosa més vella que el Mediterrani. En alguns casos ha perjudicat, no hi ha dubte. La societat està escandalitzada, i ha interioritzat una ofensa en el seu sentiment religiós. L'argument dels que no participen de la religió també és que els capellans no són bons, perquè hi ha una mena de temàtica que és criminal.

Com es pot fer de l'església per fer front a aquests casos?

Fent possibles revisions. Per exemple, a Catalunya tenim l'opinió d'un bon jesuïta, que també és psiquiatre, Jordi Font, que ha dit clarament que no tothom és apte per exercir el Ministeri Sacerdotal Catòlic i, per tant, diu que en la formació d'aquells qui volen incorporar-se en la pastoral de l'església, s'ha de fer un protocol molt clar per al sacerdoci. Això és una línia, però n'hi ha moltes d'altres que es poden activar. Crec que al Vaticà en són molt conscients. El Papa Francesc s'ho ha pres d'una manera molt seriosa i ja ha dit que s'ha d'actuar en aquesta línia, amb l'acompanyament de la ciència, de la formació pastoral, etc.

El qüestionari que han fet a aquests 38 jesuïtes es diu Imago Mundi Hodie. Ens podria explicar en què consisteix?

Imago Mundi s'agafa en una doble línia. Jo com a jesuïta coneixia un llibre del segle XVII, després del primer segle d'existència dels jesuïtes, que es va titular Imago Primi Saeculi, que vol dir imatge del primer segle de la companyia. En aquest llibre es feia un balanç d'aquests primers 100 anys d'existència. Hi ha una altra línia, que és la de Valentí Gómez, de donar la imatge del món, que volia dir fer una fotografia (imatge) del món en el qual es mouen els jesuïtes i, en concret, de la imatge que tindrien els lectors del llibre, del món en el qual treballen els jesuïtes. Jo li vaig suggerir reactualitzar aquest qüestionari i, per això, ara es diu Imago Mundi Hodie. Hodie vol dir avui. La imatge del món avui. No volem ser pretensiosos i dir que la imatge del món és aquesta o aquesta altra, però la imatge que ens donen aquests 38 jesuïtes, sobre la seva acció en el món i com veuen el món, és el que publiquem.

Després d'entrevistar a aquestes 38 persones, creu que hi ha una sola idea sobre què és Déu?

La idea de Déu és molt complexa, perquè de Déu ningú en té una idea unitària i única. La idea de Déu és una idea que s'entén dins de l'àmbit de la fe. Vostè creu en Déu o no creu en Déu. Des del punt de vista intel·lectual, Déu és un concepte límit, transcendent, que pots acceptar o no acceptar. En aquest punt, tots aquests entrevistats participen de la confessió de fe. És a dir, confessen que ells creuen amb aquest transcendent. Ara bé, com que aquest transcendent no sabem què és com a cosa, no el tenim cosificat, cadascú es fa el seu Déu. Per això nosaltres preguntàvem 'Quin és el deu Déu?'. Aquest debat requereix molt temps i la humanitat el porta intrínsec.

Vostè també és llicenciat en filosofia. Quina influència ha tingut la filosofia en la cerca de la resposta sobre Déu?

Sòcrates no es definia en aquest cas, era un home que encara no havia passat la reflexió metafísica. En canvi, el següent, Plató, ja es planteja preguntes que tenen un sentit, es planteja la mort. Un dels diàlegs més bonics de Plató, és un en el qual es planteja la immortalitat de l'ànima. Es planteja si la mort és el final de tot o no. Després, de Plató passem a Aristòtil, que té una cosa que va més enllà de la física, que és la metafísica. Ell especula i no troba ni contradictori per a la raó, ni esbojarrada la idea de Déu. Això va evolucionant i hi ha persones que hem anat donant testimoni que hem tingut manifestacions interiors de la presència d'aquest ésser, que està més enllà del físic i entra en el camp de la divinitat. La filosofia ajuda molt.

Quin paper ha jugat el Centre Borja dins de la comunitat dels jesuïtes?

El centre Borja va ser edificat pels jesuïtes, i es va edificar per fer-hi la seu de la Facultat de Filosofia Eclesiàstica i de Teologia. Les dues facultats van funcionar fins que es van integrar en el Seminari Conciliar de Barcelona, en l'època del Cardenal Narcís Jubany, un home de moltes qualitats que va impulsar moltes iniciatives favorables a la cultura, entre elles la creació d'aquestes facultats. Ha tingut molta influència el Centre Borja. Dels 38 entrevistats, n'hi ha 3 vinculats amb el Centre Borja.

En els darrers anys hem viscut un augment de la radicalització dins de l'islamisme. Com creu que es pot fer front des de la religió al fanatisme?

El fanatisme és nefast, perjudicial sigui per religió, sigui per ideologia, sigui partit polític, etc. El filòsof i capellà Jaume Balmes ho explica en un llibre que es titula El Criterio. El criteri de les coses no pot basar-se en una única passió identitària, que porta al fanatisme. Les guerres per religió, com les que hi ha hagut de catòlics contra altres confessions, o d'altres confessions contra el catolicisme. Els fanàtics, siguin del terreny que siguin, són sempre nefastos per la convivència humana.