Juan Mateos, col·leccionista d'art: “Amb l’art vaig descobrir una nova vida”

Juan Mateos va néixer fa 92 anys a l’Hospitalet de Llobregat. Amb només 13 anys va començar a treballar com a aprenent d’electricista i, amb el temps, va crear la seva pròpia empresa d’instal·lacions, que va mantenir activa fins que es va jubilar, fa una vintena d’anys. A partir d’aquell moment, va descobrir una nova passió: l’art. Amb els anys, Mateos s’ha convertit en un destacat col·leccionista d’art contemporani català, amb obres d’artistes com Guinovart, Ràfols-Casamada, Hernández Pijoan, Subirachs o Grau-Garriga. Fins a mitjan març, una part d’aquesta col·lecció es pot veure a la Galeria Canals. La seva és una història que bé podria ser de pel·lícula.

Més info: Mor als 92 anys el col·leccionista d’art Juan Mateos, vinculat a Sant Cugat

Com li va arribar l’afició per col·leccionar art?
L’any 1980 vaig decidir jubilar-me: vaig indemnitzar tots els treballadors, vaig tancar el taller, vaig deixar de fumar i vaig canviar de pis. Tenia molt temps lliure i visitava amics. Un dia em van presentar un modista que vestia moltes senyores de la societat barcelonina. Em va convidar a casa seva i vaig quedar impressionat per la gran quantitat de quadres que tenia. Era col·leccionista, i li vaig preguntar com havia aconseguit una col·lecció tan gran. Em va explicar que feia vestits per a les dones dels artistes a canvi d’obres d’art. Aquella idea em va seduir i em va fer pensar que jo també podia començar a comprar algun quadre.

I com va començar?
No en sabia gens, ni de valor ni de tendències. Comprava el que m’agradava visualment, sobretot pintura figurativa. Quan ja havia fet alguna inversió, vaig conèixer artistes més actuals. No entenia l’art abstracte, així que vaig començar a llegir llibres sobre artistes catalans com Ràfols-Casamada o Guinovart, i a poc a poc vaig anar entenent la seva obra. També vaig començar a visitar exposicions d’art contemporani. Vaig conèixer el pintor Sanvicens, que era impressionista, i de mica en mica em vaig anar introduint en aquest món. Vaig descobrir una nova vida amb l’art. L’art t’atrapa.

“Als artistes els hi oferia instal·lacions i reformes a canvi d’obres d’art”

Com va fer el pas de l’art figuratiu a l’art més actual?
Un dia se’m va encendre una llum. Vaig entendre que l’art és complex, però no tant. Tot el que s’havia fet ja estava fet; calia buscar creativitat i novetat. El passat era passat, i s’havia de donar valor al present. Recordo especialment un llibre sobre la Bauhaus, aquell moviment de principis del segle XX que agrupava pintors, arquitectes i interioristes i els animava a crear sense patrons establerts. Anava pel bon camí. Vaig començar a assistir a tertúlies d’artistes i em vaig entusiasmar cada cop més.

I què va fer a partir d’aquí?
Vaig fer una llista d’artistes que m’interessaven i vaig seguir l’estratègia del modista: oferir els meus serveis a canvi d’obres d’art. El primer a qui vaig trucar va ser en Guinovart. Li vaig proposar fer-li alguna instal·lació elèctrica a canvi de pintura. Em va dir que justament necessitava un electricista per reformar el bany i vam arribar a un acord de seguida. Després va venir en Niebla, l’Alfonso Costa, l’Hernández Pijoan, en Ràfols-Casamada, en Zush i en Grau-Garriga. Amb altres artistes que no tenien cap necessitat concreta, vaig comprar obra directament, com en el cas de Subirachs, amb qui vaig fer una gran amistat.

Hi va haver algun artista que no li fes cas?
Sí, alguns, com en Tàpies, que ni tan sols em va respondre.

“Grau-Garriga ha estat el millor amic que he tingut”

I com va conèixer Grau-Garriga, de qui la Galeria Canals exposa una part del seu fons?
Vaig trucar al Josep i vam quedar un matí mentre passejava les seves gossetes. Vam connectar de seguida. Quan vaig entrar al seu taller, la seva obra em va impressionar profundament. A partir d’aquell moment ens vam fer molt amics. El Josep ha estat el millor amic que he tingut. Vam fer intercanvis, però també li vaig comprar molta obra: dibuixos, pintures i alguns tapissos. A més, li vaig presentar persones interessades en la seva obra, que van acabar sent clients.

“Voldria que els artistes catalans tinguessin el reconeixement que es mereixen”

Continua ampliant la seva col·lecció?
No. Ja m’he fet gran i l’art també ha canviat molt. Amb el que es fa ara, com el videoart, ja no hi connecto. El que sí que he fet és alguna donació, com un gran tapís de Grau-Garriga al Museu de Montserrat, que avui es pot contemplar a les seves sales. M’agradaria que els artistes catalans de la segona meitat del segle XX, que són els que vaig conèixer, tinguessin el reconeixement que es mereixen.

---

Aquesta entrevista es va publicar originalment a l'edició impresa del TOT Sant Cugat del 20 de febrer de 2026. Es recupera ara en format digital a títol pòstum, arran de la mort de Juan Mateos el passat 30 d'abril.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.