L’ermita del Sant Crist de Llaceres

L’ermita del Sant Crist és de fàbrica de totxo sobre un basament de pedra. Es poden distingir tres parts: el porxo l’ermita, la sagristia. S’alça al principi del carrer Cánovas del Castillo, davant de l’antic camí que travessava la muntanya de Collserola i a l’esquena de la carretera de l’Arrabassada. L’ermita és relativament recent però el topònim de Llaceres s’anomena documentalment ja l’any 965 al localitzar en el cartulari unes terres. Al segle XI, existia la casa fortalesa de “Laceras” que, junt amb altres masies i terres, constituïen honors, propietat del Monestir. L’any 1402 existia una creu que es va dir “Cruz de Laceras” anunciant l’entrada a la població. La creu va ser substituïda per una imatge del “Crucificat”, amb l’advocació de “Sant Crist de Laceras” (any 1696). Assegura una vella tradició que la primitiva imatge allà venerada era una imatge miraculosament trobada. El fet de la trobada providencial i l’edificació immediata de l’ermita han d’estar situats dintre de la primera meitat del segle XVIII. La documentació justifica que en l’any 1745 Jaume Veleta i el seu fillastre Benet Cortada van obtenir llicència de l’Abat de Sant Cugat per ampliar o construir novament la Capella del Sant Crist. En iniciar-se la Revolució, mans ignorants van calar foc a l’altar, resultant enfonsada la coberta i destruïda la venerable imatge. L’any 1939 amb l’ajuda de feligresos i estiuejants la van recuperar per poder celebrar el culte. Per a la decoració dels murs interiors es va pensar en la sumptuosa sobrietat del fresc i l’any 1954 es van començar les obres pictòriques de l’artista local J. Grau-Garriga.