Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya és la protagonista del concert d'aquest divendres, 21 de febrer, a les 21 hores, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. La proposta, L'OBC i l’Escocesa de Mendelssohn. Un concert d'una hora i trenta-cinc minuts, dirigit per Antoni Ros Marbà, amb Josep Colom al piano.
El concert començarà amb Impressions camperoles, de Joaquim Serra, per continuar amb el Concert per a piano per a la mà esquerra i orquestra, de Maurice Ravel, i finalitzar amb la Simfonia núm. 3 “Escocesa”, de Felix Mendelssohn.
El programa
La Simfonia Escocesa deu el seu títol a un viatge del compositor a Escòcia el 1829. Hi havia anat a descansar després dels seus reeixits concerts a Londres, on ja era considerat un gran compositor. Colpit pel paisatge, la intenció d’escriure una simfonia se li va imposar ràpidament. No obstant això, no va acabar la partitura fins tretze anys després, en un llarguíssim procés de reflexió que converteix la peça en la seva obra més personal. Tanmateix, la font d’inspiració de l’obra no és tant el folklore d’Escòcia com els seus paisatges, i especialment les seves ruïnes i els seus castells.
El Concert per a piano per a la mà esquerra en Re major és una de les obres més interpretades de Ravel, en part per la seva curiosa gènesi: la peça fou escrita entre 1929 i 1930 com a encàrrec del pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut la mà dreta en combat a la Primera Guerra Mundial. Inspirada en els estudis per a mà esquerra de Saint-Saëns, la peça salva les limitacions tècniques amb un doll d’imaginació que la converteix en una obra mestra.
El concert començarà amb Impressions camperoles, de Joaquim Serra, per continuar amb el Concert per a piano per a la mà esquerra i orquestra, de Maurice Ravel, i finalitzar amb la Simfonia núm. 3 “Escocesa”, de Felix Mendelssohn.
El programa
La Simfonia Escocesa deu el seu títol a un viatge del compositor a Escòcia el 1829. Hi havia anat a descansar després dels seus reeixits concerts a Londres, on ja era considerat un gran compositor. Colpit pel paisatge, la intenció d’escriure una simfonia se li va imposar ràpidament. No obstant això, no va acabar la partitura fins tretze anys després, en un llarguíssim procés de reflexió que converteix la peça en la seva obra més personal. Tanmateix, la font d’inspiració de l’obra no és tant el folklore d’Escòcia com els seus paisatges, i especialment les seves ruïnes i els seus castells.
El Concert per a piano per a la mà esquerra en Re major és una de les obres més interpretades de Ravel, en part per la seva curiosa gènesi: la peça fou escrita entre 1929 i 1930 com a encàrrec del pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut la mà dreta en combat a la Primera Guerra Mundial. Inspirada en els estudis per a mà esquerra de Saint-Saëns, la peça salva les limitacions tècniques amb un doll d’imaginació que la converteix en una obra mestra.