Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Ja hem arribat al final de la faceta de cineasta del santcugatenc Joaquim Viñolas. Va fer 9 documentals, cinc d'ells, gravats a Sant Cugat. Ell és pintor, però als anys 60 va provar amb el cinema. Les nou pel·lícules van tenir el reconeixement de la crítica i de festivals de l'època com el de Rapallo (Itàlia). Viñolas és pintor amb una llarga trajectòria. Altres santcugatencs com Octavi Galceran el van ajudar.
En les últimes setmanes hem reproduït quatre dels cinc films i ara només en queda un:
Testimoni (1969): El cinquè i últim documental
Fou l'última realització de Viñolas. És la conclusió final de la seva experiència cinematogràfica. La realitat social està canviant molt ràpidament, d'aquell plàcid poble de 14 Sant Cugat ara arribem als grans blocs de pisos dels barris nous que engoleixen les onades d'immigració de les espanyes rurals i empobrides.
Primers plans de roba estesa, moltes antenes de televisió, edificis enormes amb carrers de terra...Tot és nou però ja se'ns presenta com a lleig i brut. Veiem una caseta aïllada i una veu que ens descriu les seves dimensions. Una dona ens diu que procedeix de Cazorla, que allò és tot el que té, que allà hi viuen tots.
Les imatges ens presenten fotografies familiars, la cuina, els estris, una habitació plena de llits, un aparell de ràdio (!)...Estem al costat d'una carretera, d'una línia de tren (passeig Valldoreix).
Aquest context (veu i imatges) de la realitat social de la immigració té un gir visual cap a l'abstracció, imatges (quasi) expreimentals dels llums dels cotxes en la nit.
Algunes de les imatges extretes del film:
Amics seus, entre d'altres Pep Codó i Paco Soler amb la col.laboració d'Octavi Barnils, JM Martí Rom i de l'Ajuntament de Sant Cugat li van retre homenatge a la seva faceta cinèfila.
Els altres 4 són els següents:
En les últimes setmanes hem reproduït quatre dels cinc films i ara només en queda un:
Testimoni (1969): El cinquè i últim documental
Fou l'última realització de Viñolas. És la conclusió final de la seva experiència cinematogràfica. La realitat social està canviant molt ràpidament, d'aquell plàcid poble de 14 Sant Cugat ara arribem als grans blocs de pisos dels barris nous que engoleixen les onades d'immigració de les espanyes rurals i empobrides.
Primers plans de roba estesa, moltes antenes de televisió, edificis enormes amb carrers de terra...Tot és nou però ja se'ns presenta com a lleig i brut. Veiem una caseta aïllada i una veu que ens descriu les seves dimensions. Una dona ens diu que procedeix de Cazorla, que allò és tot el que té, que allà hi viuen tots.
Les imatges ens presenten fotografies familiars, la cuina, els estris, una habitació plena de llits, un aparell de ràdio (!)...Estem al costat d'una carretera, d'una línia de tren (passeig Valldoreix).
Aquest context (veu i imatges) de la realitat social de la immigració té un gir visual cap a l'abstracció, imatges (quasi) expreimentals dels llums dels cotxes en la nit.
Algunes de les imatges extretes del film:
Amics seus, entre d'altres Pep Codó i Paco Soler amb la col.laboració d'Octavi Barnils, JM Martí Rom i de l'Ajuntament de Sant Cugat li van retre homenatge a la seva faceta cinèfila.
Els altres 4 són els següents:
- 14 Sant Cugat (1964) un documental sobre el poble rural i tancat de l'Època.
- Zona verde (1964) documental sobre els merenderos de les Planes,
- Poema en cincs, un poema visual que aprofundeix en l'abstracció,
- El último (1966) un curtmetratge surrealista