Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
No és una llegenda. És part de la història de Sant Cugat i avui dia encara s'explica a través de les representacions de Pedra i sang cada Nadal.
Era la Missa del Gall de 1350 i l'església santcugatenca era plena a vessar dels veïns del poble, que celebraven plegats el Nadal. L'abat Biure estava oficiant la cerimònia religiosa, quan el noble Berenguer de Saltells, fill de Cerdanyola, va interrompre l'escena i el va assassinar. A l'altar de l'església, davant de tot el públic. Berenguer de Saltells i els nobles que l'acompanyaven van fugir, sense ser perseguits, cap a Cerdanyola.
L’assassinat de l’abat Biure pel cavaller Berenguer de Saltells "és l’exemple més dramàtic i famós de les disputes que a meitat del segle XIV mantingueren nobles i eclesiàstics pel control de la terra", explica l'historiador Domènec Miquel en el web de Pedra i sang. Els pares de Saltells van donar bona part de la seva herència al Monestir de Sant Cugat. La justícia de l'època, però, instava que l'herència havia de ser pels fills.
Un arbitratge va determinar que l'església havia de tornar bona part de l'herència a Berenguer de Saltells. Li va donar sis mesos per fer-ho. Passat aquest temps, l'església no havia tornat res i va ser quan el cavaller va entrar a l'església i va assassinar l'abat.
Les llegendes
Un fet tràgic com aquest, que va impactar desenes de santcugatencs, comporta la creació de moltes llegendes populars que han anat passant de pares i fills.
Una de les més sorprenents és que el gall de coure del penell del Monestir hauria començat a cantar molt fort en produir-se l'assassinat. Diuen que el seu cant es va sentir des Sant Llorenç del Munt i Montserrat. És l'únic testimoni que queda del crim i, es comenta, que va cridar tan fort que des de llavors ha restat mut.
Una altra llegenda sorgeix dels pagesos santcugatencs, que tenien la creença que pels camps on va passar Berenguer de Saltells mai més no hi va tornar a créixer res. El lloc per on passà se'l coneix com a Pas dels excomunicats.
Són només dues de les diverses llegendes sorgides a partir de l'assassinat de l'abat Biure.
