Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A Sant Cugat es calcula que hi ha al voltant de 300 grups de música. Per diferents factors, la ciutat és una pedrera de músics. Entre aquests punts, perquè el jovent és molt actiu i Sant Cugat és una ciutat jove, i formada. Ja no sols perquè “els pares del jovent d’avui en dia tenen un nivell acadèmic alt, sinó que els joves també; i més formació implica més sensibilitat per la música”, destaca Raül Grangé, regidor de Joventut de la ciutat.
Sant Cugat acull el Conservatori de Música, l’Escola Municipals de Música Victòria dels Àngels, i vuit escoles musicals (sense comptar les classes particulars). Unes escoles que porten molts anys i que han creat una tradició a la ciutat. Una oferta que respon a la creixent demanda de formació en aquest camp. A més, cal sumar-hi el valor afegit que suposa comptar amb el Casal de Joves de TorreBlanca, on hi ha tallers de música, els bucs d’assaig municipals i un escenari per als grups locals. Amb tot, no s’ha de descartar el factor “garatge” que possibilita el model de ciutat. A falta d’espais on assajar, molts són els joves que habiliten el garatge de casa els pares com a lloc on desenvolupar les seves habilitats musicals. Assajar al garatge és una tradició gairebé tan antiga com la música moderna.
Però cal tenir present que moltes d’aquestes formacions “de garatge” acaben fent el salt i travessant fronteres. El nivell de la música santcugatenca és envejable. Diferents grups santcugatencs, o amb membres santcugatencs, han estat finalistes o guanyadors del Sona 9, entre els quals Shitting Milks, Bremen, Espart, Llúmia, Mixumeig o Xazzar; la David Mengual Free Spirits Big Band fou reconeguda als premis Enderrok del 2011; La Porta dels Somnis ha vist com el seu darrer disc es col·locava entre els cinc més venuts a l’Estat espanyol... i així, un llarg etcètera de triomfs.
Suport institucional
Hi són les ganes, la vocació, la motivació i la dedicació per part dels músics. Però el que es qüestiona des de diferents aspectes és el suport que les institucions donen a les formacions musicals de la ciutat. A Sant Cugat hi ha dos bucs d’assaig públics (i 300 grups musicals); la sala de concerts pública és una de les reivindicacions històriques dels grups de la ciutat per tenir un lloc on formar-se i actuar davant del públic. Un desencaix al qual s’intenta donar solució però que, de moment, entristeix els grups locals. “Sant Cugat té una manca històrica d’espais per assajar i la gent acaba anant a buscar a fora o bé habilitar-se un garatge a casa dels pares o d’algú altre”, destaquen els Bremen.
Per a La Porta dels Somnis “Sant Cugat pot presumir de moltes coses, però no d’afavorir els grups de música locals”. Com assenyalen, “en cultura hi ha sempre aquella cerca a fora de la ciutat que passa per davant de les propostes locals, encara que les pròpies tinguin més qualitat”. Amb tot, no li resten mèrit a la iniciativa del Mou-te, que qualifiquen “d’encert”. Però el tema dels espais d’assaig també el valoren de manera negativa. El grup afirma que “aquest és un dels principals problemes de la ciutat. No s’acaba d’entendre com amb tots els espais públics que tenim, encara no tinguem solucionat el tema dels locals d’assaig. Falta també una sala mitjana a l’estil del Casal de Mira-sol al centre (que ho podria ser La Unió si es condicionés adequadament...). I, molt important: falta que les propostes locals tinguin espai al Teatre-Auditori!”.
Sigui com sigui, Sant Cugat és una ciutat d’artistes, tant en música com en d’altres arts. Entre tots, s’ha de fomentar aquest aspecte, perquè la música, a més ser cultura, és una eina de socialització que no li pot mancar a una societat avançada.
Sant Cugat acull el Conservatori de Música, l’Escola Municipals de Música Victòria dels Àngels, i vuit escoles musicals (sense comptar les classes particulars). Unes escoles que porten molts anys i que han creat una tradició a la ciutat. Una oferta que respon a la creixent demanda de formació en aquest camp. A més, cal sumar-hi el valor afegit que suposa comptar amb el Casal de Joves de TorreBlanca, on hi ha tallers de música, els bucs d’assaig municipals i un escenari per als grups locals. Amb tot, no s’ha de descartar el factor “garatge” que possibilita el model de ciutat. A falta d’espais on assajar, molts són els joves que habiliten el garatge de casa els pares com a lloc on desenvolupar les seves habilitats musicals. Assajar al garatge és una tradició gairebé tan antiga com la música moderna.
Però cal tenir present que moltes d’aquestes formacions “de garatge” acaben fent el salt i travessant fronteres. El nivell de la música santcugatenca és envejable. Diferents grups santcugatencs, o amb membres santcugatencs, han estat finalistes o guanyadors del Sona 9, entre els quals Shitting Milks, Bremen, Espart, Llúmia, Mixumeig o Xazzar; la David Mengual Free Spirits Big Band fou reconeguda als premis Enderrok del 2011; La Porta dels Somnis ha vist com el seu darrer disc es col·locava entre els cinc més venuts a l’Estat espanyol... i així, un llarg etcètera de triomfs.
Suport institucional
Hi són les ganes, la vocació, la motivació i la dedicació per part dels músics. Però el que es qüestiona des de diferents aspectes és el suport que les institucions donen a les formacions musicals de la ciutat. A Sant Cugat hi ha dos bucs d’assaig públics (i 300 grups musicals); la sala de concerts pública és una de les reivindicacions històriques dels grups de la ciutat per tenir un lloc on formar-se i actuar davant del públic. Un desencaix al qual s’intenta donar solució però que, de moment, entristeix els grups locals. “Sant Cugat té una manca històrica d’espais per assajar i la gent acaba anant a buscar a fora o bé habilitar-se un garatge a casa dels pares o d’algú altre”, destaquen els Bremen.
Per a La Porta dels Somnis “Sant Cugat pot presumir de moltes coses, però no d’afavorir els grups de música locals”. Com assenyalen, “en cultura hi ha sempre aquella cerca a fora de la ciutat que passa per davant de les propostes locals, encara que les pròpies tinguin més qualitat”. Amb tot, no li resten mèrit a la iniciativa del Mou-te, que qualifiquen “d’encert”. Però el tema dels espais d’assaig també el valoren de manera negativa. El grup afirma que “aquest és un dels principals problemes de la ciutat. No s’acaba d’entendre com amb tots els espais públics que tenim, encara no tinguem solucionat el tema dels locals d’assaig. Falta també una sala mitjana a l’estil del Casal de Mira-sol al centre (que ho podria ser La Unió si es condicionés adequadament...). I, molt important: falta que les propostes locals tinguin espai al Teatre-Auditori!”.
Sigui com sigui, Sant Cugat és una ciutat d’artistes, tant en música com en d’altres arts. Entre tots, s’ha de fomentar aquest aspecte, perquè la música, a més ser cultura, és una eina de socialització que no li pot mancar a una societat avançada.