Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El cine va ser ahir el protagonista de la nit al Teatre-Auditori. L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat va brindat a un auditori ple un recull de peces de quatre compositors que ja són llegendes de les bandes sonores de Hollywood. La primera part del concert va ser copada per George Gershwin. Les primeres notes van ser dedicades als sons cubans i més tard el piano d’Eloi Jover va lidera el concert en Fa per a piano i orquestra d’un Gershwin que el públic coneixia i gaudia.
Després de la pausa Leonard Bernstein va agafar el testimoni i la mítica West Side Story va ser explicada a l’audiència a través de la seva música. Els Jets contra els Sharks acompanyats de temes clàssics com Maria, el mambo al gimnàs o la batalla final amb regust a Romeo i Julieta. El concert anava a acabar amb un records a la música dels westerns amb el Rodeo d’Aaron Copland però la Simfònica de Sant Cugat va sorprendre amb un bis d’una de les llegendes que encara és viva: John Williams. El xilofon va donar l’entrada a un tema potser massa nou per ser conegut per la majoria del públic però que els més joves sí van saber distingir. La banda sonora de Harry Potter va ser la pedra filosofal amb la que els músics van acomiadar-se. Tot una al·legoria a la màgia del cinema i la música posada al seu servei.
Després de la pausa Leonard Bernstein va agafar el testimoni i la mítica West Side Story va ser explicada a l’audiència a través de la seva música. Els Jets contra els Sharks acompanyats de temes clàssics com Maria, el mambo al gimnàs o la batalla final amb regust a Romeo i Julieta. El concert anava a acabar amb un records a la música dels westerns amb el Rodeo d’Aaron Copland però la Simfònica de Sant Cugat va sorprendre amb un bis d’una de les llegendes que encara és viva: John Williams. El xilofon va donar l’entrada a un tema potser massa nou per ser conegut per la majoria del públic però que els més joves sí van saber distingir. La banda sonora de Harry Potter va ser la pedra filosofal amb la que els músics van acomiadar-se. Tot una al·legoria a la màgia del cinema i la música posada al seu servei.
