Lara: "Tot allò que penses que pot ser un recital de poesia, la Nit de Poesia no ho és"

El dimarts 29 d'octubre, a les 20:30 h se celebra al Teatre-Auditori, un dels plats forts del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat: la Nit de Poesia. Una nit dirigida per l'escriptor santcugatenc Jordi Lara, que proposa l'espectacle Amants i Estalvis, un espectacle de poesia diferent, amb la presència d'anònims a qui, tal com explica Lara, la poesia ha salvat la vida. El TOT Sant Cugat entrevista al director de la Nit de Poesia per parlar sobre els detalls i les interioritats d'aquesta.

Què busca transmetre i explicar amb Amants i Estalvis en la Nit de Poesia?

Amb aquesta Nit de Poesia intento obrir una finestra, que el festival obri una finestra a una manera de viure la poesia que habitualment no puja als escenaris, que és la d'aquelles persones que sense buscar una qualitat poètica, una qualitat comunicativa, un excedir a l'excel·lència... Sense buscar això tenen una relació molt íntima i vivencial amb la poesia. En aquest sentit penso des d'aquella forma de viure la poesia, quan fa mig segle els nens i nenes s'enfilaven a la cadira per Nadal i recitaven el vers, la gent que recitava pels envelats durant el Segle XX... És a dir, vull parlar de com es vivia la poesia popular.

"De vegades, com a creadors busquem tant l'excel·lència en allò que fem, que acabem oblidant que allò que fem, és al capdavall per ser més feliços"

Quin és el concepte d'aquesta Nit de Poesia?

El fet de mostrar aquelles persones que no aspiren a l'excel·lència quan practiquen la poesia, sinó que aspiren a la comunicació humana, a la poesia com a eina social i a la poesia com a salvació. Això com ho concretem? Ho concretem amb persones a qui la poesia els ha salvat la vida. Portem, per exemple, una senyora de 80 anys que recita poemes, i que en la seva vellesa, el fet de recitar poemes li dona molta vida, i que ella pot afirmar que li ha salvat la vida; portem una noia que ha estat malalta, i que, en bona part gràcies a la poesia ha superat la seva malaltia; portem una persona que va tenir problemes amb les drogues, de jove, i que gràcies a la poesia va superar aquest tràngol. Són persones que, a priori, no busquen la poesia per publicar llibres, ni per fer recitals, ni perquè els convidin al Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat. No ho fan per això, però no podem obviar que són persones per qui la poesia és una cosa prou important, perquè els ha salvat la vida. I aquestes persones que mai tindrien la possibilitat d'accedir a un escenari com el del Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat, doncs els donem aquesta oportunitat. Això ens aporta un reconciliar-nos amb què és l'essència del fet poètic. De vegades, com a creadors busquem tant l'excel·lència en allò que fem, que acabem oblidant que allò que fem, és al capdavall per ser més feliços i poder fer més feliços als qui ens escoltin o ens llegeixin. El fet de veure aquestes persones que posen, per davant de tot, la comunicació recorda l'essència.

En l'espectacle podrem conèixer aquests testimonis. Com ha estat tot el procés de muntatge i preparació de la Nit de Poesia?

Amb algunes d'aquestes persones jo ja hi he treballat abans, perquè ja havia fet alguns petits recitals, en altres llocs de Catalunya. Són persones que he anat coneixent al llarg de la meva vida, que m'he anat trobant i he vist que tenien aquesta vivència tan particular amb la poesia. Aleshores, posar això damunt d'un escenari com el Teatre-Auditori, i en format d'espectacle, ha requerit tot un treball d'intentar cosir aquestes diferents sensibilitats, perquè cadascú fa coses molt diferents. Naturalment també hi hem volgut posar música en viu, una música que fos molt relativa al fet poètic. En aquest cas comptem amb la Qel Xiberta, una cantant i compositora molt propera al món poètic, i després la música de la Cobla Mediterrània, perquè també em feia gràcia porta al Festival Nacional de Poesia un so que habitualment no hi és, que és el so de la cobla. Però al cantó de tot això hi haurà poetes més professionals. No és que sigui un inventari només de persones que viuen la poesia d'aquesta manera, sinó que intentem que es barregin aquestes maneres diferents de viure la poesia.

"El paper, entre tu i el públic, és una barrera comunicativa"

Què diria, si es trobés amb un amic, per recomanar-li la Nit de Poesia?

Jo li diria, tot allò que et penses que pot ser un recital de poesia, la Nit de Poesia no ho és. Vine perquè et sorprendrà. No és allò que estàs acostumat a veure quan vas a veure un recital de poesia, començant, per exemple, pel fet que jo he demanat a tots els participants que recitin de memòria. Penso que, d'alguna manera, recitar amb un faristol al davant és una opció, però és una opció que, dissortadament s'ha estès massa i tothom i recorre per un tema de poca preparació, de fer les coses amb poc respecte al públic, de vegades, perquè recitar un grapat de versos amb un paper al davant, que a més a més has escrit tu, trobo que és innecessari. A més trobo que s'estableix una mena de barrera psíquica entre el que recita i el públic. El paper, entre tu i el públic, és una barrera comunicativa. Si treus aquesta barrera del paper, o del faristol, la comunicació és molt més viva i directe. Només amb això, el recital ja agafa una volada molt diferent del que estem acostumats a veure.

Quin paper hi juga la música en viu en un espectacle de poesia?

Hi pot jugar qualsevol paper, però en aquest cas, jo el que he intentat ha estat que la música fos en viu, perquè la música en viu és profundament més viva. He pensat en una veu, la de la Qel Xiberta, que és una veu mediterrània, una veu molt arrelada al paisatge i molt arrelada a la poesia, a la paraula. És una cantant del Maresme i crec que per a molta gent serà una descoberta, perquè és una meravella. La Qel Xiberta, a més de cantar, també oficia una mica de mestre de cerimònies, perquè hi ha una cosa molt curiosa en aquest espectacle, i és que cada poeta presenta al següent. Es van enllaçant els poetes, i això també li dona una dramatúrgia que flueix.

"(L'art) Pot utilitzar mil llenguatges diferents, mil formes diferents, però amb una condició: que sempre sigui veritable i que ens acosti a la llibertat"

Diferents activitats i espectacles del Festival Nacional de Poesia 2019 s'han suspès o ajornat, com la mateixa Nit de Poesia, com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Quin rol ha d'ocupar la cultura i, en concret la poesia, en moments de convulsió política i social?

La cultura sempre és al cantó de la veritat, sempre, perquè sí. I en especial l'art, que és la cultura posada en crisis. L'art ens posa en crisis a través d'una certa bellesa i, per tant, té l'obligació sempre de ser veritable. Pot utilitzar mil llenguatges diferents, mil formes diferents, però amb una condició: que sempre sigui veritable i que ens acosti a la llibertat. En aquest sentit, jo crec que l'art mai no fa vaga, i ha de ser sempre al capdavant de qualsevol manifestació. Penso que la coincidència del Festival Nacional de la Poesia amb aquests fets que dissortadament estem vivint, tot i que ha estat un enrenou pel festival, perquè s'han hagut de reprogramar moltes coses... Aquesta coincidència l'hem d'aprofitar justament per reivindicar l'art com a motor de la veritat i de la llibertat, que és el que estem demanant com a país: la veritat i la llibertat.

Com definiria el Festival Nacional de Poesia de Sant Cugat?

És una meravella, perquè realment hi ha una gran varietat de propostes, és un festival que es va consolidant any rere any, sobretot amb aquesta incorporació de noves sensibilitats... Potser, el repte, després de les edicions que ja hi ha hagut, hauria de ser la incorporació d'altres sensibilitats a més de les poètiques, dins del festival. El fet que s'hagi pogut fer aquesta Nit de Poesia tan singular, tan arriscada com la que proposem enguany, ja és un signe que es va per aquí i, per tant, jo estic encantat. És una joia que té la ciutat i l'hem de cuidar i donar-li volada.