Lluís Bonet: “La llengua no ha de ser un element de discriminació, sinó d’inclusió”

Què el va portar fins a Òmnium?

Fa 28 anys que en sóc soci. En aquells temps em vaig decantar per afavorir tot allò que significava donar suport a les essències més genuïnes del país. Posteriorment, va ser l’anterior presidenta, Maria Rosa Caballé, qui em va proposar formar part de la junta, i li vaig dir que, si era per fer determinades activitats en què jo creia que podia aportar alguna cosa, que bé. I fa quatre anys que formo part de la junta. Ara se m’ha demanat encapçalar un equip per fer el relleu, perquè ella ja feia 8 anys que n’era presidenta. Ha treballat moltíssim, i bé. Ha fet un treball realment molt meritori.

Per què accepta el càrrec, i més en aquests moments?

M’hi porta diferents coses. Una, el moment, precisament. És un moment de gran compromís. I l’altra, que hem pogut fer un programa i un equip que penso que podem treballar i podem aconseguir fer una aportació a la nostra societat. Em baso en programa i equip.

Quines propostes porten en aquest programa?

Bàsicament, manté una continuïtat en la línia marcada aquests últims anys. Sempre que es fa un camí es passa per zones diferents, i cada vegada hi ha una perspectiva diferent. Ara volem, per exemple, accentuar les activitats vinculades a la presència en el territori, als barris, que és bastant millorable. També, en conseqüència, augmentar el nombre de socis.

Buscant nous àmbits...

També volem mirar de rejovenir la mitjana d’edat acostant-nos a grups socials que, a més, són els protagonistes dins la societat, que tenen molt a dir i que representen una part importantíssima d’aquesta societat, adaptant-nos nosaltres a ells. Aquests són els dos grans reptes que tenim.

Quines línies de treball seguiran per aconseguir-ho?

S’han creat unes comissions, mantenint les ja habituals. Hi ha la d’extensió territorial, una comissió específica per a les entitats de cultura tradicional, i una altra de promoció i captació de socis. Aquestes són les tres bàsiques. Treballem per grups de treball.

Quina és la situació d’Òmnium a Sant Cugat?

És relatiu. Hi ha un grup, els que tradicionalment s’hi han vinculat, que ens coneixem molt bé. Però en canvi, no es pot dir el mateix d’altres grups que, en alguns casos, ni tan sols es coneixen el nom. Per tant, tenim molt camp per córrer.

Mirant el context general de Catalunya, la feina que fan avui dia té el mateix sentit que quan es va crear?

No. El servei és el mateix: és servei al país. Quan les circumstàncies canvien, canvien les solucions. Res és etern. És evident que si volem el millor per al país, tothom en plena llibertat i ple respecte per part nostra, proposem aquelles solucions que considerem que són les millors. Nosaltres, lògicament, proposem la nostra.

Quina és la posició que Òmnium defensa en aquest moment?

En aquest país Òmnium, està defensant criteris democràtics i pacífics que ens portin de manera civilitzada a la sobirania plena de Catalunya.

Defensen un plantejament polític...

Les circumstàncies fan que s’hagin de canviar les coses. Òmnium va néixer en ple franquisme, i l’entorn era molt diferent de l’actual, per tant, no és d’estranyar que les estratègies i els objectius vagin canviant també a mesura que canvia l’entorn. Això és cert. Ara, hi ha principis com el de servei al país i a la cultura, que es manté. Però, si abans s’havia de centrar en la conservació de la llengua i del llegat històric, actualment, sense defallir en aquests aspectes, estem entrant en l’àmbit de la cultura econòmica i la cultura jurídica, que també són cultura. Aquests són els elements adients en l’entorn polític que estem vivint.

Com veuen l’entorn polític?

S’està veient, mirant la dinàmica de fons sense entrar en els estira-i-arronsa de les últimes setmanes, que el país s’està despertant. És un país que té totes les característiques de les nacions que tenen estat excepte una: que no té exèrcit. Però ha sigut un país que, històricament, ha tingut tots els instruments, des del poder polític propi, fins al poder legislatiu, el judicial... El dret civil català encara és vigent!

I una llengua...

Tenim una llengua pròpia que, miraculosament, es va salvant, i tenim una realitat i és que el país va ser respectat fins i tot per tots els Àustria. Però va passar el primer Borbó, i vam ser els perdedors de la guerra del 1714. A partir d’aquí, 300 anys amb una situació com la que tots sabem.

“Una llengua que, miraculosament, s’ha salvat”. Quina és la situació?

Comparar la situació d’una llengua amb el pas dels anys és difícil perquè la situació social és diferent. Però resulta evident que, per raons que no se’ns escapen, hem de procurar mantenir la nostra llengua com un valor cultural i admetre la convivència amb la gent d’altres cultures. I és una realitat que s’està plantejant en el món i que està costant greus problemes, com tots hem pogut veure fa uns dies a París.

Si Catalunya esdevé independent, quin serà el paper d’Òmnium?

Òmnium ha de jugar un paper de convivència, de respecte i de defensa d’allò que és propi sense menysprear ningú. Aquest és el paper d’Òmnium respecte a la llengua. La llengua no ha de ser un element de discriminació; ha de ser un element inclusiu on hi hagi respecte per a tothom, sense oblidar que és la llengua pròpia de Catalunya.

Tindrà sentit la seva existència?

Jo crec que sí. Defensar allò que és una cultura, que són principis, valors i normes pròpies d’una societat, mentre hi hagi societat, té sentit.