contingut promocionat
logo amat cultura

 

López explica com era la vida a la Casa Aymat, oferint "una mirada diferent"

L'escriptor santcugatenc Joan López ha presentat 'La Casa Aymat per dins' a Sant Cugat

Oferir una visió diferent del que va significar la Casa Aymat per a les gairebé 800 persones que van treballar en aquesta manufactura santcugatenca és l'objectiu del llibre que el santcugatenc Joan López ha presentat aquest 27 de febrer a Sant Cugat del Vallès. I és que el santcugatenc, qui va treballar durant vint anys en aquesta fàbrica, recull a La Casa Aymat per dins. 1961-1980, "la part humana, la més desconeguda", tal com ha detallat.

Un llibre que s'ha presentat a Cal Quitèria, on no cabia ningú més, de la mà del TOT Sant Cugat, amb el patrocini d'Amat Cultura, i la col·laboració d'Òmnium Cultural i l'Ajuntament de Sant Cugat, del qual Xavier Grau, adjunt de direcció General de Totmedia, n'ha destacat la seva importància pel fet de difondre la història local, "un dels objectius del Tot Sant Cugat des dels seus inicis", així com el seu caràcter solidari, en tant que els beneficis es destinaran a Open Arms.

Per la seva banda, Esther Madrona, tinenta d'alcaldia de Cultura, ha agraït a l'autor que expliqui a la ciutat "com era la gent que hi havia a dins de la Casa Aymat, i les relacions que allí es van crear", ja que se'n coneixia la història i l'espai, però no aquest vessant.

Can Quitèria s'ha omplert a vessar per la presentació de 'La Casa Aymat per dins'. FOTO: Bernat Millet

Can Quitèria s'ha omplert a vessar per la presentació de 'La Casa Aymat per dins'. FOTO: Bernat Millet

 

La Casa Aymat per dins

Joan López, a La Casa Aymat per dins, ha volgut recollir com era el dia a dia de la manufactura de catifes, i les relacions entre les persones que allí hi van treballar, subratllant especialment el paper de les dones, "les grans oblidades d'aquella història", ha subratllat.

López va treballar 20 anys a la Casa Aymat, des dels 13 anys. "El llibre no parla de mi", ha volgut deixar clar, explicant que "he volgut fer una crònica del que van ser els meus anys a la fàbrica", sota "la meva mirada".

"M'interessa parlar de la part humana de la Casa Aymat, la més desconeguda", ha dit, apuntant com, al final del llibre, hi ha la relació de totes les persones que van passar per la fàbrica durant la seva història, a manera d'homenatge. "He volgut parlar del que passava allà, perquè considero que el relat que s'ha fet normalment de la manufactura ha sigut un relat una mica pobre", ha dit, fent referència al fet que sempre es destaca el paper de l'Escola Catalana del Tapís, i no de la manufactura en si.
Un fet que considera que "no és just" per "les 756 persones que van treballar allí, 106 homes, i 650 dones". Unes xifres, ha subratllat, que "mostra l'element social de cohesió que hi havia a la manufactura".

"El taller era el cor de la manufactura"

 

Un llibre, també, escrit "perquè quedi constància", ha dit, ja que "les coses que no expliques si les has viscut, ve una persona, i t'explica un relat i queda". Tot plegat, estructurat com estructuraven les visites que feien a les escoles que visitaven la fàbrica. Des de la zona del dibuix de les catifes, fins al taller i els sorolls i sensacions que allí, "al cor de la fàbrica", hi havia, passant pel magatzem o la tintoreria, entre altres.

"Vull que tingueu una mirada diferent de la Casa Aymat de la que teniu ara", concloïa.

Foto de família en finalitzar la presentació. FOTO: C.Caballé

Foto de família en finalitzar la presentació. FOTO: C.Caballé

Joan López ha estat acompanyat a la taula per Carles Vergés i Paco Minuesa, amb qui va coincidir en els seus anys a la fàbrica. Vergés ha volgut destacar el paper que va jugar la Casa Aymat en la seva vida, tant personal com professional, i n'ha destacat el seu paper integrador. "La Casa Aymat funcionava en un moment en què va començar la immigració important a Sant Cugat, alhora que les dones de pagès també anaven a treballar perquè era un sou que complementava el del marit. Va ser d'una convivència magnífica, que seria un model per avui dia", ha destacat.

Per la seva banda, Paco Minuesa ha recordat la filosofia de vida que va aprendre estant allí. "A la part tècnica, hi havia establert un sistema que vaig aprendre i que al cap dels anys he entès com una filosofia de vida molt gran i interessant", ha dit, fent referència als colors "brillant, clar, mitja tinta, fosc i refosc". "Això ho he traslladat i interpretat amb el naixement, totes les etapes de la vida, i fins a la mort. Totes les coses que fèiem allà, té una translació al que és la interpretació de la mateixa vida", ha defensat, explicant com ho ha traslladat a la seva vida i la seva obra.

 
Comentaris

Destaquem