Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Luz Casal arriba aquest divendres, 28 de novembre, a l’escenari del Teatre-Auditori de Sant Cugat a les 21 hores, amb les entrades exhaurides, per presentar el seu darrer treball discogràfic, Almas gemelas. Un concert que s’emmarca en els actes de commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
Segona vegada que visita Sant Cugat. Quina és la proposta?
Oferir a la gent cançons del nou disc i cançons que desitjaran escoltar en un percentatge important... Aquesta és la base d’un concert: oferir a la gent aquelles cançons que volen sentir i les cançons noves, ja que es tracta d’una gira en què, bàsicament, el propòsit principal és presentar noves cançons d’un nou disc.
Com recorda l’acollida que li va oferir la ciutat quan ens va visitar el 2009?
Afortunadament, en tots els anys de carrera, són molt escasses les vegades en què m’he sentit poc ben rebuda. Crec que cada moment, cada ciutat, cada regió, cada país té les seves peculiaritats. El seu coneixement és important i s’estableix una relació en què es tracta música, emocions, sentiments, idees... Jo, veritablement, no sóc gens exigent amb el públic. Crec que és la tasca del músic que puja a un escenari el fet d’oferir, el fet de treballar, el fet d’esforçar-se perquè la gent s’ho passi bé. I quan fas això, generalment, la resposta és bona.
Arriba amb el nou disc, Almas gemelas. Com ens el presenta?
Parlant en termes generals, és complicat. La proposta? La d’una persona dedicada a la música des de fa molts anys, que té un determinat nombre de discs, una determinada personalitat, un determinat coneixement del món de la música popular i que, tot això, més moltíssimes coses més sumen i donen com a resultat una cançó, un àlbum. Jo no sóc gens partidària de posar una paraula que defineixi un treball. No tinc la facilitat d’enjudiciar el meu treball, perquè en sóc part importantíssima, òbviament, i perquè tinc una vinculació molt gran, i la teva perspectiva... No puc ajudar la gent ni sé què dir-los perquè tinguin el meu disc o vagin a veure el meu concert. Perquè... “Ballaran molt!”... Bé, sí, ballaran, però també s’emocionaran, i saltaran, i potser s’encongiran d’emoció, no? Jo no tinc facilitat per posar adjectius a la meva feina. Crec que és una cosa que el públic, quan ho accepta, no necessita aquest tipus de definicions.
Un concert que s’emmarca dintre la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere a Sant Cugat. Què suposa?
Un plus de sensibilitat per a la gent que hi vagi, per a la gent que relaciona un determinat concert, en aquest cas el nostre, amb un problema molt gran que té a veure amb el comportament, amb la història, amb el fet humà, i amb moltíssimes més coses. Em sembla que és un plus important per al concert.
Un concert que forma part de la seva gira...
Estem a punt d’acabar-la. Després del concert de Sant Cugat, ens en queda un a Burgos, i per aquest any ja està bé. Després continuarem, que tampoc és res que no hagi fet abans... Sempre he tingut una continuïtat en les gires, excepte en períodes molt concrets de poc temps que hem estat parats. Però quan no és aquí és a un altre país. Al mes de març tenim un nombre important de concerts, la majoria fora, a França. I una cita important a Barcelona. I dic important no per destacar-la de les altres, perquè per a mi tots els concerts són importants. Però algunes vegades, un espai determinat, una determinada ciutat et fa sentir molt bé per diferents motius... Barcelona és una ciutat on he anat moltes vegades, en molts espais. Barcelona té una importància emocional molt gran. Però després continuarem. Hi ha concerts a Polònia, a Colòmbia, a Còrsega...
I, mentre, preparant un nou treball o gaudint del present?
Sempre tens una porta oberta, o una espècie d’alerta constant a veure què passa, què et sorgeix, què t’emociona. I potser això es pot convertir en algun moment en una possible cançó. D’ençà que vaig acabar el disc Almas gemelas estic pensant en això. Una altra cosa és aquell treball d’estar concentrada a desenvolupar una idea o una melodia, en definitiva, a tenir una cançó, i en aquest sentit vaig una mica així, de qualsevol manera, perquè veritablement aquest any ha estat molt mogut.
Però sempre, quan estàs fent concerts, diguem que el ritme que et marca és molt acaparador i dur, i tampoc tens una disciplina com per saber que tindràs dos, tres, cinc o deu hores d’un dia, d’un altre i d’un altre. Aquí és una mica de qualsevol manera. I en aquest sentit potser em fa falta aquest temps per dedicar-me d’una manera més concentrada a fer nous treballs. Però és que estar a la carretera és molt apassionant i, com deia, molt acaparador. Llavors, no tens moltes possibilitats de fer una altra cosa que no sigui la que t’exigeix el teu compromís.
Segona vegada que visita Sant Cugat. Quina és la proposta?
Oferir a la gent cançons del nou disc i cançons que desitjaran escoltar en un percentatge important... Aquesta és la base d’un concert: oferir a la gent aquelles cançons que volen sentir i les cançons noves, ja que es tracta d’una gira en què, bàsicament, el propòsit principal és presentar noves cançons d’un nou disc.
Com recorda l’acollida que li va oferir la ciutat quan ens va visitar el 2009?
Afortunadament, en tots els anys de carrera, són molt escasses les vegades en què m’he sentit poc ben rebuda. Crec que cada moment, cada ciutat, cada regió, cada país té les seves peculiaritats. El seu coneixement és important i s’estableix una relació en què es tracta música, emocions, sentiments, idees... Jo, veritablement, no sóc gens exigent amb el públic. Crec que és la tasca del músic que puja a un escenari el fet d’oferir, el fet de treballar, el fet d’esforçar-se perquè la gent s’ho passi bé. I quan fas això, generalment, la resposta és bona.
Arriba amb el nou disc, Almas gemelas. Com ens el presenta?
Parlant en termes generals, és complicat. La proposta? La d’una persona dedicada a la música des de fa molts anys, que té un determinat nombre de discs, una determinada personalitat, un determinat coneixement del món de la música popular i que, tot això, més moltíssimes coses més sumen i donen com a resultat una cançó, un àlbum. Jo no sóc gens partidària de posar una paraula que defineixi un treball. No tinc la facilitat d’enjudiciar el meu treball, perquè en sóc part importantíssima, òbviament, i perquè tinc una vinculació molt gran, i la teva perspectiva... No puc ajudar la gent ni sé què dir-los perquè tinguin el meu disc o vagin a veure el meu concert. Perquè... “Ballaran molt!”... Bé, sí, ballaran, però també s’emocionaran, i saltaran, i potser s’encongiran d’emoció, no? Jo no tinc facilitat per posar adjectius a la meva feina. Crec que és una cosa que el públic, quan ho accepta, no necessita aquest tipus de definicions.
Un concert que s’emmarca dintre la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere a Sant Cugat. Què suposa?
Un plus de sensibilitat per a la gent que hi vagi, per a la gent que relaciona un determinat concert, en aquest cas el nostre, amb un problema molt gran que té a veure amb el comportament, amb la història, amb el fet humà, i amb moltíssimes més coses. Em sembla que és un plus important per al concert.
Un concert que forma part de la seva gira...
Estem a punt d’acabar-la. Després del concert de Sant Cugat, ens en queda un a Burgos, i per aquest any ja està bé. Després continuarem, que tampoc és res que no hagi fet abans... Sempre he tingut una continuïtat en les gires, excepte en períodes molt concrets de poc temps que hem estat parats. Però quan no és aquí és a un altre país. Al mes de març tenim un nombre important de concerts, la majoria fora, a França. I una cita important a Barcelona. I dic important no per destacar-la de les altres, perquè per a mi tots els concerts són importants. Però algunes vegades, un espai determinat, una determinada ciutat et fa sentir molt bé per diferents motius... Barcelona és una ciutat on he anat moltes vegades, en molts espais. Barcelona té una importància emocional molt gran. Però després continuarem. Hi ha concerts a Polònia, a Colòmbia, a Còrsega...
I, mentre, preparant un nou treball o gaudint del present?
Sempre tens una porta oberta, o una espècie d’alerta constant a veure què passa, què et sorgeix, què t’emociona. I potser això es pot convertir en algun moment en una possible cançó. D’ençà que vaig acabar el disc Almas gemelas estic pensant en això. Una altra cosa és aquell treball d’estar concentrada a desenvolupar una idea o una melodia, en definitiva, a tenir una cançó, i en aquest sentit vaig una mica així, de qualsevol manera, perquè veritablement aquest any ha estat molt mogut.
Però sempre, quan estàs fent concerts, diguem que el ritme que et marca és molt acaparador i dur, i tampoc tens una disciplina com per saber que tindràs dos, tres, cinc o deu hores d’un dia, d’un altre i d’un altre. Aquí és una mica de qualsevol manera. I en aquest sentit potser em fa falta aquest temps per dedicar-me d’una manera més concentrada a fer nous treballs. Però és que estar a la carretera és molt apassionant i, com deia, molt acaparador. Llavors, no tens moltes possibilitats de fer una altra cosa que no sigui la que t’exigeix el teu compromís.