Marta Pessarrodona: “Sant Cugat de seguida et fa seva”

L’escriptora Marta Pessarrodona fa més de 20 anys que viu a Sant Cugat, i més de 50 que hi té relació. Ara ha complert els 80 amb un Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un Premi Nacional de Literatura i una Creu de Sant Jordi, entre d’altres reconeixements a la seva trajectòria. Ens explica que encara podrem llegir més coses seves i ens parla de la vida cultural a Sant Cugat.

Va néixer a Terrassa. Com va arribar a Sant Cugat?

Vivia a Terrassa, però als 13 anys ja estudiava a Barcelona. Després hi vaig viure i els anys que estava amb el Gabriel Ferrater venia molt a Sant Cugat. El juliol de 1999 vaig pensar que m’agradaria viure-hi perquè era molt amiga de la Carmen Rojo (impulsora de El Mesón) i l’Alícia, perquè hi tenia una cosina i perquè hi havia el Camp de Golf de Can Sant Joan. Vaig aprendre allà a jugar a golf i m’agradaria que seguís existint un camp públic. Soc vallesana i m’agrada molt viure a Sant Cugat pel tipus de vida que porto, perquè estic molta estona a casa escrivint.

I la ciutat la ha acollit fins al punt de dedicar-li una biblioteca.

Va ser un gran honor. Quan em van trucar per dir-m’ho els vaig dir que no era digne. I el mural tan bonic que hi ha a la Casa de Cultura... Sempre explico que Sant Cugat té una qualitat que no hauria de perdre mai: quan feia 15 dies que vivia aquí, un diari ja va escriure el titular “La santcugatenca Marta Pessarrodona”. De seguida se’t fan seva, de seguida et fan santcugatenca i és el que em sento. Santcugatenca d’adopció.

Molta canalla va a aquesta biblioteca. Com li agradaria que els expliquessin qui és vostè?

Ho van sabent. Una vegada a Barcelona un home em va dir que tenia el mateix cognom de la biblioteca del seu fill. Pots pensar que un homenatge així el tindràs quan no hi siguis, però tenir-lo en vida és molt bonic.

I l’altra biblioteca és la de Gabriel Ferrater. 

Al Gabriel també li agradava viure a Sant Cugat. A la seva manera, s’hi trobava bé. Aquest és un exemple de l’esperit de Sant Cugat, no es deixa passar aquest Any Ferrater. També es va fer seu Sant Cugat.

S’han perdut aquest tipus de referents?

L’actualitat sempre és difícil de valorar. Indubtablement, hi ha referents molt importants.

Diu que el que està bé d’una cultura és la seva varietat. Ara el transport i la tecnologia que ens connecten amb gent de tot el món.

Ho valoro molt positivament. No importa on hagis nascut o viscut. No només vivim de la nostra cultura i admiro aquest progrés, i les empreses estrangeres que estan venint a Sant Cugat.

També comença a haver-hi més dones referents en la literatura.

Hi ha un carrer a Sant Cugat dedicat a Mercè Vilaret, que era íntima amiga meva. El passeig que surt de davant la Biblioteca Marta Pessarrodona es diu Montserrat Roig, que també era molt amiga meva. Això és bonic.

Hi ha adults que desconfien del jovent, diuen que es perd la cultura.

Jo crec que no, al contrari. Però la joventut és el que és. Tots hem tingut 20 anys. I Sant Cugat no es pot queixar de cultura.

I si parlem de futur? Podrem continuar llegint-la?

Sí, això espero. Però deixa’m dir-te que és un secret. Ja ho veureu l’any que ve. De seguida t’ho diré.

“Tinc la impressió que el que he fet vivint a Sant Cugat no ho hagués pogut fer si no hi visqués”

No ens en pot avançar res?

Jo sempre escric poesia. Entre un llibre meu i l’altre sempre en van molts anys. A vegades n’han passat fins a 18.

I ha escrit molt a Sant Cugat.

Vaig venir a Sant Cugat quan acabava de publicar L’amor a Barcelona, el 1998. I el 2006 ja vaig publicar Animals i plantes, escrit ja aquí, i empadronada! Em vaig empadronar el dia després d’arribar. Tinc la impressió que el que he fet vivint a Sant Cugat no ho hagués pogut fer si no hi visqués. També vaig escriure aquí Donasses, la biografia de la Mercè Rodoreda, la de mossén Cinto Verdaguer, dos llibres sobre l’exili del 39... Vaig estar molts anys escrivint-los i fent investigació. M’ha donat molt de si viure a Sant Cugat. I espero que ho segueixi fent.

Com ha evolucionat la seva obra?

Això ho veu més una persona des de fora. Tu vas fent el que pots i el que vols. Quan em presenten veig que en saben més de mi que jo mateixa. Pel meu 80è aniversari va sortir un llibre secret sobre mi. Jo no en sabia res! M’ho van dir 15 dies abans de publicar-lo. Em va deixar paradíssima. Al maig es presentarà a la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, valgui la redundància. Espero que vinguis!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.