Martín: "Fer una revista d'humor és una cosa que necessita molt esforç i suport"

La III jornada del Qomic Boom és a tocar. El dissabte 2 i diumenge 3 de setembre se celebrarà aquesta tercera edició del cap de setmana dedicat al còmic. En el Pavelló Municipal ZEM2 de Sant Cugat hi haurà a prop de 100 autors mostrant i venent les seves obres, a més de 4 autors convidats.

José Luís Martín, fundador de la reconeguda revista satírica El Jueves, serà un dels autors que estarà signant el seu llibre Desmemorias de una revista satírica durant la jornada del dissabte 2 de setembre a partir de les 12 hores. En el TOT Sant Cugat hem tingut l'oportunitat de parlar amb ell sobre el Qomic Boom, la seva obra i l'humor.

Més info: Sant Cugat es converteix en la capital del còmic amb la Qomic Boom

Què espera de les III jornades del Qomic Boom?

Espero que aquesta jornada serveixi per potenciar el Museu del còmic i la il·lustració de Sant Cugat, que és un museu molt destacable. La col·lecció de dibuixos que s'ha reunit al museu és notable i tot el que serveixi per promocionar-lo em sembla perfecte.

Aquesta és la seva primera vegada al Qomic Boom?

Sí, és la primera vegada que em conviden i la primera vegada que hi vaig. Quan em van proposar signar llibres vaig estar encantat, perquè, com he dit abans, estic enamorat del Museu del còmic.

Quin llibre podrem trobar en la seva sessió de signatures?

La gent trobarà el llibre Desmemorias de una revista satírica. És un llibre que es va publicar al juny on explico la història de la revista satírica El Jueves. Em van dir si volia anar a signar allà el llibre per a la gent que el compra. A part d'aquesta obra, també portaré uns llibres d'un personatge meu que es diu Quico Jubilata per si a algú li interessa.

De què tracta Desmemorias de una revista satírica?

Tracta de la revista El Jueves, de la qual jo soc fundador l'any 1977. Com que vaig estar des del primer moment i vaig ser el seu editor durant gairebé 40 anys, explico una mica la maquinària de la revista, com funcionava, la importància de la redacció i com eren fa 40 o 50 anys, que eren molt diferents de les d'ara. Explico una mica els ingredients d'una història d'èxit. No hi ha moltes revistes que hagin aguantat tant de temps. Aquest any fa 46 anys, una cosa extraordinària.

Quines són aquestes claus de l'èxit?

Hi ha molts ingredients i molt importants. El primer és que en la revista El Jueves s'ha hagut de treballar molt. La gent té la idea que treballar en una revista d'humor és una cosa tranquil·la i divertida i no és veritat. Fer una revista d'humor és una cosa que necessita molt esforç i suport. El Jueves també va encertar en reunir el talent que tenia l'humor gràfic d'Espanya. Ens vam preocupar sempre molt de què la revista tingués els millors col·laboradors. Això és un ingredient molt important. Un altre aspecte és la sort. Hem estat alguna vegada a punt de tancar, però sempre va succeir alguna cosa que la va salvar, fos per decisió nostra o sort externa.

Per exemple? 

Doncs El Jueves l'editava el Grup Zeta des de l'any 1977. El 1982 ens van comunicar que la revista tancava perquè estaven perdent diners. Si no haguéssim fet res, la revista hauria tancat i durat 5 anys, que és una durada normal per aquest tipus de publicacions. Però en aquell moment algú de la redacció va proposar que nosaltres, els dibuixants, ens quedéssim la revista. Això és una cosa molt estranya, però ho vam decidir així i, gràcies a això, El Jueves va durar molts més anys. Com aquest vam tenir diversos cops de sort. A mitjans dels anys 90, la revista estava més fluixa de vendes, però la presidència d'Aznar ens va donar molt de joc i vam aconseguir pujar les vendes..

Alguna altre ingredient important per l'èxit de El Jueves?

Una altra de les claus va ser la redacció, on els dibuixants intercanviem opinions, ens expliquem quina sèrie hem vist a la tele, quina pel·lícula ens ha agradat o determinats fets. Tot això contribueix a fer contingut de la revista. En el llibre vaig relacionant aquests factors que han fet que la revista hagi pogut viure durant tant de temps.

Heu tingut algun problema amb la llibertat d'expressió? 

Quant a llibertat d'expressió el balanç era molt positiu. Nosaltres publicàvem les coses i ningú ens podia dir res perquè la revista era nostra. És veritat que vam tenir algun incident, però realment han estat moments anecdòtics que no ens hem pres mai com a un problema, sinó com a coses de l'ofici amb les que has de conviure. Ja se sap que tant en tant intentaran donar-te un clatellot.

Pel que fa a l'humor, creu que existeix algun límit?

Els límits de l'humor són iguals que a tothom. Les lleis són les que limiten l'expressió. Però els humoristes tenim la missió d'ampliar aquests límits. D'una banda, la llei limita una cosa i tu intentes saltar-te una mica aquest límit perquè penses que això ha de ser d'una manera diferent. La conseqüència és que algunes coses que estan molt mal vistes acaben sent acceptades per la gent i, per tant, acaben sent acceptades per la llei. Per exemple, fa 120 anys fer una caricatura d'un polític a França era molt perillós i podies anar a la presó, perquè era una falta a l'honor de la persona. Va haver-hi gent que va insistir a fer-ho, va tenir processos i problemes, però al final van guanyar i ara es poden fer caricatures de polítics tranquil·lament. Això vol dir que va haver-hi gent que va arriscar, apostar i vorejar aquests límits de l'humor i aquests es van ampliar. Aquesta és una mica la feina d'un humorista gràfic i El Jueves és el que va intentar fer des de sempre i crec que ho va aconseguir. La revista va contribuir en eixamplar els límits d'expressió d'Espanya.

"Ara l'humor s'ha de fer el més ràpid possible, perquè està dominat per Twitter i les xarxes socials"

Quan creu que es pot començar a fer humor d'algun tema?

Crec que s'ha de fer immediatament. Per exemple, en el cas de Luis Rubiales no trigaria res a fer humor. És un personatge absolutament susceptible en fer humor amb ell. Si estàs fent una revista satírica el que la gent s'espera és que facis una broma amb aquest tema. El problema d'aquests dies és que cada cop ha de ser més immediat. Fa molts anys l'actualitat t'aguantava 10 o 15 dies i podies fer un dibuix i la gent encara sabia de què anava això. En canvi, ara dura 10 o 15 minuts. Ara l'humor s'ha de fer el més ràpid possible, perquè està dominat per Twitter i les xarxes socials, i això ha de ser immediat, perquè s'omple molt ràpidament de dibuixos, memes i bromes. Crec que la gent espera que l'humorista reaccioni amb rapidesa. S'ha de fer el més ràpid possible.

I pel que fa la censura?

Contra la censura el que s'ha de fer és combatre-la. Si un partit, per exemple, és partidari de prohibir una representació teatral, s'ha de reivindicar pel dret a representar-la i s'ha de fer. A la censura només es pot respondre sense fer-li cas i insistir amb el tema. Tota la resta és plorar per plorar. Si un partit prohibeix una cosa, s'ha de continuar fent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.