Martínez (actor): "La grandesa de Rodoreda és que trenca motllos a nivell moral"

Carles Martínez va néixer a Terrassa, però és santcugatenc des de fa anys. Durant la seva llarga trajectòria ha treballat en cinema, televisió i teatre i també ha estat força vinculat al món artístic de la ciutat. Ha interpretat Pere el Cerimoniós a l'obra local Pedra i Sang i aquest estiu participa les Lectures a la Fresca dedicades a la figura de Mercè Rodoreda. Concretament, ha posat la veu al protagonista masculí de La senyora Florentina i el seu amor Homer, obra amb la qual s'estrena l'edició d'enguany, el dijous 6 de juliol.

Més info: 'La senyoreta Florentina i el seu amor Homer' (Rodoreda) inaugura les Lectures a la Fresca

Les Lectures a la Fresca d'aquest estiu tenen com a protagonista absoluta l'escriptora catalana Mercè Rodoreda. Aquest juliol es representaran dues obres organitzades pels Amics de Pedra i Sang. És la 19a edició d'aquesta tradició cultural estival de Sant Cugat. La segona lectura omplirà els jardins del Monestir el dijous, 13 de juliol, a les 22 h amb l'obra L'Hostal de les Tres Camèlies.

Vostè ja és un veterà de les Lectures a la Fresca.

Ja hi he participat en quatre ocasions. Primer amb unes adaptacions de Molière fetes per Baltasar Porcel i després vam fer 'Marit i muller' de Víctor Alexandre. Abans ja havia fet obres de Václav Havel.

Què té d'especial per un actor aquest format llegit?

No ens cal memoritzar. És com cantar una cançó amb la partitura davant. Cal que la veu tingui tota la força perquè el cos el tens limitat.

Però la interpretació hi és.

És clar. És una lectura interpretativa. Actuem. La veu i les intencions és el que predomina. És a través de les intencions que la peça arriba al públic.

Enguany toca la Rodoreda. Com és el seu personatge?

'La senyora Florentina i el seu amor Homer' és una obra meravellosa. La història que és una comèdia que, com totes les bones comèdies, té darrere un rerefons amarg. Té el potencial per ser una història molt dramàtica. En to de comèdia es parla d'un home i una dona que són amants des de fa molts anys, però que ell s'ha casat. Aquesta senyora, pobra, ha estat esperant que ell estigui disponible algun dia. I ell mai no ho està.

“Rodoreda és una grandíssima escriptora, de les més grans que tenim al pais”

Una avançada als seus temps, Mercè Rodoreda...

La Rodoreda és una grandíssima escriptora. És de les més grans d'aquest país. El meu personatge és el producte d'una mentalitat, d'una tradició social i d'una manera de comportar-se molt pròpia del país. Està fet amb motllo i el motllo no es trenca mai. En canvi, la Florentina sí que trenca el motllo.

Dones trencant motllos!

La grandesa d'aquesta obra i de la mateixa Rodoreda és que trenca motllos moralment. És revolucionària a un nivell moral sobre què està passant.

Parlem de la seva professió. Hi ha molta competència en la interpretació catalana?

Hi ha molt talent. Hi ha molta proposta. I falten espais: falten teatres. Això crea unes sales d'espera molt grosses. Les programacions es dissenyen a anys vista i la cua és llarga. Ara bé, Catalunya continua sent el lloc de l'estat espanyol on es fa el millor teatre. Indiscutiblement. Hi ha una tradició que ve de lluny i es manté des dels anys 70.

“Quan la cultura és una prioritat nacional, creix i es fa més forta”

A Catalunya hi falta indústria en cinema i teatre?

Doncs sí. He dit que falten espais, però potser el que volia dir és això, que fa falta més indústria. Amb més múscul aquest talent que deia estaria molt més ben canalitzat.

Té solució això?

Una manera seria amb un estat propi. Amb un país que cregués i apostés per la cultura, les coses podrien canviar. Això ho fan molt bé els estats grossos. Tenen bons fons públics i provats i hi posen força diners. Quan la cultura és una prioritat nacional creix i es fa més forta.

“Catalunya continua sent el lloc de l’estat espanyol on es fa el millor teatre”

És crític amb la situació actual, veig.

En aquest país la cultura és una assignatura pendent. Segueix sent una "Cartera Maria". Tothom en parla, sobretot els polítics, però no saben exactament què és. Falta que hi creguin més.

Quins somnis té un actor veterà com vostè?

Quan treballo soc bastant poc somiador. El somni per mi és fer la meva feina el millor que pugui. Estic molt acostumat a aixecar coses meves, però també em venen molts encàrrecs. És molt gratificant que t'ofereixin un paper i es converteixi en una cosa molt teva.

“És molt gratificant que t’ofereixin un paper i es converteixi en una cosa molt teva”

Quin gènere o paper és el preferit de Carles Martínez?

El que m'agrada més és el que em costa més. El que gaudeixo especialment, però, són materials amb base de comèdia i un component o rerefons dramàtic. Són textos dificilíssims perquè té el to de la vida amb les seves dues cares.

Per què costa tant portar el públic a veure cine català?

Hi ha un star system teatral i televisiu. Però falta un star system de cine. A Madrid hi és. Aquí no. La gent vol veure estrelles i aquí això és més feble. La TV encara mana més.

Madrid té mot de pes?

El gruix de la producció cinematogràfica a l'estat espanyol està concentrat a Madrid i és en castellà. Allà, a més, es consumeix un cinema en el qual pots veure les seves estrelles pel carrer.

No canvia aquest paradigma amb les plataformes?

Ara fa més mandra anar al cinema. Els teatres, però, s'omplen. Però ho fan perquè la gent té ganes de veure les persones que ha vist a la televisió. El cinema encara no genera aquest fenomen.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.