Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La cinquena part dels Papers de Salamanca ja estan oficialment a l'Arxiu Nacional de Catalunya després de ser rebuts el dia 20 de juliol, i que aquest dilluns, alts càrrecs de la vida política catalana i espanyola en fessin la seva rebuda oficial a Catalunya. A les portes de l'Arxiu, una cinquantena de membres de la Comissió per la Dignitat recordaven que “encara no hi ha res per celebrar, ja que encara falten documents”.
Ferran Mascarell, Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat que “el dimecres 20 es van entregar a l'Arxiu els documents que per llei havien de ser retornats a Catalunya”. Amb aquestes paraules ha volgut recordar que “és un gruix significatiu, però encara falten alguns documents; fa falta una darrera entrega que seria la reparació d'un greuge històric que va començar l'any 1939”, tot fent al·lusió als documents que encara no han estats retornats a Catalunya.
De totes maneres, Mascarell ha volgut recordar que “aquesta entrega suposa també una recompensa a la perseverança dels catalans”, tot recordant la lluita que la Comissió per la Dignitat porta a terme des de l'any 2002. Mascarell, amb poques paraules, ha considerat “que es tracta d'un dia de satisfacció per a ells”. Amb tot, s'ha unit a la reivindicació dels membres de la Comissió aplegats a l'entrada de l'Arxiu, tot dient que “avui és un dia important, perquè comprenem el que significa, però no és un dia de celebració final. Ho serà quan l'últim document sigui entregat als seus legítims propietaris”.
El conseller no ha desaprofitat l'avinentesa per recordar que a “Espanya li costa reconèixer la seva pluralitat cultural i lingüística”, tot reivindicant que “sempre hi haurà greuges que mai no entendrem”.
Per la seva banda, la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde ha assenyalat que “es tracta d'uns arxius documentals que tornen a Catalunya perquè són de Catalunya”, i ha remarcat que “es tracta d'un acte de justícia, ja que els Papers de Salamanca són un botí de guerra utilitzats en contra del que consideraven 'enemics de la pàtria'”.
González-Sinde ha fet al·lusió al Govern de José María Aznar, recordant que va ser ell qui va derogar la llei de 1995 per la qual els documents havien de tornar a Catalunya, tot defensant la voluntat del govern de Zapatero per a que es faci justícia. “La millor manera que no es faci un ús polític d'aquests documents és retornant-los als seus propietaris”, ha remarcat.
Comissió per la Dignitat
“Que ens expliquin per què, després de 35 anys de Democràcia, i després de 5 anys d'aprovar-se la llei, encara no està tot arreglat i no estan tots els documents a Catalunya”. Aquesta era la reivindicació que, mitja hora abans de l'arribada de les autoritats a l'Arxiu Nacional, posava a l'abast de tothom el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes.
Coincidint amb l'acte oficial de rebuda d'aquesta cinquena entrega de documents, la Comissió per la Dignitat s'ha concentrat davant de les portes de l'Arxiu per recordar que “encara no hi ha res per celebrar”, ja que “encara falten documents”.
La Comissió ha entregat un document als mitjans de comunicació i a les autoritats en el qual hi figura el llistat de bona part dels 'papers' que encara resten per recuperar.
“Avui és un bon dia per a que el Partit Popular demani disculpes”
La Ministra de Defensa, Carme Chacón, ha descrit la jornada com un “dia especialment emotiu” ja que, segons les seves paraules “està tornant el gruix més important de documents robats pel franquisme a Catalunya”. Ha volgut remarcar que és “especialment emotiu per aquells que hem viscut els atacs, els insults, els atacs del Partit Popular pel retorn d'aquests documents” que, com ha volgut destacar, “el franquisme i la intolerància en democràcia no van permetre que vinguessin aquí”.
Carme Chacón ha recordat que el que s'està retornant a Catalunya són “passaports de gent que va haver de fugir, o que els van fer servir per matar gent”. També ha manifestat la voluntat del Govern de que "seguirem treballant contra la intolerància dia sí, dia també” i ha instat al Partit Popular a demanar disculpes, tot dient que “avui seria un bon dia, un gran dia, per fer-ho”.
Dia important per Sant Cugat
Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, ha valorat “molt positivament la rebuda dels document, ja que va tancant un procés que fa molt de temps que s'arrossega”. Igualment ha celebrat que el “primer cop que es van rebre documents, es va fer en nocturnitat, però ara la situació s'ha normalitzat”, i ha destacat que això significa “que és normal que tornin els documents”.
Està previst que al mes de setembre es reprenguin les reunions de la Comissió mixta per acordar i posar data a l'entrega dels darrers arxius que manquen per retornar a Catalunya.
Ferran Mascarell, Consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat que “el dimecres 20 es van entregar a l'Arxiu els documents que per llei havien de ser retornats a Catalunya”. Amb aquestes paraules ha volgut recordar que “és un gruix significatiu, però encara falten alguns documents; fa falta una darrera entrega que seria la reparació d'un greuge històric que va començar l'any 1939”, tot fent al·lusió als documents que encara no han estats retornats a Catalunya.
De totes maneres, Mascarell ha volgut recordar que “aquesta entrega suposa també una recompensa a la perseverança dels catalans”, tot recordant la lluita que la Comissió per la Dignitat porta a terme des de l'any 2002. Mascarell, amb poques paraules, ha considerat “que es tracta d'un dia de satisfacció per a ells”. Amb tot, s'ha unit a la reivindicació dels membres de la Comissió aplegats a l'entrada de l'Arxiu, tot dient que “avui és un dia important, perquè comprenem el que significa, però no és un dia de celebració final. Ho serà quan l'últim document sigui entregat als seus legítims propietaris”.
El conseller no ha desaprofitat l'avinentesa per recordar que a “Espanya li costa reconèixer la seva pluralitat cultural i lingüística”, tot reivindicant que “sempre hi haurà greuges que mai no entendrem”.
Per la seva banda, la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde ha assenyalat que “es tracta d'uns arxius documentals que tornen a Catalunya perquè són de Catalunya”, i ha remarcat que “es tracta d'un acte de justícia, ja que els Papers de Salamanca són un botí de guerra utilitzats en contra del que consideraven 'enemics de la pàtria'”.
González-Sinde ha fet al·lusió al Govern de José María Aznar, recordant que va ser ell qui va derogar la llei de 1995 per la qual els documents havien de tornar a Catalunya, tot defensant la voluntat del govern de Zapatero per a que es faci justícia. “La millor manera que no es faci un ús polític d'aquests documents és retornant-los als seus propietaris”, ha remarcat.
Comissió per la Dignitat
“Que ens expliquin per què, després de 35 anys de Democràcia, i després de 5 anys d'aprovar-se la llei, encara no està tot arreglat i no estan tots els documents a Catalunya”. Aquesta era la reivindicació que, mitja hora abans de l'arribada de les autoritats a l'Arxiu Nacional, posava a l'abast de tothom el portaveu de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes.
Coincidint amb l'acte oficial de rebuda d'aquesta cinquena entrega de documents, la Comissió per la Dignitat s'ha concentrat davant de les portes de l'Arxiu per recordar que “encara no hi ha res per celebrar”, ja que “encara falten documents”.
La Comissió ha entregat un document als mitjans de comunicació i a les autoritats en el qual hi figura el llistat de bona part dels 'papers' que encara resten per recuperar.
“Avui és un bon dia per a que el Partit Popular demani disculpes”
La Ministra de Defensa, Carme Chacón, ha descrit la jornada com un “dia especialment emotiu” ja que, segons les seves paraules “està tornant el gruix més important de documents robats pel franquisme a Catalunya”. Ha volgut remarcar que és “especialment emotiu per aquells que hem viscut els atacs, els insults, els atacs del Partit Popular pel retorn d'aquests documents” que, com ha volgut destacar, “el franquisme i la intolerància en democràcia no van permetre que vinguessin aquí”.
Carme Chacón ha recordat que el que s'està retornant a Catalunya són “passaports de gent que va haver de fugir, o que els van fer servir per matar gent”. També ha manifestat la voluntat del Govern de que "seguirem treballant contra la intolerància dia sí, dia també” i ha instat al Partit Popular a demanar disculpes, tot dient que “avui seria un bon dia, un gran dia, per fer-ho”.
Dia important per Sant Cugat
Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, ha valorat “molt positivament la rebuda dels document, ja que va tancant un procés que fa molt de temps que s'arrossega”. Igualment ha celebrat que el “primer cop que es van rebre documents, es va fer en nocturnitat, però ara la situació s'ha normalitzat”, i ha destacat que això significa “que és normal que tornin els documents”.
Està previst que al mes de setembre es reprenguin les reunions de la Comissió mixta per acordar i posar data a l'entrega dels darrers arxius que manquen per retornar a Catalunya.
