Miguel Olivares reflexiona sobre la màgia de viure a La Galeria

La Galeria ha inaugurat aquest divendres, dia 28 de novembre, una exposició de l'artista Miguel Olivares, que presenta una obra colorida sobre la vida quotidiana de Colòmbia a través de la seva percepció. Amb ella, reflexiona sobre la necessitat de prendre's la vida amb més pausa, i apropant-nos a les persones que tenim al nostre voltant. 

Fins a principis de gener es pot veure l'obra d'Olivares a l'espai d'art del carrer Sant Jordi.

Fa dos anys, Miguel Olivares es va instal·lar a Cali, Colòmbia. La col·lecció que presenta ara l'ha creat des del país sud-americà, una vivença que l'ha marcat clarament a nivell interior. Una canvi de mentalitat que ha portat a les seves creacions.

Entrevista
Parlem amb Miguel Olivares sobre la seva obra i la seva estada a Colòmbia.

Presenta una nova col·lecció a La Galeria amb obres fetes a Colòmbia. Què ens en pot dir?
Aquestes peces són fruït de dos anys de treball que he desenvolupat entre Cali i Bogotà.
Quan estàs a països com Colòmbia te adones que ets molt afortunat perquè vivim un període de la història molt maco. Hem d'estar extremadament agraïts.

La seva obra ha evolucionat amb l'estada a Colòmbia?
Sí. El més maco del canvi en la meva obra és que ha estat fruït d'un canvi interior, d'una nova percepció de la vida. La meva visió abans era una traducció de la realitat al meu llenguatge. Ara hi he sumat la gent, el món. Vull anar més enllà, parlar de coses que s'escapaven dels meus somnis i les meves aficions.

Quina reflexió fa de la vida a Colòmbia?
A Cali, on visc, veus com la gent gaudeix de coses molt petites. De vendre una peça de fruita... Hi ha una alegria en el fet de viure per si mateix. Se li dóna una gran importància a la sensació, al sentiment... a tot allò intuïtiu. Tot això ho havia deixat més arraconat a Barcelona.

"És meravellós viure.
El món està ple de màgia,
hi ha bellesa darrere de
qualsevol cosa"

A casa nostra s'han oblidat les petites coses de la vida?
Hem posat com a meta del desenvolupament tenir més cases, més cotxes, més mòbils... No dic que en països com Colòmbia no es tinguin aquestes directrius, però conviuen amb moltes coses que aquí potser hem oblidat. Nosaltres hem caigut en el parany de vendre el nostre temps per coses i ara no tenim ni temps ni coses.

Aquesta és el fil conductor de l'obra que presenta a La Galeria?
Les meves obres cerquen fondre la realitat amb les meves percepcions i somnis; sobretot reivindicar anar una mica més a poc a poc. Prestar més atenció a les coses i al que ens envolta. És meravellós viure. El món està ple de màgia, hi ha bellesa darrere de qualsevol cosa i només hem de tenir l'actitud i el temps de prestar-li atenció.

"Estem rodejats de gent impersonal,
només hem de parar i
escoltar les seves històries"

Els quadres mostren moments quotidians de la vida de gent de Colòmbia. Què l'ha sorprès d'ells per plasmar-ho en obres?
La humanitat m'ha cridat molt l'atenció. Per exemple, vaig conèixer un homeless, el José, que va fer l'elecció de vida de viure al carrer i lliure. Li vaig demanar que m'ajudés a protegir un mural que estava fent i durant una setmana va estar dormint davant del mural. Em semblava impressionant. Per mi això era molt més important que el mateix mural.

Una persona, el José, que potser molta gent no l'escoltaria.
Moltes vegades pel fet que no va ben vestit no li prestarem atenció, però té tot un món al·lucinant. I qui diu José diu la teva mare, el teu fill o el teu veí. Hem venut massa ràpid el nostre temps, i és tot el que tenim. Estem rodejats de gent impersonal, només hem de parar i escoltar les seves històries, com la del José.

Els personatges de la seva obra van vestits amb marques publicitàries. Per què?
Una de les constants de la meva obra és fer servir la publicitat, vestir els personatges amb marques a través del collage. Era una percepció que tenia. Donem per obvi que algú que porta un Mercedes és de tal manera. Tenim la tendència a qualificar i això ens allunya de la realitat. La gent no és pitjor ni millor, és gent.