Mònica Batlle: "L'important de La Nit de l'Art és que hi hagi diàleg amb l'artista"

Què proposa enguany La Galeria amb motiu de La Nit de l'Art?

Com en altres ocasions per aquesta data, tenim l'exposició de Didier Lourenço, que és un artista molt vinculat a La Galeria. Fa molts anys que el coneixem i apostem per ell, i aquest any ens presenta, a més, "In&Out", que ens va molt bé per aquest "dins i fora" que representa La Nit de l'Art. Treure l'obra fora; fer entrar el públic... que hi hagi diàleg. I, a més, la dualitat de què és el que presento a dins, com a interior, com a intimitat; i a l'exterior, la vida pública.

Han previst alguna activitat en concret?

Comptarem amb la presència de l'artista, Didier Lourenço, que és molt important aquesta nit. Penso que el més important és el diàleg amb l'artista de cara a la gent que visita la sala, perquè és la manera d'establir un lligam. Nosaltres hi serem al darrere, però el protagonista serà ell, i La Nit de l'Art.

Per què celebren La Nit de l'Art?

Sempre hi hem cregut, des del principi. Des de fa 17 anys, quan quatre o cinc galeries vam apostar per fer això, perquè ho havíem vist a Barcelona i altres poblacions. És una manera de treure al carrer el que la gent moltes vegades, per prudència, no entra a veure. I fer-ho com una cosa que forma part del dia a dia, no com una cosa que està damunt d'un pedestal.

Ha canviat durant aquests anys?

Ha anat canviant. I penso que tot ha d'evolucionar, també La Nit de l'Art. I seguim igual d'il·lusionats, perquè veiem que la gent també ens ho demana. Sempre ens ho han demanat, i ho esperen any rere any. Ja per això, val la pena. I nosaltres també el gaudim aquell dia, perquè és una manera diferent de treballar. I ja que estàs treballant, passa-ho bé.

I el públic que s'hi acosta, ha canviat en aquests anys?

Nosaltres tenim un públic molt fidel que, des de fa 17 anys, ve des del primer dia. Després hi ha el curiós que, de sobte, sigui de Sant Cugat o de fora, se n'assabenta. Veuen que es fa alguna cosa i, com també hi ha el component de la música, hi ha l'espontani que entra. Aquest, tan sols que l'aconseguim un cop a l'any, és fantàstic. Hi ha públic fidel, i sempre hi ha gent nova.

Parlava del component "música"...

Com en les passades edicions, hi haurà formacions musicals que oferiran música al carrer. Una proposta en la qual hi ha dos elements a tenir en compte. Per una banda, que la música és festa. Per altra banda, atreu el públic. Si sents música, és més probable que t'acostis al lloc. I com nosaltres estem una mica apartats del circuit del centre, fa que la gent es pugui acostar a la sala. Sempre ens ha agradat moltíssim; és un dels elements que creiem necessaris. La música forma part de la festa.

I coincideix amb la Nit dels Museus.

A nosaltres ens sembla positiu. Hi ha opinions per a tot, perquè hi ha qui pensa que un públic pot apartar l'altre. Crec que qui està acostumat a anar a museus, li és igual quina nit sigui, hi van igual. I no deixa de ser art. Tot és art. I és La Nit de l'Art. És sumar esforços. I ens sembla fantàstic.

Una celebració que neix al voltant de les galeries. Quina és la situació actual?

Parlant per nosaltres, penso que és important la nostra presència. Evidentment, igual que dèiem que La Nit de l'Art ha evolucionat, les galeries també evolucionem. Però ja no nosaltres, sinó el vincle que generes amb els espectadors. Però a qui li agrada, o a qui entra per primera vegada, sempre és el mateix. Tots, en algun moment donat, ens comencem a apassionar per alguna cosa, i és un seguiment. Em sembla que mentre hi hagi aquesta il·lusió i aquestes ganes de descobrir coses, ens entendrem. I el paper de les galeries, doncs apostar per qui creus. Per nosaltres és prou important.