Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El concert tertúlia Inner torna a la Casa de Cultura de Sant Cugat, organitzat per Artracta, i en el marc de la programació de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de la ciutat. Ho fa aquest divendres, 23 de maig, a les 21 hores, i el protagonista és Natxo Tarrés, membres del grup Gossos. Un concert per conèixer la seva música i la seva persona. Ens ho explica Natxo Tarrés:
Vint anys als escenaris, i ara un concert amb un format molt diferent. Com li arriba la proposta de ser el protagonista d'Inner a Sant Cugat?
La proposta m'arriba del organitzadors de l'Inner el Marc i la Maria. De seguida trobo que és un format molt interessant i nou. És una gran oportunitat a nivell personal d'endreçar idees i de despullar-me davant d'un públic curiós que busca una altre tipus d'interacció. Un gran exercici.
Inner és la possibilitat de conèixer de prop l'artista i la persona. Què descobrirà el públic santcugatenc?
Suposo que descobrirà una versió més global de la meva persona, de la meva feina, de les meves passions i motivacions vitals. No només sóc músic, sóc moltes més coses que ni jo mateix sé com posar-hi nom.
No és el primer cop que visita Sant Cugat. Recentment vam poder veure Gossos al Festival Petits Camaleons. Què va suposar aquella experiència?
És una experiència fantàstica. Els nens son tant transparents que no tenim on amagar-nos, o els agrada o no els agrada. És una gran oportunitat per mostrar el nostre projecte tal qual, sense “infantilitzar” el nostre discurs. A ells els agrada molt, poden veure un concert tal com és en un horari i ambient més preparat. És molt divertit veure com ho viuen, com interactuen amb nosaltres i la música. Ballen, juguen, criden... tot i que no fem música fonamentalment dirigida a aquest públic ens sorprèn com els mou i com els arriba. És un espai que amb Gossos treballem des de fa uns anys. Actualment en alguns concerts oferim la oportunitat a escoles de participar amb nosaltres d'uns tallers i del propi espectacle, que se sentin per un dia protagonistes de la història.
El seu nom és indestriable del de Gossos. Són ja vint anys de trajectòria. Tots uns veterans del panorama musical català... A què deuen aquesta continuïtat?
Això és com un bon foc, perquè funcioni fa falta bona llenya i unes bones condicions. En el cas de Gossos hi ha llenya per estona. Continua la il·lusió viva de seguir fent coses malgrat els anys. Sempre renovant, sempre transitant espais poc coneguts per nosaltres, nous reptes... És la forma d'anar-se estimulant i no entrar en rutines que podrien desconnectar-nos de la intenció i els distints objectius que ens anem traçant. Per a nosaltres és molt més que un grup, és una experiència de vida, una gran oportunitat de viure i fer viure experiències.
Després de més d'una any d'aturada del grup, el públic es va mantenir fidel. Què representa aquesta resposta?
Per a nosaltres ho ha sigut tot. No tindria massa sentit seguir tocant per a nosaltres sols, si fora així no ens complicaríem tant les coses. Sempre hem cregut que encara podem arribar a moltes més persones. Hi ha una gran part de públic potencial que encara viu amb uns “clitxés” de Gossos que ja no són actuals. En els 21 anys han passat moltes coses i de fet ara ho fem tot millor que abans. Certament ens sentim uns privilegiats i molt agraïts de que hi hagin persones que encara tinguin ganes de compartir amb nosaltres.
Heu defensat que no sou un grup polític, però evidentment sí un grup amb una forta vinculació social. En la situació actual, és la música una clau per continuar endavant?
La música és un gran altaveu i per a nosaltres és una responsabilitat. No podem fer veure que vivim en un món desconnectat on no ens afecten les coses, com si visquéssim en una campana de vidre. Trobem a faltar més implicació de la cultura en els complexos moments que vivim com a societat. El model en el qual vivim està col·lapsant i tots som responsables d'aportar alguna cosa. Cadascú s'hauria de preguntar: “i jo que hi puc fer?”. Nosaltres com a grup, sentim que hem d'ajudar a crear la banda sonora del moment. Les cançons des de sempre han estat motor de canvi i ara ens calen cançons que expliquin, que ens vinculin, que ens emocionin. És un gran repte sens dubte.
Hem vist que es presenta com “músic, musicoterapeuta i treballador pel canvi”. Què li aporta la música a Natxo Tarrés?
Per mi la música és aquell espai que em permet explicar allò que no sabria fer d'una altra forma. La música és un llenguatge bàsicament emocional. Arriba on no arriben els discursos i les idees. A mi m'ha ajudat molt la música al llarg de la vida i si tinc la oportunitat de compartir aquesta eina, no m'hi puc negar. Sento que un dels grans “mals” que ens afecten és que ens estem convertint en éssers massa desconnectats, de nosaltres i del nostre entorn. Cal frenar, tant el cap, com els ritmes, llavors pots escoltar. En sabem cada cop menys d'escoltar i la música és una gran professora.
Musicoterapeuta. En quin sentit pot ajudar la música a les persones? Quina és la seva importància?
La música té la capacitat de penetrar en espais on la part racional, molt útil però massa dominant, no hi té res a fer. La música és o pot ser, llenguatge emocional. Avui inclús la ciència té clar, que la informació emocional arriba molt més ràpid i profund que qualsevol altre tipus d'informació. Primer sentim, després elaborem una resposta a aquest sentiment. Per tant la música és una eina que ens pot servir per conèixer-nos millor, per aturar la ment, per descobrir com tenim d'equilibrada la part emocional. Moltes de les malalties que patim tenen en origen emocions i situacions bloquejades perquè no les hem sabut gestionar. Per desgràcia encara no ens eduquen o ens acompanyen en aquestes vivències que no per no parlar-ne deixen d'existir a l'igual que el món material tant important per l'homo sapiens del S.XXI. Per avançar cap al nou món, cal que descobrim el món intern que tenim al nostre abast i al qual no li fem massa cas.
“Treballador pel canvi”. Entenc que ho hem de vincular amb Irehom. Quin és el “canvi” a què fa referència?
Irehom (Institut de Recerca Holística de Montserrat) és un projecte que faig cofundar ja fa cinc anys amb la idea de començar a estudiar i validar els nous paradigmes als quals haurem de fer front en aquest segle. Entenem que el model de vida actual esta esgotat, la crisi no és econòmica només, és sistèmica. És el sistema en el qual vivim que ja no funciona i per descomptat, no té futur. L'actual ritme d'esgotament dels recursos, els ecosistemes col·lapsant a tot el planeta, la poca visió i responsabilitat de futur... no ens deixen en un bon lloc com a especie i com a model de vida. No ens n'adonem de fins a quin punt és necessari el canvi. Cap a on? Això és el que fora bo d'esbrinar i a això em refereixo.
Quin paper hi juga la música en aquest canvi?
La música és un vehicle. És un receptacle d'informació, un generador de vivències, una eina de transformació... el canvi ha de ser personal i és de dins cap a fora. La música si volem, ens acompanya a fer un viatge interior per redescobrir-nos. Quan un s'atura i atura la seva ment, el muscle més incansable, se n'adona que no som ment, som una altra cosa molt més fantàstica que espera a ser atesa i compartida.
Vint anys als escenaris, i ara un concert amb un format molt diferent. Com li arriba la proposta de ser el protagonista d'Inner a Sant Cugat?
La proposta m'arriba del organitzadors de l'Inner el Marc i la Maria. De seguida trobo que és un format molt interessant i nou. És una gran oportunitat a nivell personal d'endreçar idees i de despullar-me davant d'un públic curiós que busca una altre tipus d'interacció. Un gran exercici.
Inner és la possibilitat de conèixer de prop l'artista i la persona. Què descobrirà el públic santcugatenc?
Suposo que descobrirà una versió més global de la meva persona, de la meva feina, de les meves passions i motivacions vitals. No només sóc músic, sóc moltes més coses que ni jo mateix sé com posar-hi nom.
No és el primer cop que visita Sant Cugat. Recentment vam poder veure Gossos al Festival Petits Camaleons. Què va suposar aquella experiència?
És una experiència fantàstica. Els nens son tant transparents que no tenim on amagar-nos, o els agrada o no els agrada. És una gran oportunitat per mostrar el nostre projecte tal qual, sense “infantilitzar” el nostre discurs. A ells els agrada molt, poden veure un concert tal com és en un horari i ambient més preparat. És molt divertit veure com ho viuen, com interactuen amb nosaltres i la música. Ballen, juguen, criden... tot i que no fem música fonamentalment dirigida a aquest públic ens sorprèn com els mou i com els arriba. És un espai que amb Gossos treballem des de fa uns anys. Actualment en alguns concerts oferim la oportunitat a escoles de participar amb nosaltres d'uns tallers i del propi espectacle, que se sentin per un dia protagonistes de la història.
El seu nom és indestriable del de Gossos. Són ja vint anys de trajectòria. Tots uns veterans del panorama musical català... A què deuen aquesta continuïtat?
Això és com un bon foc, perquè funcioni fa falta bona llenya i unes bones condicions. En el cas de Gossos hi ha llenya per estona. Continua la il·lusió viva de seguir fent coses malgrat els anys. Sempre renovant, sempre transitant espais poc coneguts per nosaltres, nous reptes... És la forma d'anar-se estimulant i no entrar en rutines que podrien desconnectar-nos de la intenció i els distints objectius que ens anem traçant. Per a nosaltres és molt més que un grup, és una experiència de vida, una gran oportunitat de viure i fer viure experiències.
Després de més d'una any d'aturada del grup, el públic es va mantenir fidel. Què representa aquesta resposta?
Per a nosaltres ho ha sigut tot. No tindria massa sentit seguir tocant per a nosaltres sols, si fora així no ens complicaríem tant les coses. Sempre hem cregut que encara podem arribar a moltes més persones. Hi ha una gran part de públic potencial que encara viu amb uns “clitxés” de Gossos que ja no són actuals. En els 21 anys han passat moltes coses i de fet ara ho fem tot millor que abans. Certament ens sentim uns privilegiats i molt agraïts de que hi hagin persones que encara tinguin ganes de compartir amb nosaltres.
Heu defensat que no sou un grup polític, però evidentment sí un grup amb una forta vinculació social. En la situació actual, és la música una clau per continuar endavant?
La música és un gran altaveu i per a nosaltres és una responsabilitat. No podem fer veure que vivim en un món desconnectat on no ens afecten les coses, com si visquéssim en una campana de vidre. Trobem a faltar més implicació de la cultura en els complexos moments que vivim com a societat. El model en el qual vivim està col·lapsant i tots som responsables d'aportar alguna cosa. Cadascú s'hauria de preguntar: “i jo que hi puc fer?”. Nosaltres com a grup, sentim que hem d'ajudar a crear la banda sonora del moment. Les cançons des de sempre han estat motor de canvi i ara ens calen cançons que expliquin, que ens vinculin, que ens emocionin. És un gran repte sens dubte.
Hem vist que es presenta com “músic, musicoterapeuta i treballador pel canvi”. Què li aporta la música a Natxo Tarrés?
Per mi la música és aquell espai que em permet explicar allò que no sabria fer d'una altra forma. La música és un llenguatge bàsicament emocional. Arriba on no arriben els discursos i les idees. A mi m'ha ajudat molt la música al llarg de la vida i si tinc la oportunitat de compartir aquesta eina, no m'hi puc negar. Sento que un dels grans “mals” que ens afecten és que ens estem convertint en éssers massa desconnectats, de nosaltres i del nostre entorn. Cal frenar, tant el cap, com els ritmes, llavors pots escoltar. En sabem cada cop menys d'escoltar i la música és una gran professora.
Musicoterapeuta. En quin sentit pot ajudar la música a les persones? Quina és la seva importància?
La música té la capacitat de penetrar en espais on la part racional, molt útil però massa dominant, no hi té res a fer. La música és o pot ser, llenguatge emocional. Avui inclús la ciència té clar, que la informació emocional arriba molt més ràpid i profund que qualsevol altre tipus d'informació. Primer sentim, després elaborem una resposta a aquest sentiment. Per tant la música és una eina que ens pot servir per conèixer-nos millor, per aturar la ment, per descobrir com tenim d'equilibrada la part emocional. Moltes de les malalties que patim tenen en origen emocions i situacions bloquejades perquè no les hem sabut gestionar. Per desgràcia encara no ens eduquen o ens acompanyen en aquestes vivències que no per no parlar-ne deixen d'existir a l'igual que el món material tant important per l'homo sapiens del S.XXI. Per avançar cap al nou món, cal que descobrim el món intern que tenim al nostre abast i al qual no li fem massa cas.
“Treballador pel canvi”. Entenc que ho hem de vincular amb Irehom. Quin és el “canvi” a què fa referència?
Irehom (Institut de Recerca Holística de Montserrat) és un projecte que faig cofundar ja fa cinc anys amb la idea de començar a estudiar i validar els nous paradigmes als quals haurem de fer front en aquest segle. Entenem que el model de vida actual esta esgotat, la crisi no és econòmica només, és sistèmica. És el sistema en el qual vivim que ja no funciona i per descomptat, no té futur. L'actual ritme d'esgotament dels recursos, els ecosistemes col·lapsant a tot el planeta, la poca visió i responsabilitat de futur... no ens deixen en un bon lloc com a especie i com a model de vida. No ens n'adonem de fins a quin punt és necessari el canvi. Cap a on? Això és el que fora bo d'esbrinar i a això em refereixo.
Quin paper hi juga la música en aquest canvi?
La música és un vehicle. És un receptacle d'informació, un generador de vivències, una eina de transformació... el canvi ha de ser personal i és de dins cap a fora. La música si volem, ens acompanya a fer un viatge interior per redescobrir-nos. Quan un s'atura i atura la seva ment, el muscle més incansable, se n'adona que no som ment, som una altra cosa molt més fantàstica que espera a ser atesa i compartida.