Els Nois de l’Eixida: “Fem que el públic aplaudeixi i balli. Ens encanta fer festa”

Els Nois de l’Eixida són un grup d’havaneres i cançó de taverna de Sant Cugat. Participen de la Cantada d’Havaneres del TOT Sant Cugat, patrocinades per Organ i Vitaldent, que se celebrarà divendres 3 de juny a les 22 h a la plaça de Barcelona, amb el grup Port Bo com a artistes convidats. Quan Els Nois parlen se’ls veu entusiasmats pel que fan i amb ganes de continuar molts anys més. Parlem amb ells dels orígens del grup i de la seva experiència.

Com va començar Els Nois de l’Eixida?

Pitu Boldú (P.B): Fa nou anys el Xavi va venir a casa meva.

Xavier Tor (X.T) : Jo estava en un grup del CPA on ens reuníem uns quants i tocàvem i cantàvem. Un dia vam pensar que no podia ser que no ens escoltés ningú. Vam decidir anar els divendres a tocar a Can Mora Boldú. El Pitu es va animar.

(P.B): Assajàvem a l’eixida de Can Boldú i d’aquí ve el nom.

Tenien experiència?

(P.B): Jo havia cantat havaneres al grup de Vallparadís de Terrassa i amb el grup Tardor de Sant Cugat. El Salvador tenia el grup de versions Els Nois de la Mare.

Fa respecte l’escenari?

(P.B): No tenim vergonya. Me’n recordo que el meu professor d’Esbart quan era petit, el Salvador, ens va dir que no se’ns podia menjar el públic, ens l’havíem de menjar nosaltres a ell.

(X.T): Evidentment, sempre hi ha el respecte. Jo faig teatre i encara que hagi fet l’obra 50 vegades, aquells que venen a veure’m avui és la primera vegada que ho fan, i per mi és una estrena.

Sant Cugat els va acollir bé.

(P.B): Assajàvem al carrer del Sol i els veïns s’asseien al portal per escoltar-nos. Una vegada estàvem assajant a l’escenari de plaça de Barcelona. Teníem la funda de la guitarra estesa a terra i uns senyors anglesos ens hi van tirar 5 euros. Va ser boníssim. I quan vam cantar a la plaça amb Port Bo, la meva mare i jo no hi havíem vist mai tanta gent.

Salvador Navarra (S.N): Ara assagem al carrer de Mir i la gent també para a la finestra i els fem passar.

Com ha evolucionat la cultura de les havaneres?

(X.T): Ja fa més de 50 anys que hi ha les havaneres de Calella de Palafrugell. Un dia vaig pensar a fer nosaltres un grup, en lloc d’haver d’anar al mar. Havaneres de terra endins. Per això participem de les cantades a Sant Cugat amb un grup convidat. Enguany els de Port Bo.

També toquen cançó de taverna i cançons populars.

(X.T): Tenim un repertori ampli i ens agrada fer festa. Si cantem una jota, la gent balla i s’ho passa bé. Però a la Cantada d’havaneres farem havanera pura.

Fan havaneres més animades.

(P.B): L’havanera d’origen pràcticament sempre és en do. Nosaltres això ho hem canviat.

(X.T): també són lletres tristes, de desamor...

I participen de la Festa Major.

(P.B): Sí, ja fa 5 anys. No hi ha hagut mai cap trava per part de l’Ajuntament. Al contrari. Ens donen el que necessitem.

(X.T.): A més, tothom ens coneix. Fins i tot les rates!

Es van quedar sense guitarrista.

(S.N): El Joan va morir de Covid. Ho vam passar molt malament. Vam buscar un altre guitarrista, l’Albert Montoya, i vam haver d’ensenyar-li tot el repertori. L’Albert és impecable.

(X.T): És maco perquè no posem fre a qui vulgui entrar.

(P.B): Tot i que costa trobar gent que vulgui fer havanera i cançó de taverna. Som els que som.

Son molts.

(S.N): Les nostres havaneres les fem diferent. Altres havaneres amb una guitarra, un contrabaix i un acordió és suficient. Nosaltres també tenim piano, bandúrria. És una havanera tunera. I sona diferent.

“Estic fent quimio i radioteràpia però allà estaré. Vull ser-hi.”

 

Costa veure dones cantant havaneres. Amb vostès hi ha la Roser València.

(X.T): Una veu femenina ajuda molt. I cantarà sola l’havanera de Cadis.

Tenen projectes de futur?

(X.T): Seguir com sempre. Gaudir i fer gaudir.

(P.B): Estem contentíssims. Els fem aplaudir, els animem... Ens encanta fer festa. No tenim por. Sortim tal com som. Va haver-hi una actuació on fins i tot vaig sortir afònic. Ho vaig avisar i no passa res.

Sortiu passi el que passi?

(X.T): Jo avisaré que m’acaben de tractar un càncer de còlon i vaig amb químio i radioteràpia.

(S.N): I no para.

(X.T): Allà estaré. No sé si em desmaiaré, però vull estar allà dalt. M’han posat un marcapassos, ara porto el ritme. Ho avisaré per si de cas.

No ho hauria dit mai.

(X.T): Tinc 81 anys, eh.

(S.N): Fa bé, nosaltres ens deprimiríem. Però a ell l’anima.

(X.T): He de donar exemple, que aquesta canalla no en saben, he, he.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.